Sud gate
també: Sur gate
SUD GATE (LLOC) [Heb a˓ar r ( שַׁעַר שׁר) ]. Un de diversos noms usats per a referir-se a una porta interior de Jerusalem en el quadrant NO d'un recinte que envoltava els recintes del Temple i les residències reals (2 Reis 11: 6). El sacerdot Joiada va col·locar tropes en aquesta porta com a part dels arranjaments de seguretat per a la coronació de Josías contra la seva àvia Atalía (2 Reis 11: 6; 2 Cròniques 23: 5). Aquests desplegaments de tropes estaven molt prop del Temple i la residència real i suggereixen que la Porta Sud era una porta d'un perímetre interior (Avi-Yonah 1954: 240, fig. 1).
El relat més antic de la coronació de Josías (2 Reis 11: 6) es refereix a aquesta porta com la Porta Sud (heb sûr, "desviar", "partir"), mentre que el relat paral·lel posterior en 2 Cròniques 23: 5 ho diu la "Fundació Porta -(traduïda en la LXX com la- Porta del Mitjà -perquè era part del recinte real que es trobava entre els recintes del Temple i el mur defensiu exterior). Això és consistent amb la referència de Jeremies als prínceps de Babilònia que, després d'haver traspassat les N defenses exteriors de Jerusalem, es van reunir a la Porta del Mitjà (suggerida per alguns per a estar entre la Porta de la Cantonada i la muntanya del Temple, Simons 1952: 276 i Avigad 1980 : 59) abans de la seva penetració en les defenses interior i S de la Ciutat.
L'assignació de la Porta Shallechet als porters del temple Shuppim i Hosah (1 Cròniques 26:16) probablement es referia a la Porta Sud (heb alleket i sûr comparteixen un significat indicatiu similar i tots dos estan traduïts en la LXX [Codex Alexandrinus] per Gk ekspan -treure- [Isa. 6.13; Ezequiel 11.19] i per Grk ekpiptein -sortir- [Codex Vaticanus i Codex Sinaiticus] en Isa 6.13 i Job 15.30). És molt probable que aquests noms descriptius provinguin de les concorregudes interseccions prop de Fish Gate a la cantonada NO del perímetre defensiu exterior de la ciutat. Aquesta sortida de la ciutat conduïa a diverses rutes de crestes que continuaven fins a la costa, a Efraín en el N i a Judà i Egipte en el S. Vegeu Smith 1908: 106 n. 2; 260-61.
Bibliografia
Avigad, N. 1980. Descobrint Jerusalem. Nashville.
Avi-Yonah, M. 1954. Els murs de Nehemías: una visió minimalista. IEJ 4: 239-48.
Simons, JJ 1952. Jerusalem en l'Antic Testament. Leiden.
Smith, GA 1908. Jerusalem. Vol. 2. Nova York.
DÓNA-LI C. LIID
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).