Sud

SUD. Un dels punts cardinals de la brúixola en hebreu i la majoria de les cultures ANE . Diverses paraules diferents en hebreu van expressar la direcció sud (S). La paraula hebrea iāmı̂n significa literalment mà dreta o mà dreta. S'utilitza amb freqüència com la direcció S a causa dels típics mitjans hebreus d'orientació. L'hebreu s'enfrontaria a E i obtindria la seva orientació del seu cos: E estava enfront d'ell, W estava darrere d'ell, N estava a la seva esquerra i S estava a la seva dreta. Veure també DIRECCIÓ I ORIENTACIÓ. Un bon exemple d'aquest ús és Ezequiel 16.46 que parla d'aquells que viuen amb el N (śĕmō˒l) i el S (iāmı̂n). Sal 89: 13- Eng v 12 declara que Yahweh ha creat el N (ṣāpôn) i la S (iāmı̂n). De la mateixa arrel hebrea prové la paraula tēmān que s'usa  amb freqüència com la direcció S, però també s'usa a vegades com a nom propi, Temin, una àrea en la S, en Edom.

A vegades s'utilitzen altres dos termes per a descriure regions en el S, negeb (o negbâ ) i midbār. Aquests dos termes es refereixen a les condicions de la regió: sec (o ressec) i desert, respectivament. No obstant això, cap dels dos termes es va utilitzar exclusivament per a referir-se a la direcció S. El terme Negeb va arribar a referir-se a tota la regió S d'Israel des d'aproximadament Beer-sheba i Llaureu cap al sud. Que negeb no es limitava a una regió en el S d'Israel queda clar pel seu ús per a referir-se a una terra al S de Babilònia (Isa 21: 1) i a Egipte (Daniel 11). Midbārse referia amb bastant freqüència al desert del període Errant (Números 14), principalment a la regió del Sinaí, i al desert d'Aràbia (Jutges 11.22), els quals estaven en el S. Els usos addicionals de midbār es refereixen al desert / desert condició en lloc de direcció.

S s'usa sovint juntament amb els altres punts cardinals de la brúixola, N, E i W (vegeu Gènesi 13.14; 28:14) per a indicar direccions o extensió. A vegades, S s'usa per a referir-se a una posició o objecte en particular: és a dir, al sud d'un objecte designat. Sovint, el parell N i S s'usen junts com un merismo per a indicar una totalitat, especialment en la frase -de nord a sud- (Ezequiel 20.47; 21: 4).

En un significat més teològic, S pot ser la direcció de la qual Déu ve o apareix (Hab. 3: 3; cf. Deut. 33: 2; Dj. 5: 4). Alguns traductors entenen que tēmān en aquest cas es refereix a un lloc en particular i, per tant, a un nom propi; uns altres assumeixen que la paraula es refereix a la direcció "sud". Atès que cap altre passatge relaciona a Yahvé amb el lloc particular de Temán, sembla preferible entendre la referència a la direcció, ja que altres passatges parlen de Yahvé venint de Sinaí i Parán (al voltant de Cades-Barnea), tots dos llocs al S del regne d'Israel. . Es pot veure un paral·lel en la referència a Déu que habita en el llunyà N (Isa 14.13), probablement influenciat per la religió cananea. Veure NORD.

      JOEL F. DRINKARD, JR.