Testimoni

Significat de Testimoni

(heb. generalment {êd; gr. mártus o márturos i marturia, de les quals deriva
la paraula espanyola «màrtir»).

Algú que pot donar testimoniatge respecte a un succés, perquè l'ha
observat directament; també la confirmació del fet o els fets
implícits. Algunes vegades, uns certs objectes inanimats (túmuls, altars i
columnes) s'erigien com a testimonis d'un acord o per a recordar algun
esdeveniment o obligació (Gn. 31:44-48; Jos. 22.26, 27; 24:26, 27; Is.
19.19, 20). La llei mosaica requeria la presència de 2 o 3 testimonis en els
casos que implicaven la pena capital (Nm. 35:30; Dt. 17:6; He. 10.28; etc.),
com a salvaguarda contra el fals testimoniatge. Quan es condemnava a una
persona, el testimoni era el primer que actuava en l'administració del càstig
(Dt. 13:9; cf Hch. 7.58). El fals testimoniatge estava estrictament prohibit
pel 9° manament (Ex. 20.16; cf Lc. 18.20), i la persona culpable d'això
havia de rebre el càstig que estava tractant d'aconseguir per a l'acusat (Dt.
19.16-19). Es convocava a testimonis per a confirmar diverses transaccions
legals (Rt. 4:9, 10; Is. 8:2; Jer. 32:8-11). Els apòstols eren testimonis de
la resurrecció i de l'evangeli, i donaven el seu testimoniatge amb seguretat (Hch. 1:8;
2.32; 3.15; 10.39; 1 R 5:1; cf Lc. 24:48; etc.). Es va dir i es va preparar
especialment a Pablo perquè fos testimoni de Crist (Hch. 22.14, 15;
26:12-16). De Jesús es diu que és «el testimoni fidel i veritable» (Ap. 3.14; cf
1:5). En unes certes circumstàncies el gr. mártus va arribar a tenir el significat de
«màrtir»,* i ése és el sentit que té la paraula «testimoni» en Hch. 22.20 i
Ap. 2.13 en la RVR. En Ap. 17:6 ha estat traduïda per «màrtir».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TESTIMONI