Abominacion
Significat d'Abominacion
Abominació; fastigós, cosa detestable. Apareixen cognats d'aquest vocable únicament en fenici i en l'arameu del tárgum. La paraula apareix 117 vegades en tots els períodes.
Primer, toebah defineix a les persones i els objectes com essencialment únics en el sentit de ser «perillosos», «sinistres», «repulsius» i «abominables» des de la perspectiva d'uns altres. Aquest significat el veiem per primera vegada en Gn 43.32: «Els egipcis no poden menjar pa amb els hebreus, la qual cosa és abominació als egipcis». A causa de les seves diferències culturals o socials, als egipcis els repugnava menjar pa amb estrangers (cf. Gn 46.34; Sal 88.8). Una altra il·lustració clara d'aquest xoc fonamental de voluntats apareix en Pr 29.27: «Abominació és als justos l'home inic; i abominació és a l'impiu el de camins rectes». En referir-se a Déu, el terme adquireix un matís particular: descriu a persones, coses, fets, relacions i característiques que li són «detestables» o «abominables» perquè són contràries a la seva naturalesa. Déu abomina el que té a veure amb mort i idolatria: «Gens abominable menjaràs» (Dt 14.3). Els que tenen hàbits que Déu avorreix també li són detestables: «La dona no portarà roba d'home, ni l'home es posarà vestits de dona, perquè el que fa això és una abominació per a Yahveh el teu Déu» (Dt 22.5 bj). El contrari de toebah són reaccions com a «delit» i «amor» (Pr 15.8, 9 lba).
En segon lloc, toebah s'usa en alguns contextos per a descriure pràctiques i objectes pagans: «Les escultures dels seus déus cremaràs en el foc; no cobejaràs plata ni or d'elles per a prendre-ho per a tu, perquè no ensopeguis en això, perquè és abominació a Jehová el teu Déu; i no portaràs cosa abominable a la teva casa» (Dt 7.25, 26). En altres contextos, toebah descriu repetits fracassos en l'observació dels reglaments divins: «Perquè el vostre tumult és major que el de les nacions que us envolten, perquè no us heu conduït segons els meus decrets ni heu observat les meves normes, i ni tan sols us heu ajustat a les normes de les nacions que us envolten … a causa de totes les teves abominacions» (Ez 5.7, 9 bj). Toebah pot representar els propis cultes pagans, com en Dt 12.31, o el poble que els practica: «Perquè tot el que fa aquestes coses és una abominació per a Yahveh el teu Déu i per causa d'aquestes abominacions desallotja Yahveh el teu Déu a #aqueix nacions davant de tu» (Dt 18.12 bj). D'altra banda, si els israelites són culpables de tals idolatries, la seva fi serà pitjor que la captivitat: ser apedregats fins a la mort (Dt 17.2–5).
En tercer lloc, toebah s'usa en l'esfera de la jurisprudència i de les relacions familiars i tribals. Uns certs actes o característiques destrueixen l'harmonia social i familiar; a aquests actes i a les persones que els practiquen se'ls aplica el terme toebah: «Sis coses cal avorreix Jahveh, i set són abominació per a la seva ànima: ulls alterosos, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent, cor que forja plans perversos … i el que sembra plets entre els germans» (Pr 6.16–19 bj). Déu diu: «Abominació als homes [és] l'escarnecedor» (Pr 24.9), perquè sembra la seva amargor entre el poble de Déu, infringint la unitat i l'harmonia.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABOMINACION
ABOMINACIÓ segons la Bíblia: Aquesta paraula s'usa en l'AT en referència a qualsevol iniquitat tal com és considerada per Déu.
Aquesta paraula s'usa en l'AT en referència a qualsevol iniquitat tal com és considerada per Déu. També designa el que no era apropiat per al servei de Déu, com a animals amb tares presentats com a sacrifici.
Indica el sentiment de repulsió que provocava qualsevol acte en contra del sistema religiós establert. D'això últim tenim un exemple en què per als egipcis era abominació menjar amb els hebreus (Gn. 43:32).
El mateix servei religiós venia a ser una abominació a Déu en caure en una mera observança externa o en associar-se amb la iniquitat (Is. 1.13; Pr. 28:9). Però és específicament la idolatria que és declarada abominació per a Jehová.
Els mateixos ídols són designats així (2 R. 23.13; Is. 44:19); en Ez. 8 veiem la secreta pràctica de la idolatria, i la gran abominació d'introduir-la en l'atri mateix de la casa del Senyor. Aquesta paraula s'usa en poques ocasions en el NT, i s'aplica llavors a la maldat de manera general (p. ex., Lc. 16.15; Ap. 17:4).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).