Adulteri
també: Adulterio
Significat d'Adulteri
Relació sexual d'una persona amb una altra que no és el seu espòs o esposa. És un pecat greu contra els manaments 6 i 9 de la Llei de Déu, Ex. 20, Deut. 5, Mt. 19.18, Ro. 7:3,
– És pecat encara que només sigui desitjar-la, Mt. 5.27-28.
– Un casament, després d'un divorci, és un adulteri permanent, tret que s'hagi obtingut de l'Església l'anulamiento “ del matrimoni” anterior, Mt. 5.32, 19:9, Marc. 10.11-12, Lc. 16.18. Veure “Anulamiento”.
– Els adúlters no entraran en el Regne dels Cels, tret que es penedeixin i confessin el seu pecat, 1 Cor. 6:9, Ap. 21:8, Jn. 20.23.
-La dona adúltera perdonada, Jn. 8. –
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ADULTERI
ADULTERI segons la Bíblia: En sentit particular i literal, relació sexual entre un home casat i una dona que no és la seva, o entre una dona casada i un home que no és el seu marit.
(a) En sentit particular i literal, relació sexual entre un home casat i una dona que no és la seva, o entre una dona casada i un home que no és el seu marit.
La poligàmia amb dones de races inferiors i concubines no era considerada com a adulteri sota la llei de Moisès, i, no obstant això, una havia de ser sempre la dona principal.
L'adúlter amb dona casada era castigat amb pena de mort, per l'ofensa que això representava per al marit legítim; en canvi, la relació sexual amb una jove soltera tenia com a sanció l'haver de prendre-la forçosament per concubina i tractar-la amb les mateixes consideracions que a la dona pròpia o a les altres concubines si n'hi havia (Éx. 22.15).
En el cas de dona casada la pena era de mort, sentit indirecte (Éx. 20.14; Lv. 20.10; Dt. 5.21).
Segons el Sermó de la muntanya, tota impuresa sexual de pensament, paraula o obra és considerada com a adulteri (Mt. 5.27-28).
La paraula «cobejar» té, però, un sentit de desitjar intensament i recrear-se voluntàriament en pensaments pecaminosos, i no significa una simple mirada a una dona bella com admirem les flors, les muntanyes o una posta de sol.
Jesús exigeix aquí un control voluntari dels sentits, que ens podrien conduir a situacions que més tard voldríem haver evitat. No és que Crist posi al mateix nivell l'adulteri carnal amb la simple observació d'una dona, sinó que ens prevé perquè no caiguem en la temptació.
(b) En sentit simbòlic, l'adoració de déus falsos és considerada com una traïció al pacte contret amb Jehová (Jer. 3:8-9; Ez. 23.37-47; Us. 2:2-13).
Déu exigeix que el nostre amor envers Ell sigui total, com l'espòs l'exigeix a l'esposa que li ha jurat fidelitat.
Estan dividides les opinions quant a la interpretació d'1 Co. 7.15.
Mentre alguns interpreten la primera part del text com un justificant per al divorci i segon matrimoni, en el qual el cònjuge innocent pugui trobar la pau, uns altres consideren aquesta última frase com a imperatiu de celibat perpetu per part del qual ha estat casat alguna vegada.
L'exegesi conjunta de tots dos textos sembla inclinar-se a la idea que és deure del cristià buscar la pau fins al màxim possible, i que si l'infidel s'aparta, (és a dir, abandona la llar comuna), el creient està lliure per a buscar la pau en un segon matrimoni.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).