Aimaaz

AIMAAZ (PERSONA) [Heb ˒ăḥı̂dt.˓aṣ ( אֲחִימַעַץ) ]. El significat del nom Ahimaaz és incert. Ar dt.˓iḍa -estar enutjat- pot estar relacionat, i així BDB (p. 591) interpreta el nom com -el meu germà és ira- (vegeu el nom personal safaítico ˒m˓d; Ryckmans 1934: 131a). Veure, no obstant això, IPN , 235: 97. Tres homes diferents en l'AT  porten aquest nom.

1.      El pare d'Ahinoam, l'esposa de Saúl. Tant el pare com la filla apareixen només en 1 Sam 14.50.

2.      Fill del sacerdot Sadoc; Ahimaas va ser un dels partidaris de David que es va quedar a Jerusalem o els seus voltants després que el rei es va veure obligat a fugir de la ciutat en el cop d'estat del seu fill Absalón (2 Sam 15.27). Ahimaas i un company, Jonatán, fill del sacerdot Abiatar, estaven estacionats en En-Rogel, a pocs passos de Jerusalem. Des d'allí, van transmetre informació sobre les activitats d'Absalón al rei exiliat. En un incident cèlebre (2 Sam 17: 15-23), Ahimaas i Jonatán, de camí a David amb informació vital sobre un imminent atac d'Absalón, es van veure obligats a amagar-se en un pou en Bahurim mentre els agents d'Absalón els buscaven.

Encara que era fill d'un sacerdot del més alt rang, Ahimaas va servir a David com a missatger (almenys durant l'exili del rei), evidentment tenia una inclinació atlètica; d'aquí ve que David el triés per a portar notícies d'En-Rogel. En una ocasió, Ahimaas va superar a un altre missatger (2 Sam 18.23) i va ser identificat des de lluny per un sentinella sobre la base de la seva manera de caminar (v 27), un detall que mostra que regularment portava missatges al rei. Enlloc es diu que exerceixi un paper sacerdotal; més aviat va ser Azarías, fill de Sadoc (1 Reis 4.12), qui va servir com a sacerdot en el temple de Salomó. (No obstant això, és possible que Azarías fos el nét de Sadoc, el fill d'Ahimaas; vegeu 1 Cròniques 5: 34-6 – Eng 6: 8-10; la glossa en 5.36 evidentment es col·loca amb l'Azarías equivocat).

Els esdeveniments relatats en 2 Sam 18: 19-33 són informatius respecte al caràcter d'Ahimaas. Després de la mort d'Absalón i la derrota del seu exèrcit en el bosc d'Efraín, Ahimaas es va oferir a parlar amb David en Mahanaim. Però Joab, el comandant de les forces de David, va témer la reacció del rei a la notícia de la mort del seu fill i va enviar a un missatger cusita sense nom. No obstant això, Ahimaas es va negar a ser dissuadit, malgrat la protesta de Joab (v. 22) que no seria recompensat pels seus esforços. Després de preguntar per tercera vegada, i amb menys educació (v. 23; la partícula educada nā˒ es deixa caure i s'usa  un futur simple (-correré-) en lloc de la cohortativa anterior), va obtenir el permís de Joab. Encara que va partir més tard que el cusita, Ahimaaz ho va avançar prenent l'aparentment més ràpid "Camí de la plana" (veure BuddeSamuel KHC, 287). En arribar a David, només va relatar la derrota de l'exèrcit d'Absalón; va recaure sobre el desventurat cusita dir-li a David que el seu fill estava mort.

Alguns comentaristes han argumentat que Ahimaas tenia bones intencions, però es va tornar confús (Klaus) o evasiu (Hertzberg 1 i 2 Samuel OTL) sota l'interrogatori de David, o que va actuar de bona fe en tot moment, sense haver sentit parlar de la mort d'Absalón (McCarter 2 Samuel AB ). Aquesta última és una posició difícil de mantenir; va ser la mort d'Absalón el que va posar fi a la lluita entre els exèrcits de David i Absalón (2 Sam 18.16), i com fins i tot Ahimaas insinua (v 29), va causar un gran tumult. Fins i tot si Ahimaas d'alguna manera no havia escoltat prèviament la notícia, que segurament estava en boca de tots, Joab li esmenta la mort d'Absalón en el v 20. McCarter ( 2 SamuelAB, 408) suggereix que aquestes són les paraules del narrador, no les de Joab, però no obstant això, de la conversa d'Ahimaas amb Joab (particularment les paraules d'Ahimaas en els versos 22-23) sembla que ell comprèn la raó de Joab per a no enviar-lo a David. A més, l'afirmació d'Ahimaas d'ignorància sobre el benestar d'Absalón (que va escoltar una commoció però es va anar abans de saber de què es tractava) és evidentment falsa, ja que no té fonament en la narració anterior, i atès que el cusita, que es va anar abans, sabia d'Absalón. mort. Ahimaas, que era d'alt bressol i estava en estrets termes amb el general de David, Joab (aquest últim ho diu "el meu fill" i tracta de protegir-lo del disgust de David; Ahimaas, per part seva, no té por de discutir amb Joab), difícilment pot han ignorat l'execució d'Absalón a les mans de Joab i els seus deu escuders (18: 14-5). Finalment,

Sembla, per contra, que Ahimaas posseïa el mateix tipus d'astúcia que va fer de Jacob una figura entretinguda. El cusita sense nom, sens dubte acompanyat de somnis d'una bella recompensa de David, actua com un contrast per a Ahimaas. (L'avís de la ruta més ràpida d'aquest últim descarta la interpretació que el cusita va passar perquè corria lentament, poc inclinat a causa del temor a la resposta de David; per contra, com es veu en les seves paraules a David [vv 31-32], ell va creure que portava bones noves). El lector sap el que el cusita no sap: que David quedarà devastat per les -bones noves- i que Ahimaas està en plena persecució. D'altra banda, el lector es veu portat a veure a Ahimaaz com un ingenu ansiós que porta notícies que són dolentes i (atès que els cusitas es van anar primer) ja no són noves. Però Ahimaaz presa aquesta situació sense sortida i la converteix en el seu avantatge, primer prenent una drecera i aconseguint a David primer, i segon apropiant-se de les bones notícies per a si mateix, deixant al cusita amb les dolentes. No obstant això, en un gir final, les accions d'Ahimaas s'esvaeixen quan David sent que no li han dit tot, i li demana a Ahimaas que es quedi quiet fins que arribi el segon missatger.

La declaració de David que Ahimaas "és un bon home i ve amb bones noves" (v. 27), no ha de prendre's al peu de la lletra, sinó com un toc irònic. No és la bondat d'Ahimaaz, sinó el seu oportunisme, la qual cosa el converteix en portador de bones notícies. Una ironia similar és evident quan Jonatán (el company d'Ahimaas en 2 Sam 15.27, 36 i 17: 17-21) ve amb notícies per a Adonías (1 Reis 1.42); aquest últim exclama: -Entra, perquè ets un home digne i portes bones notícies-, però Jonatán respon (v. 43): -No, perquè el nostre senyor el rei David ha fet rei a Salomó. . . "

3.      Un gendre del rei Salomó i prefecte del districte de Neftalí, encarregat de subministrar provisions per al palau en el vuitè mes de cada any (1 Reis 4.15, cf. 4: 7). Ahimaas es va casar amb la filla de Salomó, Basmat. El seu nom (que es troba només en 1 Reis 4.15) manca d'un patrónimo. Possiblement "Ahimaaz" és de fet la part supervivent d'un patrónimo, ja que 5 dels 7 noms anteriors enumerats en 1 Reis 4: 8-14 estan en forma patronímica (és a dir, el mal primerenc al text pot haver destruït els noms personals d'aquests individus). Possiblement idèntic a Ahimaaz 2.

Maaz, una forma abreujada d'Ahimaas o d'un nom similar, apareix en 1 Cròniques 2.37. El nom relacionat Abimaaz es va trobar en una impressió de segell de Jerusalem que diu lṣpn ˒ / bm˓ṣ -pertanyent a ṣpn (el fill de) Abimaaz- (Avigad 1970: 131 i pl. 30: c). En Azekah es va trobar una impressió de segell que, encara que li faltava una lletra, sembla contenir la mateixa inscripció (Bliss 1900: 14-15 i 18 Cut 2/2).

Bibliografia

Avigad, N. 1970. Excavacions en el Barri Jueu de la Ciutat Vella de Jerusalem, 1970 (Segon Informe Preliminar). IEJ 20: 129-40.

Bliss, FJ 1900. Quart informe sobre les excavacions en Tell Zakarîya. PEFQS : 7-16.

Klaus, N. 1983. Les males notícies de David: una anàlisi literària. Beth Mikra 95: 358-67 (en hebreu).

Ryckmans, G. 1934. Els noms propres sud-semitiquets. Vol. 1. Lovaina.

      FREDERICK W. KNOBLOCH

[17]