Amor

Significat d'Amor

En la Bíblia les paraules que es tradueixen per «amor» i «estimar» tenen diversos matisos de significació.
I. En l'AT. Les paraules que més es tradueixen per «amor» i «estimar» són ahabâh i âhab. Aquests termes abasten l'amor en el seu sentit més ampli: des de l'amor de Déu pels justos (Sal. 146:8; etc.), l'amor de l'home a Déu (Dt. 11:1; Sal. 116:1; etc.) i a les coses de Déu (Sal. 119:97; etc.), l'amor d'un home per la seva família i les seves
amics (Gn. 22:2; 24:67; Lv. 19.18; etc.), fins a l'amor il·legítim produït per la passió (2 S. 13:1; 1 R. 11:1; etc.).

II. En el NT. Les 2 paraules per a «amor» i «estimar» són el substantiu agáp (amb el seu verb agapáÇ) i el verb filéÇ (el substantiu derivat, filía, «amistat» i «amor», només apareix una vegada en el NT: Stg. 4:4). Els grecs tenien 48 una 3ª paraula per a «amor»: éros (i el seu verb eráÇ, «estimar apassionadament», amb una connotació majorment de passió sexual), però aquest vocable no apareix en el NT.

1. Agáp. Es creia que era una paraula específicament cristiana, perquè no s'havia descobert el seu ús en les fonts gregues seculars; però ara s'han trobat en elles diversos exemples clars del seu ús. No obstant això, la seva escassetat, comparada amb
la freqüència d'agáp en la literatura cristiana, mostra que els cristians van adoptar aquest terme per a descriure el concepte més elevat de l'amor, com el revelen els Evangelis. Déu és agáp (1 Jn. 4:7, 8), i el seu amor i el de Crist pels homes està representat per aquest terme (Ro. 5:8; Ef. 2:4; 1 Jn. 3:1; etc.). Agáp també descriu la relació entre Déu i Crist (Jn. 15.10; 17.26), s'usa per a l'amor humà (Jn. 3.35; Ro. 12:9; etc.) i figura com una faceta del fruit de l'Esperit, la primera d'elles (Gá. 5.22). La definició clàssica d'agáp es troba en 1 Co. 13. Després de nomenar diversos dons i assoliments espirituals (cp 12), l'apòstol indica que l'amor és el «camí més excel·lent» (v 31). De les 3 virtuts
permanents -la fe, l'esperança i l'amor-, assenyala que l'amor és la major. Agáp «és «amor desinteressat», amor en la seva forma més elevada i veritable.

2. FiléÇ. Apareix amb menor freqüència que agapáÇ. L'amor representat per filéÇ és amor afectuós o sentimental basat més en sentiments i emocions que en l'amor representat per agapáÇ. Exemples del seu ús són Mt. 6:5; 10.37; 23:6; Jn. 11:3,
36; etc. No existeix cap ordre per a aquesta classe d'amor en la Bíblia, perquè és més o menys espontani, com l'amor d'un pare pel seu fill i el d'un fill pels seus pares (Mt. 10.37); però l'amor representat per agapáÇ s'ordena (Mt. 5.44; Ef. 5.25; etc.). Això és possible, perquè agapáÇ és un principi, i li ho pot descriure
com un amor respectuós i d'estima, un amor que posa en joc els poders superiors de la ment i de la intel·ligència. Aquesta és la classe d'amor que ha d'exercir el cristià cap als seus enemics (Mt. 5.44). És a dir, tractarà als seus enemics amb el respecte degut, però no se li ordena que tingui un càlid afecte emocional cap a ells, com el que s'exigiria d'ell si li ordenés mostrar-los l'amor representat per
filéÇ.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AMOR

AMOR segons la Bíblia: És un terme en la Bíblia que és traducció de diversos altres. En hebreu, en l'AT, tenim els següents:
(a) «ahabah», relacionat amb el verb «aheb». S'usa:
de l'amor de Jacob per Raquel (Gn. 29:20);

És un terme en la Bíblia que és traducció de diversos altres. En hebreu, en l'AT, tenim els següents:

(a) «ahabah», relacionat amb el verb «aheb». S'usa:
de l'amor de Jacob per Raquel (Gn. 29:20);

de l'amor de David cap a Jonatán (2 S.1.26);

de l'amor d'Amnón cap a Tamar;
de l'amor cap als semblants, pagat amb odi (Sal. 109:4, 5);
de l'amor de l'espòs cap a l'esposa (Pr. 5.19);

de l'efecte de l'amor en les relacions humanes (Pr. 10.12);

de l'amor de Jehová cap al seu poble (Jer. 31:3; Us. 3:1; Sof. 3.17);
(2) «ohabim», d'actes d'amor (Pr. 8.18);

(3) «dod», com l'anterior (Pr. 7.18; Cnt. 1:2, 4; 4.10, etc.; Ez. 23.17).

En el NT es tradueix «amor» un terme grec, «agapë». La paraula «eros», que no s'usa en el NT, comportava sempre la idea, en major o menor intensitat, de desig i d'avidesa. Amb «agapë» es designa l'amor d'origen diví:

del Pare al Fill (Jn. 3.35, on s'usa el verb relacionat, «agapaõ»),
de Déu al món (Jn. 3.16, igual observació que en el cas anterior),
de Déu als creients (Ro. 5:5), o
l'amor de Déu en nosaltres, obrant cap als altres (2 Co. 5.14),
donant-se en 1 Co. 13 el més complet conjunt de qualitats d'aquest amor.

Amb el vocable «philanthropia» es designa l'amor dirigit a l'home (Tit. 3:4). Més exactament s'usa la forma verbal, designant l'acció.

Referent a això, és digne ressaltar que el primer esment d'amor en la Bíblia és l'amor de pare a fill (Gn. 22:2), d'Abraham a Isaac; el segon esment és l'amor de l'espòs cap a l'esposa (Gn. 24:67), d'Isaac a Rebeca. Aquests dos amors són dos bells tipus de l'amor:

(a) del Pare cap al Fill (Jn. 3.35), i

(b) del Fill cap a La seva Església (Ef. 5.25).

Una afirmació fonamental en les Escriptures és que Déu és amor. No es tracta merament d'un dels seus atributs, sinó que la mateixa essència de La seva ser és amor.

D'aquí ve que el pecat tingui com a conseqüència divisió, separació, alienació. D'aquí també l'èmfasi a centrar el comportament humà en l'amor a Déu i al proïsme (Mt. 22.34-40; Mr. 12.28-33).

Aquest amor, per a ser genuí, ha d'estar fonamentat abans de res en una relació genuïna amb Déu, i ha de provenir del mateix Déu; les imitacions no són vàlides (1 Co. 13:3).

Solament pot sorgir d'una relació viva amb Déu ja conegut per mitjà de Jesucrist (Ef. 3.14-21 amb Ef. 5:1-2). Tot el que no sorgeixi d'una relació vital amb Déu no és l'amor «agapë» descrit en 1 Co. 13, sinó l'efecte merament natural.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AMOR