Lligueu

LLIGUEU (LLOC) [ Heb ˒aṭad ( אַטַד) ]. Lloc -més enllà del Jordán- esmentat en Gènesi 50:10 i 11 on el festeig fúnebre, que portava el cos de Jacob de retorn a casa d'Egipte a Canaán per a l'enterrament, es va detenir i el va plorar durant 7 dies. Atès que el nom apareix en la frase " gōren hā˒aṭad " , alguns ho han traduït com "l'era de (el lloc) Lligueu", mentre que uns altres han preferit prendre la frase completa, Goren-ha-Lligueu, com a nom de lloc. que significa "l'era de (o vorejada per) espines". Segons el vers. 11, els habitants cananeus locals van canviar el nom del lloc a Abel Mizraim després d'observar el gran dol dels egipcis. Aquesta explicació etiològica sembla estar basada en el joc de paraules entre ˒ēbel "dol" i ˒ābēl, un element trobat en topònims i traduït anteriorment com a "prat", però més recentment com a "curs d'aigua" o "rierol".

Existeixen problemes per a localitzar Lligueu / Abel Mizraim, descrit com "més enllà", és a dir, E "del Jordán". Mentre que el segle VAIG VEURE D. C. El mapa de mosaic de Madeba presenta la possibilitat de situar un Alon Lligueu (terebinto d'Atad) prop de Beth Agla (Beth Hogla, la moderna Deir Hajlah) entre Jericó i la Mar Morta, això està en el costat equivocat del Jordán. També els estudiosos han qüestionat per què la processó triaria una ruta indirecta a Hebron que aparentment els va portar al voltant de l'extrem S de la Mar Morta i cap al nord a través de Transjordània. S'han ofert nombroses explicacions, entre elles que és una prefiguració del que succeiria quan els ossos de José fessin el mateix viatge, de manera que fins i tot en la mort, Jacob va mostrar als seus descendents el camí a la terra promesa. Finalment, s'ha suggerit que en el text s'han combinat 2 tradicions diferents sobre el lloc d'enterrament de Jacob, una a l'E del Jordán i l'altra a l'O en Canaán.

Bibliografia

Plaut, WG 1981. Gènesi. Pàgines. 3-318 en The Torah, A Modern Commentary. Nova York.

Westermann, C. 1986. Gènesi 37-50: Un comentari. Minneapolis.

      GARY H. OLLER