Dia

Significat de Dia

(heb. i^m; gr. hméra).

1. Període d'un dia i una nit.

Aproximadament, la durada d'una rotació de la Terra sobre el seu eix. Els
hebreus calculaven el dia calendari o civil de tarda a tarda (Lv. 23.27, 32;
cf Gn. 1:5, 8, 13; etc.); és a dir, de posta de sol a posta de sol (Lv. 22:6,
7; cf Mr. 1.32). Els babilonis també començaven els seus dies amb la posada del
Sol; els egipcis ho feien amb la sortida del Sol; els romans els explicaven a
partir de la mitjanit, d'on es deriva el costum actual.

2. Període de llum en contrast amb la nit.

En temps postexílicos i del NT el dia constava de 12 hores* que es dividien
en 4 parts (Jn. 11:9; cf Mt. 20:1-12): Hora preval (des de la sortida del Sol
[més o menys les 6] fins a les 9 del matí), Hora intervé (des de les 9 fins a
les 12; Mt. 20:3; Mr. 15.25), Hora sisena (des de les 12 fins a les 3 [15]; Mt.
20:5; 7.45; Mr. 15.33; Juan 4:6; 19.14), Hora nona (des de les 15 fins a la
posta del sol [més o menys les 18]; Mt. 20:5; 27:45, 46; Mr. 15.33, 34).
Tals hores es comptaven entre la sortida i la posta del sol (anomenat «dia
natural»), o entre l'alba i la foscor de la nit* (cf Mt. 16:2;
existien variacions de durada segons fos estiu o hivern). Generalment,
el «matí» (heb b^qer) era fins a les 10, i la «calor del dia» (migdia; heb.
tsohorayim; gr. mesmbría) durava fins a les 14. És molt probable que Juan, al
registrar els esdeveniments finals del judici i de la crucifixió del Jesús, usés
el sistema de computar dels romans (Jn. 19: 14; les 6 del matí segons el
sistema romà [a partir de la mitjanit], les 12 del migdia segons el
sistema jueu). En la Bíblia també s'esmenten l'hora setena (Jn. 4.52,
BJ; la 1 [13] de la tarda), l'hora desena (1.39; les 4 [16] de la tarda) i la
hora onzena (Mt. 20:6, 9; les 5 [17] de la tarda).

3. Temps o condició específics sense tenir en compte la seva durada.

Com «el dia de conflicte» (Sal. 20:1), «el dia del bé» (Ec. 7.14), el «dia
de salvació» (2 Co. 6:2), el «dia de Jehová»* (ls. 2.12), etc.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIA

DIA segons la Bíblia: (A) Ordinàriament es diu dia al període de temps que transcorre entre dues albes. Però els hebreus comptaven d'una tarda a la següent (Gn. 1; Lv. 23.32; Éx. 12.18; Josefo, Guerres 4:9, 12).

(A) Ordinàriament es diu dia al període de temps que transcorre entre dues albes. Però els hebreus comptaven d'una tarda a la següent (Gn. 1; Lv. 23.32; Éx. 12.18; Josefo, Guerres 4:9, 12).

Els cal han pensat que aquest costum potser provenia de la divisió de l'any en mesos lunars que començaven amb l'aparició de la lluna nova. Consegüentment, el dia «civil» es designava amb l'expressió «trigui i demà» o «una nit i un dia» (Dn. 8.14; 2 Co. 11.25).

Però, encara que la tarda fos l'inici del nou dia, amb freqüència era comptada amb el dia que li precedia. Així, la tarda que començava el dia 15è de Nisán és anomenat «el dia catorze… a la tarda» (Éx. 12.18; cp. 2 Cr. 35:1).

Els dies de la setmana estaven numerats (cp. Mt. 28:1; Hch. 20:7), però mancaven de noms, a excepció del 7è, que era anomenat dissabte; la vespra del dissabte rebia el nom de «la preparació» (Mr. 15.42).

(B) El període de temps des de l'alba fins a la nit (Gn. 1:5; 8.22). Es dividia en demà, migdia, i tarda (Sal. 55:17; cp. Dn. 6.10). Per a designar els moments del dia, s'empraven també les expressions «començar el dia, la calor del dia, el fresc del dia, posta de sol», i altres termes similars.

Després de l'Exili, van començar a usar-se les hores i a dividir el dia, des de la sortida a la posta del sol, en 12 hores (Mt. 20:1-12; Jn. 11:9); la 6a hora es corresponia amb el migdia (Jn. 4:6; Hch. 10:9), i la 9a hora era la de l'oració ( Antiguitats 14:4, 3; Hch. 3:1).

(C) Qualsevol període en el qual tingui lloc una acció o manera de ser (Zac. 12:3 ss.), p. ex.:
«el dia de conflicte» (Sal. 20:2),
«el dia del seu furor» (Jb. 20.20),
«el dia de Jehová» (Is. 2.12; 13:6);
en el NT, el «dia del Senyor» significa la segona vinguda de Crist (1 Co. 5:5; 1 Ts. 5:2; 2 P. 3.10).

En el context apropiat significa un període indefinit, com Gn. 2:4; cp. Nm. 7:84, englobant «dotze» dies literals (Nm. 7.12-83; etc.). (Vegeu TEMPS).

En relació amb això es pot també fer una divisió dels temps de la següent manera:

(I) Els dies de la Llei i dels Profetes, que s'estenen des de la promulgació de la Llei fins a la vinguda del Messies. «Al final d'aquests dies (Déu) ens ha parlat en (El seu) Fill», com hauria de llegir-se He. 1:2; cp. marge Revisió 1977. Això va introduir el Dia del Messies. Però va ser rebutjat i El seu regne ajornat. Entretant

(II) s'interposa el Dia de la Gràcia, durant el qual l'església està sent cridada a Ell. El Senyor Jesús va obrar la redempció, va ascendir al cel, i va enviar a l'Esperit Sant.

D'aquest temps Ell va afirmar: «En aquell dia coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres» (Jn. 14.20; cp. també Jn. 16.23, 26). L'actual període és designat com el «dia de l'home» (1 Co. 4:3, literal, abocat com a «tribunal humà»).

Éstos són també els «últims dies» en què vindrien els burladors sarcàstics (2 P. 3:3; Jud. 18).
(III) El Dia del Messies, quan torni en judici i després a regnar. «S'acosta el dia» (Ro. 13.12; He. 10.25).

Entre altres noms rep també el de «el dia gran i terrible» (Malament. 4:5). Els reis de la terra seran reunits per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós (Ap. 16.14). És també anomenat com «el dia de Jesucrist» i «el dia de Crist» (Fil. 1:6, 10; 2.16; cp. 1 Co. 1:8; 2 Co. 1.14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DIA