Epicureos

Significat d'Epicureos

(gr. Epikouréioi).

Seguidors d'una escola de filosofia originada per Epicur i els seus deixebles.
Epicur («ayudador»), nascut en el 342/41 a. C. de pares atenesos,
probablement a l'illa de Samos, va mostrar interès per la filosofia als 14
anys. Després d'haver estudiat amb diversos filòsofs, va començar una escola
pròpia, primer en Mitilene, més tard en Lampsacus, i finalment a Atenes.
Aquí, durant 36 anys (fins al moment de la seva mort esdevinguda en el 261/70
a. C.) va ensenyar en la seva pròpia casa amb el seu famós jardí. Era molt venerada i tenia
un gran nombre d'alumnes i seguidors, entre ells, dones. Va escriure
nombroses obres (es diu que un total de 300 rotllos), la majoria de les quals
s'a perdut. No creia en un déu creador, però considerava que tota la
naturalesa estava composta per àtoms, que podien canviar, encara que en si mateixos
eren eterns. D'acord amb Epicur, no hi ha vida després de la mort, ja que
el cos torna als seus àtoms originals. Admetia l'existència de déus,
però no creia que tinguessin un paper important en els assumptes humans ni es
va interessar en ells. Apuntava a obtenir el major «plaer» -que entenia com
estar lliure de dolor (impertorbabilitat)-, i a bandejar el temor i la
superstició. No obstant això, per plaers ell no vol dir el gaudi de els
sentits ni el carnal, com s'a supòsit erròniament; considerava l'ètica i
la moral com d'un ordre superior al coneixement. Els membres d'aquest grup
filosòfic li van donar l'oportunitat perquè Pablo exposés els seus ensenyaments,
però van rebutjar el seu missatge després de sentir-lo, ja que elles eren radicalment
diferents dels seus propis conceptes (Hch. 17.18-32).

Bib.: N. W. DeWitt, Epicurus and His Philosophy [Epicur i la seva filosofia]
(Minneapolis, Minn., 1954); A. J. Festugiere, Epicurus and His Gods [Epicur i
els seus déus] (Oxford, 1955).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EPICUREOS

EPICURIS segons la Bíblia: Una escola de filòsofs que derivaven el seu nom d'Epicur, que havia tingut el seu «jardí» a Atenes.
La seva teoria era que l'objectiu de la vida humana havia de ser el d'experimentar emocions plaents, i que l'epítom de la felicitat era la tranquil·litat afable de la ment.

Una escola de filòsofs que derivaven el seu nom d'Epicur, que havia tingut el seu «jardí» a Atenes.
La seva teoria era que l'objectiu de la vida humana havia de ser el d'experimentar emocions plaents, i que l'epítom de la felicitat era la tranquil·litat afable de la ment.

La seva clau era l'experiència, no la veritat. Pablo va intentar fer tornar el pensament dels atenesos de les seves filosofies inventades, i dels seus ídols fets de mans, al Déu únic i veritable (Hch. 17.18).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EPICUREOS