Pa

Significat de Pa

(heb. lejem; gr. ártos).

Principal element d'alimentació en Palestina. Altres articles com la
carn, les fruites i les verdures ocupaven un lloc secundari en la
alimentació. El pa es feia d'ordi (Dj. 7.13; Jn. 6.13) o de blat (Ex.
29:2; etc.). La farina era mòlta gruixuda (Lv. 2.14, 16), normal (Ex. 29:2) o
fina (Gn. 18:6). Per a elaborar-la s'usava un morter o diversos tipus de
molins* de fricció. En temps del NT s'empraven molins rotatius. En
Ex. 8:3 s'esmenten recipients per a pastar o artesas. La forma dels pans
era diferent de la nostra, ja que generalment semblaven truites primes i
planes. Hi havia tant pans amb llevat (12.34) com sense ella (Gn. 19:3).
Aquests últims tenien importància en la celebració de la Pasqua, quan durant
7 dies s'havia de menjar pa sense llevat (Ex. 13:6, 7; Lv. 23:5, 6). El pa de
la proposició* era un element destacat en el servei del tabernacle i del
temple (1 Cr. 9.32; 2 Cr. 13.11; Neh. 10.32, 33; etc.). Jesús va triar el pa
fracció com un símbol del seu cos infringit en la cerimònia que devia
commemorar la seva mort (Mt. 26:26; etc.). Vegin-se Sopar del Senyor; Forn; Pa,
partir el.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PA

PA segons la Bíblia: El pa dels israelites tenia la forma d'una galeta plana; es feia de farina de blat, en tant que els pobres empraven farina d'ordi.

El pa dels israelites tenia la forma d'una galeta plana; es feia de farina de blat, en tant que els pobres empraven farina d'ordi.

El gra era mòlt cada dia en un molí manual, i es coïa cada dia per a tenir-lo fresc. Si es feia per al seu immediat consum, es feia sovint sense llevat (Gn. 19:3; 1 S. 28:24; cf. pa ázimo, procedent d'un terme gr. que significa «sense llevat»).

No obstant això, l'art de preparar pa leudado era conegut (Mt. 13.33).
S'ha plantejat la qüestió de si el pa de la proposició, que continuava estant bo al final de vuit dies, era leudado. Josefo afirma que no (Ant. 3:6, 6).

Durant la primera Pasqua, quan es va donar l'ordre de marxa, la massa estava ja preparada, però no estava encara leudada (Éx. 12.34). El forn familiar privat era un gran recipient transportable; després d'haver-lo escalfat, s'aplicaven les galetes contra les seves parets que, cuites d'aquesta manera, quedaven molt primes.

A més del pa que es coïa en el forn (Lv. 2:3), es feia fregir, en una paella poc profunda, una espècie de coques. El pa es feia també sobre els mateixos calius de la llar, o sobre pedres prèviament sobreescalfades i exemptes de cendres (1 R. 19:6).

Aquest mètode s'emprava quan hi havia presses (Gn. 18:6).
En els nostres dies, els beduïns fan foc en un clot cavat en el sòl, netejant-lo a continuació i posant allí les fogasses o galetes.

El pa es coïa tota la nit en aquest forn acuradament cobert. Sens dubte, els israelites coneixien aquest mètode.

La cocció del pa era habitualment un treball reservat a les dones (Gn. 18:6; 1 S. 8.13; Lv. 26:26; cf. Dj. 6.19). En les grans mansions era treball d'esclaus, encara que a les ciutats hi havia forners que venien el pa (Jer. 37:21; cf. Us. 7:4, 6).

En la Llei s'enumeren les diferents maneres de pa que es podien oferir a Jehová (Lv. 2).
En parlar de «el nostre pa de cada dia», el Senyor Jesús es refereix a tot el manteniment necessari per a un dia sencer (Lc. 11:3).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PA