Reina

Significat de Reina

(heb. generalment gebîrâh, literalment «dama», «regna mare»; malkâh; êm
[ha-] melek, «mare del rei»; aram. malkâ; gr. basílissa).

981 Dona que governa un regne o és l'esposa d'un rei (2 Cr. 9:1; Est. 1:9).
Exemples de legítimes governants femenines són la reina de Sabá (1 R. 10:1-13)
i Candace, reina d'Etiòpia (Hch. 8.27). Ester i Vasti eren reines perses com
cònjuges, que probablement tenien molt poca autoritat oficial comparada amb la
del rei (Est. 1:9-22; 2.22; 4.10-16). A vegades s'usa el terme «regna» per a
la regna mare, que sovint era una dona influent. El rei Ansa va deposar a la seva
àvia del seu càrrec d'influència perquè promovia la idolatria (1 R. 15.13; 2
Cr. 15.16). La «reina del Sud» (Mt. 12.42; Lc. 11.31) es refereix a la reina de
Sabá. Juan parla de l'asseveració descarada que fa la Babilònia espiritual
de ser reina (Ap. 18:7), i descriu la seva destrucció completa i final, que és el
resultat dels seus vils pecats contra Déu i la humanitat (vs 2-24). Vegeu
Maaca 12.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REINA