Sang

Significat de Sang

(heb. dâm; gr. háima).

Fluid vital que circula pel cos per a portar nutrients i oxigen a totes
parts de l'organisme, i alhora productes de deixalla per a la seva eliminació (Lv.
17.11, 14; Dt. 12.23). Els israelites no estaven al corrent de tots els
detalls d'aquestes funcions, però sí de l'íntima relació que hi ha entre la
sang i la vida, perquè la Llei declarava: «Perquè la vida de la carn en la
sang està» (Lv. 17.11); també els estava vedat menjar sang (Gn. 9:3, 4;
Lv. 17.10-14; Hch. 15.20, 29). Sens dubte, aquesta prohibició tenia bases
higièniques, però també degué haver tingut valor com a instrucció. L'ús més
significatiu de la sang en temps de l'AT es tirava de veure en els
sacrificis, i majorment en els serveis del santuari. La sang vessada
prefigurava la sang de Crist, la vida inapreciable del Fill de Déu, qui
aniria al sacrifici com l'única esperança d'una raça caiguda i condemnada (1 Co.
10.16; Ef. 2.13; He. 9.14; 10.19; 1P. 1:2; Ap. 12.11). La salvació per mitjà
de la sang de Crist és el tema central de l'evangeli (Ro. 3.25; 5:9; Ef.
1:7; Col. 1.20; He. 9.22; Ap. 1:5; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANG

SANG segons la Bíblia: Líquid vital que circula pel cos, tan indispensable per a la seva existència que es pot dir: «Perquè la vida de la carn en la sang està» (Lv. 17.11, 14), o: «La sang és la vida» (Dt. 12.23);

Líquid vital que circula pel cos, tan indispensable per a la seva existència que es pot dir: «Perquè la vida de la carn en la sang està» (Lv. 17.11, 14), o: «La sang és la vida» (Dt. 12.23); aquest fet no impedeix que el salmista atribueixi igualment al bufo de Jehová la vida dels animals (Sal. 104:30).

La sang representa la vida, tan sagrada per a Déu que la sang de l'Abel assassinat és descrita com clamant venjança des de la terra (Gn. 4.10).

Immediatament després del Diluvi, en donar Déu permís per a menjar la carn dels animals, es va prohibir no obstant això menjar la seva sang (Gn. 9:3, 4; Hch. 15.20, 29).

Aquesta llei, donada a Noè, regeix per tant no sols per al judaisme, sinó per a tota la raça humana, totes les nacions que van sorgir de Noè.

També es va donar la següent ordre: «El que vessés sang d'home, per l'home la seva sang serà vessada» (Gn. 9:6). Segons la Llei, la mort és la paga del pecat.

Per a obtenir el perdó era indispensable sacrificar la vida d'un substitut, prefigurant el sacrifici del Calvari (He. 9.22; vegeu SACRIFICI).

La sang dels animals sacrificats servia per a fer l'expiació sobre l'altar (Lv. 17:1-14; Dt. 12.15-16), o a l'interior del santuari, sobre el propiciatori (Lv. 8.23, 30; Éx. 24:8; He. 9.18-22).

Mitjançant aquest símbol, el sacerdot venia a dir al Senyor: «L'home (o el poble) a qui jo represento hagués hagut de morir a causa del seu pecat.

Però la sang aquí presentada demostra que una víctima ha estat oferta en el seu lloc. La teva llei queda satisfeta. atorga el teu perdó segons la teva promesa.»

En el NT, les expressions: sang de Jesús, sang de Crist, sang del Xai, sang del pacte, sang ruixada, són metàfores que representen la mort expiatòria del Senyor Jesús; va ser pel vessament de La seva sang que va poder haver-hi salvació (1 Co. 10.16; Ef. 2.13; He. 9.14; 10.19; 1 P. 1:2, 19; 1 Jn. 1:7; Ap. 7.14; 12.11; Mt. 26:28; He. 12.24).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SANG