Shelomit
SHELOMIT (PERSONA) [heb ĕlōmı̂t ( שְׁלֹמִית) ]. Var. SHELOMOT. El nom -Shelomith- el tenen cinc persones en la Bíblia hebrea, les dates de la qual van del segle X al VI a. C. Shelomith a vegades es confon en el text hebreu amb el nom molt similar SHELOMOT. Noth ha argumentat que, quan el text es refereix a un home, la forma -Shelomoth- és correcta i Shelomith és un error (cf. 1 Cròniques 23.18; 24:22; 1 Cròniques 26: 25-28). Encara que això pot ser correcte, ha de notar-se que la font de confusió entre els dos noms en el text hebreu radica en la confusió de les lletres similars iods i waw. Sigui o no Noth correcte, el problema es veu agreujat per aquest fet epigràfic.
1. La filla de Dibri, de la tribu de Dan. Durant les vagabunderies pel desert (Lev. 24:11), es va casar amb un egipci. El seu fill va maleir el Nom (de Yahweh) i va ser portat davant Moisès per a judici. Després va ser apedregat fins a la mort com a càstig.
2. La filla de Zorobabel (1 Cròniques 3.19). Aquest versicle enumera el primer grup de fills de Zorobabel, que podien haver nascut abans del retorn a Jerusalem. Ella és l'única dona nomenada en aquesta llista de descendents davídics postexílicos (vv. 17-24).
3. Un levita (1 Cròniques 23.18). Se'n diu el cap dels fills d'Izhar. La mateixa persona apareix en 1 Cròniques 24:22 com Shelomot.
4. El fill de Roboam, rei de Judà (932-916 a. C. ), i Maaca, filla d'Absalón (2 Cròniques 11.20). El nen pot haver estat una filla o un fill, ja que la forma "Shelomith" s'usa per a tots dos sexes. Cf. SHELOMOT # 4.
5. Shelomit és el nom que se li dóna al cap de la casa d'un pare que va tornar a Jerusalem amb Esdras (Esdras 8.10). Si se segueix la lectura d'1 Esd. 8.36, ell és de la família de Bani (falta en Esdras 8.10) i el fill de Josifías. Cf. SHELOMOT # 5.
RUSSELL FULLER
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).