Tesalonica

Significat de Tesalonica

(gr. Thessaloník, «victòria contra Tessàlia»).

Ciutat de l'est de Macedònia. La hi continua cridant Tessalònica, però encara més
comunament Salònica. El seu nom original era Thermae (Termes), «fonts d'aigua
calent», però quan Casandro, un dels successors d'Alejandro Magno, va fer
d'ella la seva capital en el 315 a. C., li va canviar el nom i li va posar Tessalònica en
honor de la seva esposa, germana d'Alejandro. Va experimentar la seva major expansió
durant la dominació romana, en les mans de la qual va caure després de la batalla de
Pidna (168 a. C.). Quan es va organitzar la província de Macedònia (146 a. C.),
Tessalònica es va convertir en la seva capital, com també en capital del 20 districte
dels 4 en què la hi va dividir. Després de la batalla de Filipos (42 a. C.),
Tessalònica va arribar a ser una ciutat lliure, administrada per magistrats als qui
es donava el títol de politárjs, «governants de la ciutat», paraula traduïda
per «autoritats de la ciutat» en Hch. 17:8, RVR. Aquesta expressió apareix
secundada també per inscripcions en grec de l'Arc de Tessalònica (fig 506).
Era un important centro comercial i bastió militar situat en la Via Ignacia,
la que creuava tota Macedònia d'oest a est. Pablo la va visitar viatjant de
Filipos en el seu 2a gira missionera. Va començar a predicar en la sinagoga, però va tenir
poc èxit entre la comunitat jueva; no obstant això, va aconseguir fundar una església
abans que la persecució es deslligués contra ell a la ciutat (Hch. 17:1-9). A
pesar d'això, l'església, que sembla haver estat composta majorment per
cristians de 1152 origen gentil (1 Ts. 1:9), va arribar a ser una forta comunitat
cristiana (vs 4-8). Pablo els va fer una 2a visita, i possiblement una 3a
durant el seu 3er viatge missioner (Hch. 20:1-6). Dos de les seves cartes que subsisteixen
estaven dirigides a aquesta església, i 2 dels seus companys de viatge, Aristarc i
Segon, eren oriünds d'ella (20:4; 27:2). La ciutat mai va perdre la seva
importància, fins avui. Mapa XX, A-3.

Bib.: G. Emest Wright, Arqueologia bíblica (Madrid, Cristiandat, 1975), p 376.

505. Murs de la Tessalònica antiga.

506. L'Arc de Galerio a la Tessalònica antiga.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TESALONICA

TESSALÒNICA segons la Bíblia: Ciutat situada sobre el golf que en l'antiguitat es deia Termaico, i en l'actualitat golf de Salònica.

Ciutat situada sobre el golf que en l'antiguitat es deia Termaico, i en l'actualitat golf de Salònica.

Al principi, la ciutat es deia Therme o Therma, font calenta. Cesandro, un dels successors d'Alejandro Magno, va fer d'ella la seva capital, i la va cridar Tessalònica, en honor de Thessalonike, la seva dona, germana d'Alejandro.

Els romans van dividir Macedònia en quatre districtes, i van fer a Tessalònica la capital del segon. La ciutat, que va venir a ser ciutat lliure l'any 42 a. C., era un centre militar i comercial en la via Ignaciana.

Els seus magistrats rebien en gr. el nom de politarcas (caps de la ciutat); aquest terme gr. d'Hch. 17:6 queda confirmat per una inscripció sobre l'arc de Tessalònica (vegeu MAGISTRAT).

Pablo va predicar en la sinagoga. Els seus convertits van formar una església (Hch. 17:1-13; cf. Fil. 4.16) a la qual l'apòstol va dirigir dues cartes.

Aristarc i Segon, companys de Pablo eren tesalonicenses (Hch. 20:4; 27:2). En l'actualitat la ciutat es diu Salònica encara que oficialment se li ha retornat el nom de Tessalònica.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TESALONICA