Salms 106

Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.

¿Qui pot contar les proeses del Senyor i proclamar les seves lloances?

Feliços els qui observen el dret i obren amb justícia en tot moment.

Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos.

Fes que veiem feliços els teus elegits, que ens alegrem amb l’alegria del teu poble i ens gloriem amb la teva heretat.

Hem pecat igual que els nostres pares, som culpables, hem estat infidels.

Els nostres pares a Egipte no van comprendre els teus prodigis; no es recordaren del gran amor que ens tens, i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.

Però ell els salvà per amor del seu nom, perquè fos conegut el seu poder.

Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut, i van passar per l’oceà com pel desert;

els salvà de les mans dels qui els avorrien, els alliberà de les mans de l’enemic.

L’aigua sepultà els perseguidors, no en va quedar ni un de sol.

Llavors van creure en les promeses del Senyor i cantaren les seves lloances.

Però aviat van oblidar les seves obres, no van fiar-se dels seus designis.

En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert.

Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància.

Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor;

però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron;

un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels.

A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa;

van canviar Déu, la seva glòria, per la imatge d’un vedell, que menja herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvat, que havia fet prodigis a Egipte,

meravelles a la terra de Cam, obres admirables al pas del Mar Roig.

Ja parlava Déu d’exterminar-los, quan Moisès, el seu elegit, va gosar encarar-se al seu rigor i el decantà de destruir-los.

Menysprearen la terra deliciosa, no van creure en la seva promesa;

van murmurar al campament, no escoltaren la veu del Senyor.

Llavors ell va alçar la mà contra ells per fer-los caure en aquell desert,

per fer caure els seus fills entre els pobles i escampar-los per tots els països.

Es van sotmetre al déu Baal de Peor, menjant víctimes sacrificades a déus morts;

amb el seu obrar irritaren el Senyor, i una epidèmia es va abatre damunt d’ells.

Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia, i l’epidèmia es va deturar;

i el Senyor li ho tingué en compte per totes les generacions, per sempre.

Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig;

li havien amargat l’esperit i ell no sabé refrenar la llengua.

No van exterminar els pobles cananeus, no compliren l’ordre del Senyor;

es van emparentar amb els pagans i es contagiaren dels seus costums.

Van donar culte als seus ídols, van caure en els seus paranys;

arribaren a immolar als dimonis els propis fills i les pròpies filles.

Vessaren així sang innocent, la sang dels fills i de les filles sacrificats als ídols cananeus, i aquella sang va profanar el país.

Es deshonraren amb els seus costums, es prostituïren amb el seu obrar.

El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat;

els abandonà en mans d’altres pobles, i els qui els avorrien els van sotmetre;

els van oprimir els enemics, els van doblegar sota el seu jou.

Quantes vegades el Senyor els alliberà! Però ells s’obstinaven a ser rebels i defallien per les seves culpes.

Quan el Senyor va sentir el seu plany es va fixar en la seva desgràcia.

Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava,

i va fer que en tinguessin compassió tots aquells qui els havien deportat.

Salva’ns, Senyor, Déu nostre; aplega’ns d’entre les nacions. En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te.

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre. I tot el poble respon: «Amén.» Al·leluia!