Josuè 15

• Nombres 26,55-56 El país serà repartit per sorteig. S’assignarà l’heretat segons els noms dels pares de les tribus. […] ⤳
• Nombres 33,36-37 d’Ession-Guèber al desert de Sin, és a dir, a Cadeix, […] ⤳
• Ezequiel 47,19 »La frontera sud s’estendrà des de Tamar fins a l’oasi de Meribà de Cadeix i seguirà el torrent fins al mar Mediterrani. Aquest és el límit meridional. ⤳
• Nombres 34,3-5 »La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d’Edom. A l’est, la frontera meridional començarà a l’extrem del Mar Mort. […] ⤳
• Josuè 14,2 Tal com el Senyor havia manat a Moisès, van repartir els territoris tirant les sorts entre les nou tribus i la meitat de la tribu de Manassès que encara no en tenien. ⤳

• Ezequiel 47,8 Llavors em digué: —Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja. ⤳
• Isaïes 11,15 Llavors el Senyor eixugarà la llengua del mar d’Egipte i amenaçarà amb la seva mà el riu Eufrates: el seu alè ardent el dividirà en set rierols, que es podran passar sense descalçar-se. ⤳
• Gènesi 14,3 Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. ⤳
• Josuè 3,16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. ⤳
• Ezequiel 47,18 »La frontera oriental començarà a Damasc i Hauran, i seguirà pel riu Jordà entre Galaad i el país d’Israel, cap al Mar Mort, fins a Tamar. Aquest és el límit oriental. ⤳
• Nombres 34,3 »La vostra frontera meridional limitarà amb el desert de Sin i el país d’Edom. A l’est, la frontera meridional començarà a l’extrem del Mar Mort. ⤳

• Nombres 34,4 Es dirigirà després cap al sud, seguirà per la pujada d’Acrabim, travessarà Sin i arribarà fins al sud de Cadeix-Barnea; seguirà per Hassar-Adar i passarà per Asmon. ⤳
• Jutges 1,36 La frontera dels amorreus començava a la pujada d’Acrabim i anava des de Sela cap al nord. ⤳
• Nombres 20,1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada. ⤳
• Nombres 32,8 Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. ⤳
• Gènesi 14,7 Després van tornar enrere fins a Enmixpat, que és Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i també els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar. ⤳

• Nombres 34,5 Des d’aquí seguirà fins a arribar al torrent d’Egipte, i s’acabarà al mar Mediterrani. ⤳
• Josuè 13,3 És la regió considerada com a cananea, que s’estén des del torrent de Xihor, que toca a Egipte, fins al terme d’Ecron, al nord. En aquesta regió hi ha els cinc principats filisteus, que tenen per capitals Gaza, Asdod, Ascaló, Gat i Ecron; en canvi, el territori dels avites ⤳
• Èxode 23,31 »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n’expulsis. ⤳
• Gènesi 15,18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: ⤳

• Nombres 34,12 seguirà el curs del riu Jordà i s’acabarà al Mar Mort. »Aquest serà el vostre país i les fronteres que l’envolten. ⤳
• Josuè 18,15-19 La frontera meridional començava al terme de Quiriat-Jearim, continuava cap a Iïm i anava a parar a les fonts de les aigües de Neftóah. […] ⤳
• Nombres 34,10 »La frontera oriental, la traçareu des d’Hassar-Enan fins a Xefam; ⤳

• Josuè 18,17 Llavors girava cap al nord en direcció a Enxèmeix, i després en direcció a Guelilot, enfront de la pujada d’Adummim. Baixava després fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn, ⤳
• Josuè 18,19-21 Després passava pel costat nord de Bethoglà i arribava a l’extrem nord del Mar Mort, on desemboca el Jordà. Aquesta era la frontera meridional. […] ⤳

• 2 Samuel 17,17 Jehonatan i Ahimaas s’esperaven a la font de Roguel. La criada anà a avisar-los que portessin el missatge al rei David, perquè ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat. ⤳
• 1 Reis 1,9 Adonies va oferir un sacrifici d’anyells, vedells i moltons a Eben-Azohèlet, que és a la vora de la font de Roguel. Va convidar-hi tots els seus germans, fills del rei, i tota la gent distingida de Judà que estava al servei del rei, ⤳
• Josuè 7,26 El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor. ⤳
• Josuè 10,38-39 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n va anar cap a Debir i l’atacà. […] ⤳
• Osees 2,5 Si no ho fa la despullaré del tot, la deixaré com el dia que va néixer. La deixaré com el desert, com una terra eixuta, i la faré morir de set. ⤳
• Josuè 10,43 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n tornà al campament de Guilgal. ⤳
• Josuè 5,9-10Josuè 15,15Josuè 7,24Josuè 4,19Isaïes 65,10

• Josuè 18,16 Des d’allà, baixava fins al peu de la muntanya que domina la vall de Benhinnom, al nord de la vall dels Rafaïtes. Baixava cap a la vall d’Hinnom pel costat sud del territori dels jebuseus, fins a la font de Roguel. ⤳
• Josuè 15,63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui. ⤳
• Josuè 18,28 Selà, Èlef, Jebús, és a dir, Jerusalem, Guibà, Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb els pobles del voltant. Aquesta va ser l’heretat dels clans de Benjamí. ⤳
• Jutges 19,10 Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. ⤳
• Jutges 1,21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d’expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d’avui. ⤳
• 2 Reis 23,10 Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. ⤳
• Jeremies 7,31-32Jutges 1,8Jeremies 19,142 Cròniques 28,3Jeremies 19,22 Samuel 5,22Isaïes 17,5Jeremies 19,62 Samuel 5,18

• 1 Cròniques 13,6 Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d’allí l’arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. ⤳
• Josuè 18,15 La frontera meridional començava al terme de Quiriat-Jearim, continuava cap a Iïm i anava a parar a les fonts de les aigües de Neftóah. ⤳
• Jutges 18,12 Pujaren i plantaren el campament prop de Quiriat-Jearim, en el territori de Judà. Per això aquell lloc s’anomena Mahané-Dan (que vol dir «campament de Dan»); i aquest nom es manté encara avui. Es troba a l’oest de Quiriat-Jearim. ⤳
• 2 Samuel 6,2 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. ⤳
• Josuè 9,17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. ⤳

• Jutges 14,1 Samsó va baixar a Timnà i es va fixar en una dona filistea. ⤳
• Jutges 14,5 Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. ⤳
• 1 Samuel 6,12-21 Les vaques se’n van anar de dret pel camí de Bet-Xèmeix. Avançaven per la bona ruta, tot mugint però sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra. Els primers magistrats de les ciutats filistees van anar caminant darrere d’elles, fins al terme de Bet-Xèmeix. […] ⤳
• Gènesi 38,12-13 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats. […] ⤳
• Josuè 15,57 Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb els pobles del voltant. ⤳

• Josuè 15,45 Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalia; ⤳
• Josuè 19,43-44 Elon, Timnà, Ecron, […] ⤳
• 1 Samuel 7,14 i les poblacions que els filisteus havien pres a Israel tornaren a ser israelites, des d’Ecron fins a Gat. Així va ser alliberat tot el territori d’Israel que estava en poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus. ⤳
• 1 Samuel 5,10 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren: —Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots! ⤳
• 2 Reis 1,16 Elies digué al rei: —Això et fa saber el Senyor: “Ja que has enviat missatgers a consultar Baal-Zebub, déu d’Ecron, com si a Israel no hi hagués Déu, no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” ⤳
• 2 Reis 1,6 Ells li van respondre: —Ens ha sortit al pas un home que ens ha dit: “Torneu al rei que us ha enviat i digueu-li: Això et diu el Senyor: ¿Que no hi ha Déu a Israel, que hagis de fer consultar Baal-Zebub, el déu d’Ecron? Per això no t’alçaràs del llit on jeus: moriràs irremissiblement.” ⤳
• 2 Reis 1,2-3

• Ezequiel 47,20 »A ponent, el mar Mediterrani servirà de frontera, que s’estendrà fins a l’altura de Lebó-Hamat. Aquest és el límit occidental. ⤳
• Nombres 34,6-7 »La frontera occidental serà el mar Mediterrani amb el seu litoral. […] ⤳
• Josuè 15,47 i Asdod i Gaza amb els seus pobles i rodalies, fins al torrent d’Egipte. El mar Mediterrani amb el seu litoral feia de frontera a ponent. ⤳
• Deuteronomi 11,24 Serà vostra tota la terra que els vostres peus trepitjaran. El vostre territori s’estendrà des del desert fins al Líban i des del riu Eufrates fins al mar Mediterrani. ⤳

• Josuè 14,6-15 Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué: —Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. […] ⤳
• Nombres 14,23-24 no veurà el país que vaig prometre als seus pares. Ningú dels qui m’han menyspreat no el veurà. […] ⤳
• Deuteronomi 1,34-36 »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué: […] ⤳
• Nombres 13,30 Caleb va fer callar el poble que s’oposava a Moisès i digué: —Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem! ⤳

• Jutges 1,10 També van anar a combatre contra els cananeus que vivien a Hebron, que aleshores s’anomenava Quiriat-Arbà, i van derrotar els clans de Xeixai, Ahiman i Talmai. ⤳
• Jutges 1,20 Tal com havia dit Moisès, van assignar Hebron a Caleb, que va fer fora de la ciutat els clans dels tres fills d’Anac. ⤳
• Josuè 11,21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermini, amb les seves ciutats. ⤳
• Nombres 13,22-23 Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. […] ⤳
• Nombres 13,33 fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres. ⤳
• Josuè 10,36-37 Des d’Eglon, Josuè, amb tots els israelites, va pujar fins a Hebron. La van atacar […] ⤳

• Josuè 10,38 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n va anar cap a Debir i l’atacà. ⤳
• Jutges 1,11-13 Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer. […] ⤳
• Josuè 10,3 i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: ⤳

• Jutges 1,12-13 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller al qui conquerís Quiriat-Séfer. […] ⤳
• Jutges 1,6 Adoní-Bèzec intentà de fugir, però el van perseguir i capturar, i li tallaren els polzes de les mans i dels peus. ⤳

• Jutges 1,13 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla. ⤳
• Jutges 3,9 Però van clamar al Senyor, i els envià un llibertador per salvar-los: Otniel, fill de Quenaz i germà petit de Caleb. ⤳
• Jutges 3,11 I el país va viure en pau durant quaranta anys, fins a la mort d’Otniel, fill de Quenaz. ⤳
• Josuè 14,6 Un dia, alguns de la tribu de Judà anaren a Guilgal a trobar Josuè. Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, li digué: —Tu saps prou bé què va dir el Senyor a Moisès, l’home de Déu, referent a tu i a mi, quan érem a Cadeix-Barnea. ⤳
• 1 Cròniques 2,49 També va donar a llum Xàaf, que va ser el pare de Madmannà, i Xevà, que va ser el pare de Macbenà i de Guibà. Caleb va tenir una filla que es deia Acsà. ⤳
• Nombres 32,12 Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.” ⤳

• 1 Samuel 25,23 Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra. ⤳
• Gènesi 24,64 Rebeca veié Isaac, saltà del camell ⤳

• Jutges 1,14-15 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir: —Què vols, ara? […] ⤳
• 2 Corintis 9,5 Per tant, he cregut necessari demanar a aquests germans que vinguessin a Corint abans de venir-hi jo i comencessin a recollir l’ofrena generosa que havíeu promès; tan bon punt estigui preparada, es podrà dir que és realment una ofrena generosa i no una mesquinesa. ⤳
• Deuteronomi 33,7 Per a la tribu de Judà, Moisès digué: —Escolta, Senyor, el crit de Judà i retorna’l a la resta del seu poble. Judà es defensarà amb les seves mans: ajuda’l contra els seus enemics. ⤳
• Gènesi 33,11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. ⤳
• 1 Samuel 25,27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen. ⤳

• Gènesi 49,8-12 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […] ⤳
• Deuteronomi 33,7 Per a la tribu de Judà, Moisès digué: —Escolta, Senyor, el crit de Judà i retorna’l a la resta del seu poble. Judà es defensarà amb les seves mans: ajuda’l contra els seus enemics. ⤳

• Gènesi 35,21 Israel se’n va anar d’allí i va plantar la seva tenda més enllà de Migdal-Éder. ⤳
• Nehemies 11,25 En les poblacions següents i el terme que les envoltava van establir-s’hi famílies de la tribu de Judà: Quiriat-Arbà i la seva rodalia, Dibon i la seva rodalia, Jecabseel i els poblets del voltant, ⤳

Sense referències creuades.

• Josuè 12,22 Quèdeix, Jocneam del Carmel, ⤳
• Nombres 33,37 i de Cadeix al mont Or, a la frontera del país d’Edom. ⤳
• Deuteronomi 1,19 »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, ⤳

• 1 Samuel 23,14 David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans. ⤳
• 1 Samuel 23,24 Ells se’n van tornar a Zif, avançant-se a Saül. David i els seus homes eren al desert de Maon, a la plana que hi ha al sud del desert de Judà. ⤳
• 1 Samuel 23,19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert. ⤳
• Salms 54,1 Per al mestre de cor, amb instruments de corda. Cant del recull de David. ⤳
• 1 Samuel 15,4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil homes d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. ⤳

Sense referències creuades.

• 1 Cròniques 4,28 Vivien a Beerxeba, Moladà i Hassar-Xual, ⤳

• Nehemies 11,26 Jeixua, Moladà, Betpèlet, ⤳

• Gènesi 26,33 Isaac va donar al pou el nom de Xibà. Per això, encara avui, la ciutat s’anomena Beerxeba, que vol dir «pou del jurament». ⤳
• Gènesi 21,31-33 Per això aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà tots dos havien fet un jurament. […] ⤳
• Josuè 19,2-3 Comprenia les ciutats de Beerxeba, Xemà, Moladà, […] ⤳
• Gènesi 21,14 Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. ⤳
• 1 Cròniques 4,28 Vivien a Beerxeba, Moladà i Hassar-Xual, ⤳

• Josuè 15,9-11 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim. […] ⤳
• 1 Cròniques 4,29 Bilhà, Èssem, Tolad, ⤳
• Josuè 19,3 Hassar-Xual, Baalà, Èssem, ⤳

• Josuè 19,4 Eltolad, Betul, Hormà, ⤳
• Deuteronomi 1,44 Llavors els amorreus que vivien en aquell país muntanyós us van perseguir com un eixam d’abelles i us van derrotar des de Seïr fins a Hormà. ⤳
• Nombres 14,45 Els amalequites i els cananeus que habitaven a la Muntanya van baixar, els derrotaren i van dispersar-los fins a Hormà. ⤳
• Jutges 1,17 Els homes de Judà i els de Simeó, el seu germà, van derrotar els cananeus que vivien a Sefat. Van consagrar a l’extermini aquesta població i per això li donaren el nom d’Hormà (que vol dir «extermini»). ⤳

• 1 Samuel 27,6 Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia d’avui. ⤳
• 1 Samuel 30,1 Quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada. ⤳
• 1 Cròniques 12,1 Mentre David, per allunyar-se de Saül, fill de Quix, vivia exiliat a Siclag, va haver-hi uns homes valents que l’anaren a trobar, disposats a lluitar al seu costat. ⤳
• Josuè 19,5 Siclag, Betammarcabot, Hassar-Sussà, ⤳

• Nehemies 11,29 Enrimmon, Sorà, Jarmut, ⤳
• Nombres 34,11 des d’allà anirà baixant cap a Arbelà, a l’est d’Ain, fins al vessant oriental del mar de Genesaret; ⤳

• Jutges 13,25 L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol. ⤳
• Jutges 16,31 Els seus germans i tota la seva família van baixar per endur-se’n el cos. L’anaren a enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la tomba del seu pare Manóah. Samsó havia estat jutge d’Israel durant vint anys. ⤳
• Nombres 13,23 Arribats a la vall d’Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues. ⤳
• Josuè 19,41 La frontera de la seva heretat passava per Sorà, Eixtaol, Irxèmeix, ⤳

• Josuè 12,17 Tapúah, Héfer, ⤳
• Josuè 15,53 Jànum, Bet-Tapúah, Afecà, ⤳

• 1 Samuel 17,1 Els filisteus van mobilitzar les seves tropes. Es concentraren prop de Socó de Judà i acamparen entre Socó i Azecà, a Efes-Dammim. ⤳
• 1 Samuel 22,1 David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. ⤳
• Josuè 10,3 i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: ⤳
• Nehemies 11,29 Enrimmon, Sorà, Jarmut, ⤳
• Josuè 12,11 Jarmut, Laquix, ⤳
• Josuè 10,10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà . ⤳
• Josuè 10,23Miquees 1,15Josuè 12,15Josuè 15,481 Cròniques 4,18

• 1 Samuel 17,52 Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus. ⤳

Sense referències creuades.

• 2 Reis 14,7 Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal. Va conquerir Sela i li va posar el nom de Jocteel, que és el que porta encara avui. ⤳
• Jutges 20,1 Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, i també del país de Galaad. ⤳
• Gènesi 31,48-49 perquè Laban havia dit: —Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per això és anomenat també Galed, […] ⤳
• 1 Samuel 10,17 Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà, ⤳
• 1 Samuel 7,16 Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel. ⤳
• Jutges 21,5 Després els israelites es preguntaren: —Qui, entre les tribus d’Israel, no ha pujat a aquesta assemblea davant el Senyor? Tots, en efecte, havien jurat que els qui no pugessin a Mispà davant el Senyor serien condemnats a mort. ⤳
• 1 Samuel 7,5-6

• Josuè 10,3 i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: ⤳
• 2 Reis 22,1 Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jedidà i era filla d’Adaià, de Boscat. ⤳
• Josuè 10,31-32 Des de Libnà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Laquix. Van assetjar la ciutat i l’atacaren. […] ⤳
• 2 Reis 18,17 Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors, ⤳
• 2 Reis 14,19 Es va tramar una conspiració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix; però enviaren gent a perseguir-lo fins a Laquix, i allí el van matar. ⤳
• 2 Reis 19,8 L’ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat. ⤳
• 2 Reis 18,14Josuè 12,11-12

Sense referències creuades.

• Josuè 10,21 Tot l’exèrcit va tornar victoriós al campament que Josuè havia instal·lat a Maquedà. Ningú més no gosà ni obrir la boca contra els israelites. ⤳
• Josuè 12,16 Maquedà, Betel, ⤳
• Josuè 10,10 El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà . ⤳
• Josuè 10,28 Aquell mateix dia, Josuè va apoderar-se de Maquedà, la va passar a tall d’espasa i consagrà a l’extermini el seu rei i tots els habitants, sense deixar-hi cap supervivent. Va tractar el rei de Maquedà com havia tractat el rei de Jericó. ⤳

• Josuè 10,29 Després, des de Maquedà, Josuè, amb tots els israelites, va avançar fins a Libnà i l’atacà. ⤳
• Josuè 12,15 Libnà, Adul·lam, ⤳
• Josuè 19,7 I, a més, Enrimmon, Èter i Aixan: tres ciutats amb els pobles del voltant, ⤳
• 2 Reis 8,22 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui. En aquell temps també es va independitzar Libnà. ⤳

Sense referències creuades.

• Miquees 1,14-15 Per tot això, torneu el dot de Morèixet-Gat. Els ravals d’Aczib són una decepció per als reis d’Israel. […] ⤳
• Gènesi 38,5 Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. ⤳
• 1 Samuel 23,1-14 Va arribar a David la notícia que els filisteus assetjaven Queilà i saquejaven les eres. […] ⤳

• Josuè 13,3 És la regió considerada com a cananea, que s’estén des del torrent de Xihor, que toca a Egipte, fins al terme d’Ecron, al nord. En aquesta regió hi ha els cinc principats filisteus, que tenen per capitals Gaza, Asdod, Ascaló, Gat i Ecron; en canvi, el territori dels avites ⤳
• Zacaries 9,5-7 Ascaló tindrà por quan ho vegi, Gaza s’estremirà tota sencera, Ecron sentirà que perd el seu puntal. No hi haurà més reis a Gaza, Ascaló quedarà deshabitada, […] ⤳
• Amós 1,8 Exterminaré el qui governa a Asdod i el qui té el ceptre d’Ascaló; després giraré la mà contra Ecron i no quedarà cap filisteu.» Ho diu el Senyor Déu. ⤳
• Sofonies 2,4 Gaza quedarà desolada, i Ascaló, devastada. En ple dia seran expulsats els d’Asdod, i els d’Ecron seran arrencats. ⤳
• 1 Samuel 6,17 Les morenes d’or que els filisteus van pagar al Senyor com a reparació eren: una per Asdod, una per Gaza, una per Ascaló, una per Gat i una per Ecron. ⤳
• 1 Samuel 5,10 Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren: —Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots! ⤳

• Nehemies 13,23-24 »En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab; […] ⤳
• Amós 1,8 Exterminaré el qui governa a Asdod i el qui té el ceptre d’Ascaló; després giraré la mà contra Ecron i no quedarà cap filisteu.» Ho diu el Senyor Déu. ⤳
• 2 Cròniques 26,6 Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d’Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus. ⤳
• 1 Samuel 5,1 Els filisteus, després d’apoderar-se de l’arca de Déu, la van dur des d’Eben-Aèzer fins a Asdod. ⤳
• Isaïes 20,1 Sargon, rei d’Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d’Asdod. Va assetjar-la i se n’apoderà. ⤳
• 1 Samuel 5,6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori. ⤳

• Josuè 15,4 Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d’Egipte i s’acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà. ⤳
• Fets 8,26 Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip: —Ves cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. ⤳
• Jutges 16,1-21 Una vegada, Samsó se’n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a casa d’ella. […] ⤳
• Amós 1,6-7 Això diu el Senyor: «Per tres i fins quatre crims que Gaza ha comès no em faré enrere! Ja que han deportat poblacions senceres per posar-les en mans dels edomites, […] ⤳
• Nombres 34,5-6 Des d’aquí seguirà fins a arribar al torrent d’Egipte, i s’acabarà al mar Mediterrani. […] ⤳
• Sofonies 2,4 Gaza quedarà desolada, i Ascaló, devastada. En ple dia seran expulsats els d’Asdod, i els d’Ecron seran arrencats. ⤳
• Jeremies 47,5Jeremies 47,1Èxode 23,31Josuè 13,3

• Josuè 21,14 Jatir, Eixtemoa, ⤳

• Josuè 15,15 Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer. ⤳
• Jutges 1,11 Des d’allí marxaren contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer. ⤳

Sense referències creuades.

• Josuè 11,16 Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l’Arabà i les muntanyes d’Israel amb les seves planes. ⤳
• Josuè 10,41 Josuè va portar les seves conquestes des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, i per tot el territori de Goixen fins a Gabaon. ⤳
• 2 Samuel 15,12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant. ⤳

• Isaïes 21,11 Presagi sobre Dumà. Algú em crida des de Seïr: «Sentinella, quan acabarà la nit? Digues-me, quan acabarà la nit?» ⤳

Sense referències creuades.

• Josuè 15,13 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. ⤳
• Josuè 14,15 Antigament Hebron s’anomenava Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà») : Arbà va ser el més famós dels anaquites. Finalment el país va reposar de la guerra. ⤳
• Gènesi 23,2 i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham anà a plorar-la i a fer el dol. ⤳

• 1 Samuel 23,25 Saül, amb la seva tropa, va sortir a buscar-lo. Però ho van comunicar a David i ell va baixar cap a la Roca, però sense sortir del desert de Maon. Saül ho va saber i perseguia David per aquell desert. ⤳
• 1 Samuel 25,2 Hi havia un home a Maon que tenia unes propietats a Carmel. Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles. ⤳
• Josuè 15,24 Zif, Tèlem, Bealot, ⤳
• 1 Samuel 26,1-2 La gent de Zif anaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David és amagat al tossal d’Haquilà, al vessant que mira al desert. […] ⤳
• 1 Samuel 25,7 He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. ⤳
• 2 Cròniques 26,10 A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra. ⤳
• 1 Samuel 23,14-151 Reis 18,42Isaïes 35,2

Sense referències creuades.

• Josuè 15,10 Llavors la frontera es desviava a l’oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà. ⤳
• Gènesi 38,12 Passat molt de temps, va morir una filla de Xua, la muller de Judà. Acabat el temps de dol, Judà va pujar a Timnà, amb el seu amic Hirà d’Adul·lam, a trobar els qui esquilaven els seus ramats. ⤳
• Jeremies 14,1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada: ⤳

• 1 Cròniques 4,39 que arribaren a la vora de Guedor, fins a la banda oriental de la vall, buscant pasturatges per al seu bestiar. ⤳

Sense referències creuades.

• Josuè 18,14 A l’oest d’aquesta muntanya, la frontera girava i seguia cap al sud, per a anar a parar a Quiriat-Baal, anomenada també Quiriat-Jearim, ciutat de la tribu de Judà. Aquesta era la frontera occidental. ⤳
• 1 Samuel 7,1 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor. ⤳

• Josuè 15,6 i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn; ⤳
• Josuè 18,18 continuava pel costat nord, en direcció a l’Arabà, i baixava fins a la mateixa Arabà. ⤳

• 1 Samuel 23,29 ⤳
• 2 Cròniques 20,2 Alguns van portar al rei aquesta informació: —Una gran multitud ve contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des del país d’Edom; ja són a Hassasson-Tamar, o sigui Enguedí. ⤳

• Jutges 1,21 En canvi, els benjaminites no aconseguiren d’expulsar els jebuseus, que vivien a Jerusalem. Per això els jebuseus han continuat vivint a Jerusalem amb els benjaminites fins al dia d’avui. ⤳
• Jutges 1,8 Els de la tribu de Judà van posar setge a Jerusalem. Un cop presa la ciutat, van exterminar els seus habitants i van calar-hi foc. ⤳
• 2 Samuel 5,6-9 El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus havien dit a David: —Aquí no hi entraràs! T’ho impediran els cecs i els coixos. Volent dir: «David no hi entrarà mai, aquí.» […] ⤳
• 1 Cròniques 11,4-8 David i tot el poble d’Israel van dirigir-se a Jerusalem, que llavors es deia Jebús; allà vivien els jebuseus, habitants d’aquell territori. […] ⤳