La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jeremies

Jeremies 46

305 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a les nacions.

  • Jeremies 1,10 des d’avui et dono poder sobre nacions i reialmes, per a arrencar i enderrocar, per a destruir i enrunar, per a construir i plantar.
  • Zacaries 2,8 El primer àngel li digué: —Corre, digues a aquell home: »“Jerusalem serà una ciutat sense muralles: tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!
  • Nombres 23,9 Des del cim rocós jo els veig, els miro de dalt els tossals. Vet aquí un poble que habita a part, no és comptat entre les altres nacions.
  • Jeremies 25,15-38 Això em digué el Senyor, Déu d’Israel: —Agafa aquesta copa de vi, la copa de la indignació que tinc a la mà, i fes-ne beure a totes les nacions a les quals jo t’enviaré: […]
  • Gènesi 10,5 D’ells venen els pobles dispersats per les regions marítimes, cada un amb territoris i llengües pròpies, amb els seus diversos llinatges i nacions.
  • Romans 3,29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans,
  • Jeremies 4,7

Oracles contra les nacions (46-51)

Contra Egipte

2

Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:

  • 2 Reis 23,29 En el seu temps, el faraó Necó, rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar.
  • Jeremies 46,14 «Anuncieu-ho a Egipte, proclameu-ho a Migdol, a Memfis i a Dafne. Digueu: “Aixeca’t i prepara’t, que t’envolta l’espasa mortal!”
  • Jeremies 25,1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies referent al poble de Judà, l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, que era el primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia.
  • Jeremies 25,19 També en vaig donar a beure al faraó, rei d’Egipte, als seus cortesans, als seus oficials i a tot el seu poble;
  • Jeremies 36,1 L’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
  • Ezequiel 29,1-21 El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: […]
  • Jeremies 45,1Isaïes 10,92 Cròniques 35,20-21Jeremies 25,9
3

«Prepareu escut i broquer, llanceu-vos al combat!

  • Isaïes 21,5 Paraven taula per al banquet, estenien les estores, menjaven i bevien, quan en sec ressona l’ordre: «Tothom dret, oficials! Prepareu els escuts de combat!»
  • Joel 3,9
  • Nahum 3,14 Proveeix-te d’aigua per al setge, reforça les fortificacions: fica’t al fang, ves trepitjant l’argila i prepara el motlle dels maons.
  • Jeremies 51,11-12 El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia. És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple. «Aguseu les fletxes, ompliu-ne els buiracs. […]
  • Nahum 2,1 Gent de Judà, mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau. Celebreu les vostres festes, compliu les prometences. Belial no tornarà més a recórrer el país: ha estat del tot anorreat.
  • Isaïes 8,9-10 Pobles, ja podeu destruir, que sereu desfets. Escolteu, països llunyans: ni que us equipeu per al combat, sereu desfets. Ja us podeu equipar, que sereu desfets. […]
4

Enganxeu els cavalls! Guerrers, pugeu als carros, formeu, coberts amb el casc! Esmoleu les llances, poseu-vos les cuirasses!

  • Ezequiel 21,9-11 Vull matar justos i pecadors; per això desembeinaré contra tothom la meva espasa, des del sud fins al nord. […]
  • Jeremies 51,3 »Que l’arquer dispari contra l’arquer i no es quedi arronsat dins la cuirassa. No planyeu els seus joves guerrers, extermineu tot l’exèrcit.
  • Nehemies 4,16 Durant aquell període també vaig ordenar al poble que cadascú, amb el seu ajudant, passés la nit dintre de Jerusalem, perquè hi hagués guàrdia durant la nit i de dia tothom treballés.
  • 1 Samuel 17,5 Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos.
  • 2 Cròniques 26,14 Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones.
  • 1 Samuel 17,38 Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa.
  • Ezequiel 21,28
5

Què és el que veig? Estan esfereïts i reculen. Els seus guerrers, derrotats, fugen, no es giren. És el “Terror de tot arreu”! Ho dic jo, el Senyor.

  • Jeremies 49,29 Preneu-los tendes i ramats, envelats i tot el bagatge; endueu-vos els seus camells, llanceu contra ells aquest crit: “Terror de tot arreu!”
  • Jeremies 6,25 No sortiu al camp, no aneu pels camins: l’enemic té l’espasa a la mà hi ha terror pertot arreu.
  • Jeremies 46,21 També els seus mercenaris són com vedells d’engreix, però giren igualment l’esquena: fugen plegats, no resisteixen, perquè els arriba el dia de la desfeta, el temps que els demanaran comptes.
  • Apocalipsi 6,15-17 Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. […]
  • Gènesi 19,17 Un cop fora, li van dir: —Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
  • Isaïes 19,16 Vindrà un dia que els egipcis tremolaran com les dones, esporuguits de veure que els amenaça la mà del Senyor de l’univers.
  • Jeremies 46,152 Reis 7,6-7Jeremies 20,10Ezequiel 32,10Nahum 2,8Jeremies 20,3-4
6

El més lleuger no pot fugir, ni escapar-se el més valent. Al nord, a la riba de l’Eufrates, ensopeguen i cauen.

7

Qui és aquest que es desborda com el Nil, tumultuós com les aigües abismals?

  • Jeremies 47,2 Això diu el Senyor: «Venen aigües del nord, són un torrent desbordat, inunden el país i tot el que hi ha, les ciutats i els qui hi viuen. La gent crida auxili, clamen els habitants del país
  • Daniel 11,22 La seva embranzida submergirà les tropes invasores i les trossejarà, com també farà desaparèixer el príncep de l’aliança.
  • Isaïes 8,7-8 Per això el Senyor els inundarà amb les aigües impetuoses i desbordants de l’Eufrates: les aigües són el rei d’Assíria i tot el seu poder. La riuada sortirà de mare i negarà totes les ribes. […]
  • Amós 8,8 »En veure-ho, la terra tremolarà i estaran de dol tots els seus habitants. La terra creixerà, tota ella, com el Nil; s’agitarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte.
  • Càntic 8,5 Sota el pomer t’he desvetllat, allí on la mare et va concebre, on la qui et va concebre t’infantà.
  • Isaïes 63,1 Qui és aquest que ve d’Edom, que arriba de Bosrà amb el vestit vermell? Duu una roba esplèndida i avança segur de la seva força. «Jo soc el qui proclama la justícia, el qui lluita per salvar.»
  • Daniel 9,26Apocalipsi 12,15Càntic 3,6
8

És Egipte, que es desborda com el Nil, tumultuós com les aigües abismals, i diu: “Em desbordaré, inundaré la terra, es perdran les ciutats i els seus habitants.

  • Ezequiel 29,3 Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, faraó, rei d’Egipte, gran cocodril ajaçat als braços del Nil. Tu dius: ‘El Nil és meu, jo m’he creat a mi mateix.’
  • Isaïes 10,13-16 El rei d’Assíria proclama: «Tot això és obra del meu poder, de la meva intel·ligència i de la meva sagacitat. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles i els arrabasso els tresors. Destrono reis d’una envestida. […]
  • Ezequiel 32,2 —Fill d’home, entona una complanta pel faraó, rei d’Egipte, i digues-li: »“Semblaves el lleó de les nacions però eres com els monstres del gran oceà: xarbotejaves a les aigües abismals, les enterbolies amb les potes, enfangaves els rius profunds.
  • Isaïes 37,24-26 T’has valgut dels teus oficials per a insultar el Senyor. »Tu dius: ‘Amb l’estol dels meus carros he pujat al cim de les muntanyes, als llocs inaccessibles del Líban, per tallar els cedres més alts i els millors xiprers. Arribaré al darrer dels seus cims, al seu bosc més frondós. […]
  • Èxode 15,9-10 L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!» […]
9

Amunt, cavalls! Carros, llanceu-vos! Endavant, guerrers, els de Put i els de Cuix amb l’escut, els de Lud amb els arcs!”

  • Ezequiel 27,10 Soldats de Pèrsia, Lud i Put formaven el teu exèrcit, penjaven dintre teu cascos i escuts que et cobrien d’esplendor.
  • Isaïes 66,19 Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles.
  • Nahum 3,9 Etiòpia i Egipte li donaven una força que no tenia límits; Put i els libis eren els seus aliats.
  • Nahum 2,3-4 El Senyor retornarà la glòria als de Jacob, la glòria que pertany a Israel. Uns saquejadors els havien saquejat fins a destrossar-los les sarments. […]
  • Jeremies 47,3 quan senten el galop dels cavalls, el brogit dels carros i l’estrèpit de les rodes. Els pares no gosen mirar els fills, els fallen les forces
  • 1 Cròniques 1,11 Egipte fou l’avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah,
  • 1 Corintis 1,8Fets 2,10Jeremies 30,5Gènesi 10,13Gènesi 10,6
10

»Però aquell dia, per al Senyor, Déu de l’univers, és dia de passar comptes amb els seus adversaris: l’espasa devorarà fins a atipar-se’n, s’embriagarà de sang. Serà un sacrifici en honor del Senyor, Déu de l’univers, en el país del nord, a la riba de l’Eufrates.

  • Deuteronomi 32,42 S’embriagaran de sang les meves fletxes, s’atiparà de carn la meva espasa, de sang dels morts i dels presoners, de caps dels capitostos enemics.»
  • Joel 1,15 Ai, aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, serà devastador el Totpoderós.
  • Jeremies 46,2 Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
  • Sofonies 1,7-8 Silenci davant el Senyor Déu! El dia del Senyor és a prop. El Senyor té preparada una matança, ja ha triat els convidats. […]
  • Jeremies 46,6 El més lleuger no pot fugir, ni escapar-se el més valent. Al nord, a la riba de l’Eufrates, ensopeguen i cauen.
  • Ezequiel 39,17-21 »Tu, fill d’home, digues a tota mena d’ocellots i a totes les bèsties salvatges: “Això us anuncia el Senyor Déu: Veniu, reuniu-vos, aplegueu-vos de tot arreu per prendre part en el gran sacrifici de víctimes immolades per a vosaltres a les muntanyes d’Israel. Menjareu carn i beureu sang; […]
  • Isaïes 63,4Lluc 21,22Apocalipsi 19,17-212 Reis 24,7Isaïes 13,6Joel 2,1Jeremies 50,15Jeremies 51,6Isaïes 34,5-8Sofonies 1,14-15Isaïes 61,2
11

Poble d’Egipte, ja pots pujar a Galaad a cercar-hi bàlsam: és en va que multipliques els remeis, no se’t tancaran les ferides.

  • Jeremies 8,22 ¿No hi ha bàlsam a Galaad? ¿No hi ha allí ningú capaç de curar-me? Per què no es tanca mai la ferida del meu poble?
  • Miquees 1,9 El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.
  • Nahum 3,19 La teva ruïna no té remei, la teva ferida és oberta. Tots els qui en sentiran parlar aplaudiran el teu desastre. Perquè la teva maldat, ¿qui no l’ha soferta dia rere dia?
  • Lluc 8,43-44 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. […]
  • Isaïes 47,1 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”.
  • Jeremies 14,17 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim.
  • Jeremies 51,8Ezequiel 30,21-25Gènesi 37,25Ezequiel 27,17Gènesi 43,11Mateu 5,26Jeremies 30,12-15
12

Les nacions coneixen la teva deshonra, el teu plany omple la terra. Un guerrer ensopega amb l’altre i cauen tots dos plegats.»

  • Nahum 3,8-10 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes, ciutat situada entre els canals del Nil, pertot voltada d’aigua, amb un mar per muralla que la defensava millor que el mar mateix? […]
  • Jeremies 14,2 La terra de Judà està de dol, defalleixen els portals de les ciutats, la gent es plany arreu del país, puja el clam de Jerusalem.
  • Isaïes 19,2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties.
  • Jeremies 46,6 El més lleuger no pot fugir, ni escapar-se el més valent. Al nord, a la riba de l’Eufrates, ensopeguen i cauen.
  • Jeremies 49,21 Els crits de la seva caiguda fan tremolar la terra, des del Mar Roig senten els seus crits d’auxili.
  • Ezequiel 32,9-12 »Quan faré arribar a les nacions la nova de la teva ruïna, quedarà trasbalsat el cor de molts pobles, fins i tot dels països que no coneixies. […]
  • Isaïes 10,4Sofonies 1,10Jeremies 51,54Isaïes 15,5-8Jeremies 48,341 Samuel 5,12
13

Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, anava a atacar el país d’Egipte:

  • Jeremies 44,30 Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”
  • Jeremies 43,10-13 Després digues-los: “Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo faré venir el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Sobre les pedres que aquí he enfonsat, jo hi col·locaré el seu tron, i ell hi estendrà el seu dosser. […]
  • Isaïes 29,1-24 Ai Ariel, Ariel, ciutat que David assetjà! Que passi un any rere l’altre i rodi el cicle de les festes: […]
  • Isaïes 19,1-25 Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. […]
14

«Anuncieu-ho a Egipte, proclameu-ho a Migdol, a Memfis i a Dafne. Digueu: “Aixeca’t i prepara’t, que t’envolta l’espasa mortal!”

15

Per què fuig el toro Apis? Per què no resisteix? És que el Senyor l’ha envestit,

  • Isaïes 66,15-16 El Senyor vindrà armat de foc, els seus carros seran com l’huracà. Abocarà el braser del seu furor, les flames i el foc de la seva condemna. […]
  • Salms 68,2 Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin, que fugin davant d’ell els qui el detesten.
  • Salms 18,14 El Senyor, dalt al cel, feu esclatar la tronada, l’Altíssim feu retrunyir la seva veu, envià calamarsa i brases roents;
  • Salms 18,39 els fereixo i no poden alçar-se, cauen sota els meus peus.
  • Jeremies 46,5 Què és el que veig? Estan esfereïts i reculen. Els seus guerrers, derrotats, fugen, no es giren. És el “Terror de tot arreu”! Ho dic jo, el Senyor.
  • Deuteronomi 11,23 Llavors el Senyor expulsarà de davant vostre totes aquestes nacions més grans i poderoses que vosaltres.
  • Salms 114,2-7Salms 44,2Jutges 5,20-21Jeremies 46,21Èxode 6,1
16

i ell ensopega i cau. Els mercenaris també cauen l’un sobre l’altre i es diuen: “Anem, tornem-nos-en a casa, a la terra on hem nascut: fugim de l’espasa que devasta!”

  • Levític 26,36-37 »Als qui de vosaltres sobreviuran, els deixaré acovardits en els països enemics: el so més petit d’una fulla que el vent s’enduu els farà córrer com qui fuig de l’espasa, i cauran encara que ningú no els empaiti. […]
  • Jeremies 51,9 Hem volgut posar remei a Babilònia, però no en té. Abandoneu-la, tornem al nostre país, perquè la seva condemna arriba fins al cel, s’aixeca fins als núvols.
  • Jeremies 46,21 També els seus mercenaris són com vedells d’engreix, però giren igualment l’esquena: fugen plegats, no resisteixen, perquè els arriba el dia de la desfeta, el temps que els demanaran comptes.
  • Jeremies 50,16 No deixeu que vagin sembradors a Babilònia ni els qui empunyen la falç en temps de sega. Davant l’espasa que devasta, que tothom torni al seu país, que fugi cadascú a la seva terra.
  • Jeremies 46,6 El més lleuger no pot fugir, ni escapar-se el més valent. Al nord, a la riba de l’Eufrates, ensopeguen i cauen.
17

Al faraó, rei d’Egipte, poseu-li el nom de “Terrabastall a destemps”.

  • Isaïes 19,11-16 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? […]
  • 1 Reis 20,10 Benadad li va fer dir: —Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
  • Èxode 15,9 L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!»
  • Isaïes 31,3 Els egipcis són homes, i no déus; els seus cavalls són de carn i ossos, no pas esperits. Quan el Senyor estendrà la mà, caurà el qui venia a socórrer, i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra: tots dos tindran la mateixa fi.
  • Isaïes 37,27-29 Els seus habitants, impotents, esglaiats i confosos, són com l’herba dels camps, com plantes tendres o com l’herbei dels terrats que el vent del desert abrusa. […]
  • Ezequiel 29,3 Digues: “Això us fa saber el Senyor Déu: »Aquí em tens contra tu, faraó, rei d’Egipte, gran cocodril ajaçat als braços del Nil. Tu dius: ‘El Nil és meu, jo m’he creat a mi mateix.’
  • Ezequiel 31,181 Reis 20,18
18

Juro per la meva vida que així serà, tan cert com el Tabor és enmig de les muntanyes i el Carmel arran del mar. Ho dic jo, el Senyor. “Senyor de l’univers” és el meu nom.

  • Jeremies 48,15 Moab serà devastat: l’enemic n’assaltarà les ciutats, i aquells guerrers escollits baixaran a l’escorxador. Ho dic jo, el Rei: “Senyor de l’univers” és el meu nom.
  • Josuè 19,22 La frontera passava tocant a Tabor, Xahassima, Bet-Xèmeix i arribava al Jordà. En total, setze ciutats amb els pobles del voltant.
  • Jutges 4,6 Dèbora va fer cridar Barac, fill d’Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, i li digué: —Això ordena el Senyor, Déu d’Israel: “Ves a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor.
  • Isaïes 48,2 vosaltres que us feu dir «fills de la ciutat santa» i confieu en el Déu d’Israel, que té per nom «Senyor de l’univers».
  • Salms 89,12 Teus són els cels, teva és la terra; has format el món i tot el que s’hi mou.
  • Isaïes 47,4 “Senyor de l’univers”, el Sant d’Israel, és el nom del qui allibera.
  • Malaquies 1,14Jeremies 51,17Jeremies 10,10Mateu 5,351 Timoteu 1,171 Reis 18,42-43Jeremies 44,26
19

Prepareu-vos a ser deportats, habitants del país d’Egipte: Memfis quedarà desolada, incendiada, sense habitants.

  • Isaïes 20,4 ja que el rei d’Assíria s’endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells aniran nus i descalços, ensenyant les vergonyes. Quina infàmia per als egipcis!
  • Jeremies 48,18 Ciutat de Dibon, baixa del teu soli i asseu-te assedegada; el devastador de Moab t’ataca i et destrossa les fortaleses.
  • Jeremies 44,1 Paraula que Jeremies va adreçar a tots els jueus que habitaven al país d’Egipte, a les ciutats de Migdol, Dafne i Memfis i a la regió de Patrós. Digué:
  • Ezequiel 30,13 Això anuncia el Senyor Déu: Destruiré els ídols repugnants, faré desaparèixer els falsos déus de Memfis. A Egipte no hi haurà cap més governant; escamparé el terror per tot el país.
  • Jeremies 51,29-30 La terra tremola i dansa quan es compleixen els plans del Senyor contra Babilònia: convertir aquell país en una solitud deshabitada. […]
  • Sofonies 2,5 Ai de vosaltres, els quereteus, que viviu a la regió de vora el mar. El Senyor ha parlat així contra vosaltres: «Canaan, país dels filisteus, jo t’arrasaré, no hi quedarà ningú.
  • Ezequiel 12,3-12Jeremies 34,22Jeremies 26,9
20

Egipte és una vedella magnífica, però ja ve, ja ve un tàvec des del nord.

  • Jeremies 47,2 Això diu el Senyor: «Venen aigües del nord, són un torrent desbordat, inunden el país i tot el que hi ha, les ciutats i els qui hi viuen. La gent crida auxili, clamen els habitants del país
  • Osees 10,11 »Efraïm era una vedella ben acostumada, que de bona gana batia el blat; però li vaig posar un jou al seu coll fornit: vaig enganxar Efraïm al jou, Judà va llaurar i Jacob va esterrossar el seu camp.
  • Jeremies 46,6 El més lleuger no pot fugir, ni escapar-se el més valent. Al nord, a la riba de l’Eufrates, ensopeguen i cauen.
  • Jeremies 1,14 El Senyor em digué: —És cert. Del nord entrarà el desastre contra tots els habitants del país.
  • Jeremies 46,10 »Però aquell dia, per al Senyor, Déu de l’univers, és dia de passar comptes amb els seus adversaris: l’espasa devorarà fins a atipar-se’n, s’embriagarà de sang. Serà un sacrifici en honor del Senyor, Déu de l’univers, en el país del nord, a la riba de l’Eufrates.
  • Jeremies 46,24 El país d’Egipte ha estat humiliat, posat en mans del poble del nord.»
  • Jeremies 50,11Jeremies 25,9
21

També els seus mercenaris són com vedells d’engreix, però giren igualment l’esquena: fugen plegats, no resisteixen, perquè els arriba el dia de la desfeta, el temps que els demanaran comptes.

  • Abdies 1,13 no havies d’entrar a la ciutat del meu poble el dia de la seva desgràcia; no t’havies de complaure en els seus mals el dia del seu desastre; no havies d’apoderar-te de les seves riqueses el dia de la seva calamitat;
  • 2 Reis 7,6 El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»
  • Jeremies 46,5 Què és el que veig? Estan esfereïts i reculen. Els seus guerrers, derrotats, fugen, no es giren. És el “Terror de tot arreu”! Ho dic jo, el Senyor.
  • Osees 9,7 Ha arribat el temps de passar comptes, l’hora de pagar el deute. Que ho sàpiga Israel! Els vostres profetes són insensats, els homes inspirats deliren, perquè són moltes les vostres culpes i immensos els vostres odis.
  • 2 Samuel 10,6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
  • Jeremies 50,27 Mateu com toros els seus valents, baixeu-los a l’escorxador. Ai d’ells! Ha arribat el seu dia, el temps que els demanaran comptes!
  • Miquees 7,4Amós 6,4Isaïes 34,7Salms 37,13Ezequiel 30,4-6Ezequiel 35,5Jeremies 46,9Jeremies 50,11Deuteronomi 32,15Jeremies 18,17Proverbis 15,17Isaïes 10,3Jeremies 46,15-16Ezequiel 27,10-11
22

Egipte s’esmuny silenciós com la serp, mentre ve qui avança amb força: arriba amb destrals contra ell, com qui abat els arbres.

  • Isaïes 14,8 els xiprers i els cedres del Líban també s’alegren i diuen: “D’ençà que jeus a la tomba no ve ningú més a tallar-nos.”
  • Isaïes 29,4 Abatuda, parlaràs des del fons de la terra. La teva paraula, esmorteïda, sortirà de la pols. La teva veu semblarà la d’un esperit, la teva paraula sonarà com un murmuri.
  • Miquees 1,8 Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços.
  • Miquees 7,16 Ho veuran les nacions, i quedaran avergonyides del poder que es pensaven tenir; amb la mà es taparan la boca, les seves orelles quedaran eixordades.
  • Isaïes 10,15 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»
  • Jeremies 51,20-23 «Tu, Babilònia, eres la meva maça, eres la meva arma: amb tu esclafava nacions i destruïa reialmes; […]
  • Isaïes 37,24Isaïes 10,33-34Zacaries 11,2
23

El Senyor diu: Talleu els seus boscos, els seus boscos impenetrables. Ho dic jo, el Senyor. Són més nombrosos que les llagostes, que no es poden comptar.

  • Jutges 7,12 Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.
  • Jutges 6,5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
  • Joel 2,25 El Senyor diu: «Us rescabalaré de les collites devorades per llagostes, saltamartins, llagosts i saltarel·les, aquest gran exèrcit que he enviat contra vosaltres.
  • Isaïes 10,18 la ufana del bosc i els jardins: aquell rei quedarà consumit des de l’entranya fins a flor de pell. Serà com un malalt que es decandeix.
  • Apocalipsi 9,2-10 ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire. […]
  • Ezequiel 20,46
24

El país d’Egipte ha estat humiliat, posat en mans del poble del nord.»

  • Jeremies 1,15 Estic a punt de cridar tots els regnes aliats del nord, perquè vinguin a plantar el seu setial a les portes de Jerusalem, entorn de les seves muralles i entorn de totes les ciutats de Judà. Ho dic jo, el Senyor.
  • Jeremies 46,11 Poble d’Egipte, ja pots pujar a Galaad a cercar-hi bàlsam: és en va que multipliques els remeis, no se’t tancaran les ferides.
  • Salms 137,8 Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres!
  • Jeremies 46,19-20 Prepareu-vos a ser deportats, habitants del país d’Egipte: Memfis quedarà desolada, incendiada, sense habitants. […]
  • Ezequiel 29,1-21 El dia dotze del mes desè de l’any deu, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: […]
25

Diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: —Passaré comptes amb els déus i els reis d’Egipte: amb Amon, el déu de Tebes, amb el faraó i amb els qui confien en ell.

  • Sofonies 2,11 El Senyor es mostrarà temible davant d’ells, destituirà tots els déus d’aquells països. Llavors l’adoraran les nacions més llunyanes, cada una en la pròpia terra.
  • Isaïes 20,5-6 Tots els qui havien posat la confiança en Etiòpia i es gloriaven de l’ajuda egípcia quedaran consternats i avergonyits. […]
  • Èxode 12,12 »Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor.
  • Jeremies 43,12-13 Jo calaré foc als temples dels déus d’Egipte, i ell incendiarà els temples i s’endurà captius els seus déus. Netejarà el país d’Egipte, com un pastor neteja de puces el vestit, i en tornarà sa i estalvi. […]
  • Isaïes 31,1-3 Ai dels qui baixen a Egipte a pidolar ajuda! Esperen que els salvin els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seves fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor. […]
  • Nahum 3,8-9 ¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes, ciutat situada entre els canals del Nil, pertot voltada d’aigua, amb un mar per muralla que la defensava millor que el mar mateix? […]
  • Ezequiel 30,13-16Isaïes 30,2-3Isaïes 19,1Ezequiel 39,6-7Jeremies 42,14-16Jeremies 17,5-6Ezequiel 32,9-12
26

Els faré caure en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i en mans dels seus oficials, que busquen de matar-los. Però finalment Egipte tornarà a ser habitat com en temps antics. Ho dic jo, el Senyor.

  • Ezequiel 32,11 »Això et fa saber el Senyor Déu: Et caurà al damunt l’espasa del rei de Babilònia.
  • Jeremies 44,30 Això diu el Senyor: Faré caure el faraó Hofrà, rei d’Egipte, en mans dels enemics que el volen matar, com vaig fer caure Sedecies, rei de Judà, en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, l’enemic que el volia matar.”
  • Ezequiel 29,8-14 »Per tant, això et fa saber el Senyor Déu: Jo faig venir contra tu l’espasa i exterminaré del teu país homes i bèsties. […]
  • Jeremies 49,39 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida d’Elam. Ho dic jo, el Senyor.»
  • Jeremies 48,47 Però a la fi dels temps jo renovaré la vida de Moab. Ho dic jo, el Senyor.» Fins aquí la sentència contra Moab.

Retorn dels israelites deportats

27

«Servent meu, Jacob, no temis. No tinguis por, Israel. Jo t’allibero dels països llunyans. Salvo els teus fills de la terra on són captius. El poble de Jacob tornarà i viurà tranquil, descansarà sense que el pertorbin.

28

Servent meu, Jacob, no temis. Ho dic jo, el Senyor. Jo soc amb tu per salvar-te. Faré desaparèixer totes les nacions on t’havia dispersat. A tu, però, no et destruiré del tot. Tan sols t’he corregit amb mesura, perquè no et podia tenir per innocent.»