Romans 13

Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell.

Per tant, el qui s’enfronta a l’autoritat es rebel·la contra l’ordre volgut per Déu, i els rebels es busquen la pròpia condemna.

Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi,

ja que està al servei de Déu per a conduir-te al bé. En canvi, si fas el mal, tem, perquè no és endebades que porta l’espasa: està al servei de Déu per a fer justícia i castigar els qui fan el mal.

Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència.

Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu.

Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.

No tingueu cap deute amb ningú, si no és l’amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei.

En efecte, no cometre adulteri , no matar , no robar , no desitjar allò que és d’un altre , i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix.

Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.

Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe.

La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l’armadura de la llum.

Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges.

Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.