1 Pere 2

Així, doncs, ja que heu renunciat a tota maldat, a tot engany i a tota mena d’hipocresies, enveges i maledicències,

com infants tot just nats, deliu-vos per la llet pura de la Paraula, que us farà créixer i us durà a la salvació.

Vosaltres ja heu tastat que n’és, de bo, el Senyor.

Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu.

També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist.

Per això es diu en l’Escriptura: Poso a Sió un que és pedra angular, escollida, preciosa; els qui creuen en ell no quedaran confosos.

Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ,

i és pedra d’ensopec i roc que fa caure ; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats.

Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.

Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.

Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres.

Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-vos.

Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà,

i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé.

Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància;

sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu.

Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l’emperador.

Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs.

Perquè és un do suportar penes sofertes injustament quan es fa per amor a Déu.

En efecte, què té de gloriós aguantar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.

Aquesta és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades.

Ell no va cometre pecat ni tingué mai als llavis la perfídia.

Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia.

Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava.

Tots anàveu esgarriats com ovelles disperses, però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.