Lluc 20

432 referències creuades · llegeix el capítol →

L’autoritat de Jesús

Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables

Mateu 21,23-27 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? […] ⤳
Fets 4,1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. ⤳
Lluc 8,1 Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze ⤳
Marc 11,27-33 Se’n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l’anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables […] ⤳
1 Cròniques 24,1-31 Grups dels descendents d’Aaron: Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. […] ⤳
Lluc 19,47-48 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, […] ⤳
Fets 6,12 Mateu 26,55 Joan 18,20

i li preguntaren: —Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?

Mateu 21,23-27 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? […] ⤳
Èxode 2,14 Ell li replicà: —¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» ⤳
Joan 2,18 Llavors els jueus el van interrogar: —Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? ⤳
Fets 7,27 »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li: »— ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ⤳
Marc 11,28-33 i li preguntaren: —Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? […] ⤳
Fets 7,35-39 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge? , Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. […] ⤳
Fets 4,7-10 Fets 7,51 Joan 5,22-27 Lluc 19,35-40 Lluc 19,45-46

Ell els replicà: —Jo també us faré una pregunta. Digueu-me:

Colossencs 4,6 Tingueu sempre converses agradables, i amaniu-les amb una mica de sal; sapigueu com heu de respondre a cadascú. ⤳
Lluc 22,68 i si us faig preguntes, no em respondreu. ⤳
Mateu 15,2-3 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar? […] ⤳

el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?

Lluc 15,18 M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. ⤳
Mateu 11,7-19 Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: —Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? […] ⤳
Lluc 7,28-35 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell. […] ⤳
Joan 1,19-28 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: —Qui ets, tu? […] ⤳
Daniel 4,25-26 Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. […] ⤳
Mateu 21,25-32 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” […] ⤳
Mateu 17,11-12 Joan 1,6

Ells discutien i es deien: —Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”

Joan 1,30 És aquell de qui vaig dir: “Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” ⤳
Joan 1,15-18 Joan dona testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» […] ⤳
Joan 1,34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. ⤳
Joan 3,26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren: —Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell. ⤳
Joan 3,36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells. ⤳
Fets 13,25 Joan, quan acabava el seu camí, deia: »—Jo no soc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no soc digne de deslligar les sandàlies. ⤳
Joan 5,33-35

Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.

Mateu 21,26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» ⤳
Mateu 11,9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. ⤳
Fets 5,26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. ⤳
Mateu 14,5 Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta. ⤳
Marc 12,12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren. ⤳
Mateu 26,5 Deien: —No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble. ⤳
Joan 10,41 Lluc 7,26-29 Lluc 1,76 Mateu 21,46

Per això van respondre que no ho sabien.

Jeremies 8,7-9 En el cel, la cigonya coneix el temps d’emigrar; la tórtora, la grua i l’oreneta retornen quan n’és el temps; però el meu poble no coneix els decrets del Senyor. […] ⤳
Joan 3,19-20 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. […] ⤳
2 Pere 3,3 Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, ⤳
Isaïes 42,19-20 Qui és cec, sinó el meu servent? Qui és sord, com l’herald que jo envio? És veritat: ¿qui és cec sinó el qui estava predestinat, cec com el servent del Senyor? […] ⤳
Isaïes 29,14 Per això continuaré meravellant-lo amb fets prodigiosos i sorprenents: fracassarà la saviesa dels seus savis, la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà.» ⤳
Isaïes 44,18 Aquesta gent no sap què fa, no entén res; té els ulls massa entelats per a veure-hi, el cor massa ofuscat per a comprendre. ⤳
Zacaries 11,15 Malaquies 2,7-9 Isaïes 41,28 Isaïes 6,9-10 2 Tessalonicencs 2,10-12 Isaïes 26,11 2 Timoteu 3,8-9 Joan 9,39 Isaïes 29,9-12 Zacaries 11,17

Llavors Jesús els digué: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Mateu 21,27 Per això respongueren a Jesús: —No ho sabem. Llavors els digué: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. ⤳
Mateu 16,4 La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar. ⤳
Job 5,12-13 Desbarata els plans dels astuts i queden reduïts a la impotència. […] ⤳
Proverbis 26,4-5 No responguis al neci amb niciesa, no fos que t’igualessis amb ell. […] ⤳
Mateu 15,14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot. ⤳
Marc 11,33 Per això respongueren a Jesús: —No ho sabem. Llavors Jesús els diu: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. ⤳
Lluc 22,68

Paràbola dels vinyaters homicides

I es posà a explicar al poble aquesta paràbola: —Un home va plantar una vinya , la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada.

Mateu 21,33-46 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. […] ⤳
Marc 12,1-12 Jesús es posà a parlar-los en paràboles: —Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. […] ⤳
Isaïes 5,1-7 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. […] ⤳
Joan 15,1-8 »Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. […] ⤳
Salms 80,8-14 Déu de l’univers, renova’ns, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats. […] ⤳
Jeremies 2,21 Jo t’havia plantat amb ceps triats, eres una plantada segura. Com és que has canviat i ara treus brotada borda? ⤳
Mateu 25,14 Càntic 8,11-12 Deuteronomi 1,15-18 Deuteronomi 16,18 Deuteronomi 17,8-15 1 Corintis 3,6-9 Lluc 19,12

Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.

Nehemies 9,26 »Però, rebels contra tu, es revoltaren, i tant se’ls en donava de la teva Llei: van assassinar els teus profetes, que els conjuraven perquè es convertissin a tu. Així t’ultratjaren greument. ⤳
2 Cròniques 36,15-16 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia. […] ⤳
Mateu 21,34-36 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; […] ⤳
2 Cròniques 16,10 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble. ⤳
Zacaries 1,3-6 Ara, però, digues als israelites: “Això us fa saber el Senyor de l’univers: Reconcilieu-vos amb mi i jo em reconciliaré amb vosaltres. Ho dic jo, el Senyor de l’univers. […] ⤳
Jeremies 44,4-5 Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’ […] ⤳
2 Cròniques 24,19-21 Romans 7,4 Jutges 6,8-10 Jeremies 25,3-7 Jeremies 35,15 Jeremies 29,26-27 Jeremies 20,2 Joan 15,16 1 Reis 22,24 Lluc 13,34 Jeremies 26,2-6 Zacaries 7,9-13 Marc 12,2-5 Salms 1,3 2 Reis 17,13 Nehemies 9,30 Jeremies 2,30 Lluc 11,47-50 Jeremies 5,24

L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides.

1 Tessalonicencs 2,2 De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició. ⤳
Mateu 23,30-37 i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! […] ⤳
Hebreus 11,36-37 D’altres van sofrir escarnis i assots i encara cadenes i presons; […] ⤳
Fets 7,52 A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat. ⤳
Osees 10,1 Israel era un cep fecund que donava molt de fruit. Com més abundaven els seus raïms, més altars es construïa; com més fèrtil era el país, més pilars sagrats aixecava. ⤳

Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo.

Sense referències creuades.

Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran.”

Mateu 3,17 I una veu digué des del cel: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. ⤳
Joan 3,16-17 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. […] ⤳
Jeremies 36,3 Qui sap si la gent de Judà, quan sentin les desgràcies que penso enviar-los, abandonaran cadascú el mal camí i els podré perdonar les culpes i pecats. ⤳
Jeremies 36,7 Qui sap si llavors presentaran al Senyor la seva súplica i cadascú es convertirà del mal camí: és gran l’enuig ardent amb què el Senyor amenaça aquest poble. ⤳
Romans 8,3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana ⤳
Joan 1,34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. ⤳
Lluc 9,35 Osees 11,8 Mateu 17,5 Isaïes 5,4 1 Joan 4,9-15 Osees 6,4 Joan 3,35-36 Gàlates 4,4

Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”

Romans 8,17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell. ⤳
Hebreus 1,2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. ⤳
Salms 2,8 »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d’un cap a l’altre. ⤳
Fets 2,23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. ⤳
Lluc 20,19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble. ⤳
Joan 11,47-50 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven: —Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. […] ⤳
Salms 89,27 Salms 2,1-6 Mateu 21,25 Mateu 2,2-16 Lluc 20,5 Lluc 22,2 Mateu 27,21-25 Fets 3,15 Lluc 19,47 Gènesi 37,18-20 Mateu 16,7

El van treure fora de la vinya i el van matar. »Què els farà, doncs, l’amo de la vinya?

Hebreus 13,12 Per això també Jesús, per santificar el poble amb la seva sang, va patir fora de la porta de la ciutat. ⤳
Mateu 21,37-40 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” […] ⤳
Marc 12,6-9 Li quedava encara el seu fill estimat, i els l’envià en darrer lloc, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” […] ⤳

Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres. Els qui escoltaven van exclamar: —Això mai!

Lluc 19,27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu. ⤳
Fets 13,46 Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: —Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. ⤳
Mateu 21,41 Li responen: —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. ⤳
Nehemies 9,36-37 I així avui nosaltres som esclaus. Som esclaus al país que vas donar als nostres pares perquè en mengessin els fruits i gaudissin dels seus béns. […] ⤳
Salms 21,8-10 El rei confia en el Senyor; l’amor de l’Altíssim no el deixarà caure. […] ⤳
Mateu 22,7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. ⤳
Salms 2,8-9

Llavors Jesús se’ls mirà i els digué: —Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ?

Salms 118,22 La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. ⤳
Isaïes 28,16 Escolteu, doncs, què diu el Senyor Déu: “Poso a Sió una pedra, una pedra de toc, una pedra angular, preciosa, ben assentada perquè serveixi de fonament: el qui cregui no s’esfondrarà. ⤳
Fets 4,11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal . ⤳
Mateu 21,42 Jesús els diu: —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen ? ⤳
Marc 12,10 ¿No heu llegit allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. ⤳
1 Pere 2,7-8 Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal , […] ⤳
Zacaries 3,9 Joan 15,25 Lluc 22,61 Lluc 22,37 Marc 10,23 Lluc 24,44 Marc 3,5

Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

Isaïes 8,14-15 Jo soc el santuari, però també pedra d’ensopec i roc que fa caure les dues cases d’Israel. Soc un parany i una trampa per als qui viuen a Jerusalem. […] ⤳
Mateu 21,44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. ⤳
Zacaries 12,3 Aquell dia faré de Jerusalem una pedra feixuga per a tots els pobles: el qui provi d’alçar-la s’hi farà mal. Totes les nacions de la terra s’uniran contra ella. ⤳
Daniel 2,34-35 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols. […] ⤳
Daniel 2,44-45 »En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. […] ⤳
Mateu 21,34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; ⤳
1 Tessalonicencs 2,16

Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

Lluc 19,47-48 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, […] ⤳
Marc 12,12 Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren. ⤳
Mateu 21,45-46 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, […] ⤳
Mateu 26,3-4 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, […] ⤳
Lluc 20,14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.” ⤳

El tribut al Cèsar

Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.

Lluc 11,54 sempre a l’aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora. ⤳
Mateu 22,15-22 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. […] ⤳
Salms 81,15 En un instant jo venceria els seus enemics, giraria la mà contra els seus opressors. ⤳
Jeremies 11,19 Jo era un anyell mansoi, que porten a matar; no sabia que tramaven plans contra mi i deien: «Destruïm l’arbre amb el seu fruit, arrenquem-lo de la terra dels vivents i que s’oblidin fins i tot del seu nom!» ⤳
Mateu 27,2 I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. ⤳
Isaïes 29,20-21 Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, […] ⤳
Marc 12,13-17 2 Pere 2,3 Joan 18,28-32 Lluc 20,26 Marc 3,2 1 Reis 14,2-6 Jeremies 18,18 Jeremies 20,10 2 Samuel 14,2 Salms 37,32-33 Salms 66,3 Salms 38,12

Li van fer aquesta pregunta: —Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.

1 Tessalonicencs 2,4-5 Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors. […] ⤳
Mateu 22,16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: —Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. ⤳
Mateu 26,49-50 A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: —Salve, rabí! I el besà. […] ⤳
2 Corintis 2,17 Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència. ⤳
Salms 55,21 Trenca els tractes de pau, viola els pactes que ha fet. ⤳
2 Cròniques 19,7 Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns. ⤳
Marc 12,14 Job 34,19 Jeremies 42,2-3 Gàlates 1,10 Fets 10,34-35 Salms 12,2 Joan 3,2 Gàlates 2,6

Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?

Nehemies 9,37 Les seves abundants collites són per als reis que, per culpa dels nostres pecats, tu has posat damunt nostre. Ells disposen al seu grat de les nostres persones i del nostre bestiar. La nostra situació és del tot desgraciada.» ⤳
Marc 12,14-17 Hi van, doncs, i li diuen: —Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar? […] ⤳
Deuteronomi 17,15 Nomena rei teu aquell qui el Senyor, el teu Déu, esculli. Nomena rei un dels teus germans: no podràs nomenar rei un estranger, un que no sigui germà teu. ⤳
Esdres 9,7 Des dels temps dels nostres pares fins avui no hem parat d’ofendre’t; i, per les nostres culpes, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat deixats a mercè dels reis estrangers: hem sofert guerres, captivitats, pillatges i humiliacions. I això fins al dia d’avui. ⤳
Mateu 22,17-21 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? […] ⤳
Fets 5,37 Després d’ell, en els dies del cens, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar una part del poble al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar. ⤳
Nehemies 5,4 Esdres 4,13 Esdres 4,19-22 Mateu 17,25

Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:

1 Corintis 3,19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. ⤳
Mateu 22,18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: —Per què em poseu a prova, hipòcrites? ⤳
Lluc 5,22 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Què és això que penseu en el vostre cor? ⤳
Joan 2,24-25 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots […] ⤳
Lluc 20,20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. ⤳
Lluc 6,8 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Ell s’hi va posar. ⤳
Salms 95,9 Lluc 11,16-17 Hebreus 4,13 Mateu 16,1 1 Corintis 10,9 Lluc 11,53-54

—Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció? Ells li respongueren: —Del Cèsar.

Mateu 18,28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »—Paga’m el que em deus. ⤳
Lluc 20,22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? ⤳
Lluc 23,2 I van començar així la seva acusació contra ell: —Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei. ⤳
Fets 11,28 Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. ⤳
Lluc 3,1 L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, ⤳
Filipencs 4,22 Us saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servei de l’emperador. ⤳
Fets 26,32 Lluc 2,1 Fets 25,8-12 Mateu 20,2

Jesús els digué: —Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

Romans 13,6-7 Igualment per aquesta raó, pagueu els impostos: els qui s’ocupen de recaptar-los són funcionaris al servei de Déu. […] ⤳
Marc 12,17 Jesús els digué: —Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta. ⤳
Mateu 17,27 Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu. ⤳
1 Corintis 10,31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. ⤳
Mateu 22,21 Li responen: —Del Cèsar. Llavors els diu: —Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. ⤳
1 Pere 2,13-17 Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, […] ⤳
Proverbis 24,21 Fets 5,29 Fets 4,19-20 1 Pere 4,11

Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

Lluc 20,20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. ⤳
Romans 3,19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s’adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre’s al judici de Déu, ⤳
Lluc 13,17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia. ⤳
Lluc 20,39-40 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: —Mestre, has respost bé. […] ⤳
2 Timoteu 3,8-9 Tal com Jannes i Jambres es van oposar a Moisès, aquests també s’oposen a la veritat. Són homes amb l’enteniment corromput i amb una fe reprovable. […] ⤳
Proverbis 26,4-5 No responguis al neci amb niciesa, no fos que t’igualessis amb ell. […] ⤳
Mateu 22,22 Mateu 22,34 Mateu 22,12 Job 5,12-13 Titus 1,10

Els saduceus i la resurrecció

Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

Fets 4,1-2 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. […] ⤳
1 Corintis 15,12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? ⤳
Mateu 22,23-33 Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: […] ⤳
Marc 12,18-27 Després uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: […] ⤳
Fets 23,6-8 Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: —Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. […] ⤳
Fets 5,17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, ⤳
Mateu 16,1 2 Timoteu 2,17-18 Mateu 16,12 Mateu 16,6

—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt .

Deuteronomi 25,5-10 »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat. […] ⤳
Gènesi 38,8 Llavors Judà va dir a Onan: —Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dona una descendència al teu germà. ⤳
Gènesi 38,11 Llavors Judà va dir a la seva nora Tamar: —Torna-te’n a casa del teu pare i queda’t viuda fins que el meu fill Xelà s’hagi fet gran. Deia això perquè temia que també Xelà morís com els seus germans. Tamar, doncs, se n’anà a viure a casa del seu pare. ⤳
Gènesi 38,26 Judà els va reconèixer i exclamà: —Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà. I Judà no va dormir mai més amb ella. ⤳
Rut 1,11-12 Noemí insistia: —Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar. […] ⤳

Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills.

Jeremies 22,30 Això diu el Senyor: Inscriviu aquest home com un estèril, com un que ha fracassat en la vida, perquè no ha estat capaç de donar un descendent que s’assegués al tron de David i governés encara a Judà.» ⤳
Levític 20,20 »Si un home jeu amb la muller del seu oncle, deshonra el seu oncle. Tots dos portaran el pes del seu pecat i moriran sense fills. ⤳

També el segon

Sense referències creuades.

i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.

Sense referències creuades.

Finalment va morir també la dona.

Cohèlet 1,4 Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. ⤳
Cohèlet 9,5 Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat. ⤳
Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
Jutges 2,10 Tota aquella generació va morir i es reuní amb els seus pares; en vingué una altra que no havia conegut el Senyor i ignorava les meravelles que ell havia obrat a favor d’Israel. ⤳

Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?

Mateu 22,24-28 —Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt. […] ⤳
Marc 12,19-23 —Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . […] ⤳

Jesús els respongué: —Els qui viuen en aquest món es casen,

Lluc 16,8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. ⤳
Hebreus 13,4 Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters. ⤳
Lluc 17,27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. ⤳
1 Corintis 7,2-16 Però, per a evitar comportaments libidinosos, val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit: […] ⤳
Efesis 5,31 Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. ⤳

però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit;

2 Tessalonicencs 1,5 Això és senyal del just judici de Déu, per tal que sigueu trobats dignes del Regne de Déu pel qual ara sofriu. ⤳
Joan 5,29 i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats. ⤳
Daniel 12,2-3 Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi, per a la reprovació eterna. […] ⤳
Mateu 12,32 El qui parli contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui parli contra l’Esperit Sant no serà perdonat ni en aquest món ni en l’altre. ⤳
Fets 5,41 Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús. ⤳
Lluc 21,36 Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home. ⤳
Fets 24,15 Hebreus 11,35 Mateu 22,29 Apocalipsi 3,4 Marc 12,24

com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu.

Apocalipsi 21,4 Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. ⤳
Filipencs 3,21 Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers. ⤳
Mateu 22,30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. ⤳
1 Corintis 15,42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible; ⤳
Apocalipsi 20,6 Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys. ⤳
Marc 12,25 Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. ⤳
Apocalipsi 22,9 1 Corintis 15,26 1 Joan 3,1-2 Romans 8,17-23 1 Corintis 15,49 Isaïes 25,8 Osees 13,14 Apocalipsi 5,6-14 Apocalipsi 7,9-12 Zacaries 3,7 Apocalipsi 22,2-5 1 Tessalonicencs 4,13-17 1 Corintis 15,52-54

»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob .

Èxode 3,2-6 Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. […] ⤳
Marc 12,26-27 »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? […] ⤳
Fets 7,30-32 »Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava. […] ⤳
Gènesi 17,7 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. ⤳
Deuteronomi 33,16 amb els dons de la terra i de tot el que hi viu i el favor del Déu que habita al Sinaí. Que tot això coroni el cap de Josep, el front del qui ha estat consagrat entre els germans. ⤳
Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
Èxode 3,15 Gènesi 32,9 Gènesi 28,21 Mateu 22,3-33

Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

Joan 11,25-26 Li diu Jesús: —Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; […] ⤳
Colossencs 3,3-4 Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. […] ⤳
Romans 6,10-11 Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. […] ⤳
Romans 14,7-9 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: […] ⤳
Joan 14,19 D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. ⤳
Romans 6,22-23 En canvi, ara, lliures de l’esclavatge del pecat i esdevinguts esclaus al servei de Déu, obtindreu el fruit d’una vida santa, que us portarà a la vida eterna. […] ⤳
2 Corintis 6,16 2 Corintis 13,4 Salms 145,1-2 Apocalipsi 7,15-17 Apocalipsi 22,1 Salms 16,5-11 Salms 22,23-26 Joan 6,57 Hebreus 11,16

Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: —Mestre, has respost bé.

Mateu 22,34-40 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, […] ⤳
Fets 23,9 Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament: —No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel! ⤳
Marc 12,28-34 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: —Quin és el primer de tots els manaments? […] ⤳

I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.

Mateu 22,46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta. ⤳
Marc 12,34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: —No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta. ⤳
Proverbis 26,5 Respon al neci amb niciesa, no fos que es cregués ser savi. ⤳

El Messies, fill de David

Aleshores ell els va preguntar: —Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?

Marc 12,35-37 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: —Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? […] ⤳
Mateu 1,1 Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham. ⤳
Mateu 22,41-45 Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta: […] ⤳
Isaïes 11,1-2 Un rebrot naixerà de la soca de Jessè, brotarà un plançó de les seves arrels. […] ⤳
Fets 2,30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, ⤳
Jeremies 23,5-6 »Venen dies que faré néixer un rebrot just al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
Lluc 18,38-39 Romans 1,3-4 Joan 7,42 Jeremies 33,15-16 Isaïes 9,6-7 Jeremies 33,21 Apocalipsi 22,16

David mateix diu en el llibre dels Salms: » El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta,

Salms 110,1 Referit a David. Salm. Oracle del Senyor al meu senyor: «Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.» ⤳
Fets 2,34-35 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir: » Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta, […] ⤳
Hebreus 1,13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus ? ⤳
Marc 12,36-37 David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: » El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus. […] ⤳
Mateu 22,43-45 Ell els diu: —¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: […] ⤳
1 Corintis 15,25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. ⤳
Lluc 24,44 2 Samuel 23,1-2 Hebreus 3,7 Fets 1,20 Fets 13,33-35

mentre poso els enemics com a escambell dels teus peus.

Lluc 19,27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu. ⤳
Salms 110,1 Referit a David. Salm. Oracle del Senyor al meu senyor: «Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.» ⤳
Apocalipsi 19,14-21 El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. […] ⤳
Salms 72,9 S’agenollaran davant d’ell els habitants del desert, els seus enemics s’abaixaran fins a la pols. ⤳
Salms 110,5-6 El Senyor és al teu costat i abat els reis el dia que s’indigna. […] ⤳
Salms 2,1-9 Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va? […] ⤳
Salms 21,8-12 Salms 109,4-20

»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?

Apocalipsi 22,16 »Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo soc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.» ⤳
Gàlates 4,4 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, ⤳
Lluc 2,11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. ⤳
Isaïes 7,14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”). ⤳
1 Timoteu 3,16 Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist: Ell, manifestat en el cos, acreditat per l’Esperit; aparegut als àngels, proclamat entre els pobles; cregut en el món, endut a la glòria. ⤳
Mateu 1,23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres». ⤳
Romans 9,5 Lluc 1,31-35

Acusacions contra els mestres de la Llei

Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:

Marc 8,34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: —Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. ⤳
1 Timoteu 5,20 però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment. ⤳
Mateu 15,10 Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé: ⤳
Mateu 23,1-2 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles […] ⤳
Marc 12,38-39 Jesús, instruint la gent, deia: —Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places […] ⤳
Mateu 23,5-7 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; […] ⤳

—Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.

Marc 12,38-39 Jesús, instruint la gent, deia: —Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places […] ⤳
Lluc 14,7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: ⤳
Lluc 11,43 »Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d’ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! ⤳
Mateu 16,6 Jesús els digué: —Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus. ⤳
Mateu 23,5-7 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; […] ⤳
Lluc 12,1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles: —Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. ⤳
Filipencs 2,3-5 3 Joan 1,9 Romans 12,10 2 Timoteu 4,15 Proverbis 29,23 Marc 8,15

Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Marc 12,40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor. ⤳
Jaume 3,1 Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, ⤳
Lluc 12,47-48 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. […] ⤳
Titus 1,16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona. ⤳
Lluc 12,1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles: —Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. ⤳
Isaïes 10,2 Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble; les viudes són el seu botí, espolien els orfes. ⤳
Amós 2,7 Amós 8,4-6 Miquees 3,2 Lluc 10,12-14 Mateu 23,13 Mateu 11,22-24 Ezequiel 33,31 Jeremies 7,6-10 Mateu 23,26-28 2 Timoteu 3,2-6 Miquees 2,2 Miquees 2,8 Ezequiel 22,7 1 Tessalonicencs 2,5