Jaume 1

Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.

Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,

sabent que la vostra fe provada engendra paciència.

Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres, i no us faltarà res.

Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.

Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.

Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res

a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn.

Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit,

i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.

Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.

Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.

Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.

Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen.

Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.

No us enganyeu, germans meus estimats.

Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.

Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.

Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se.

Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.

Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.

Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall:

es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia.

En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.

Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.

La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.