La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Samuel

1 Samuel 24

153 referències creuades · llegeix el capítol →

David perdona la vida a Saül

1

Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí.

  • 1 Samuel 23,28-29 Saül va interrompre la persecució de David i anà a l’encontre dels filisteus. Per això, d’aquell lloc se’n va dir «roca de la Separació». […]
  • Proverbis 25,5 separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia.
  • 1 Samuel 23,19 Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir: —David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert.
  • Ezequiel 22,9 Amb l’ajut de calúmnies són ajusticiades persones innocents a dintre teu. Dalt de les muntanyes, la gent pren part en àpats idolàtrics i comet infàmies.
  • Proverbis 29,12 Si un governant escolta les mentides farà que els súbdits es tornin dolents.
  • Osees 7,3 »Diverteixen el rei amb malícia, i els seus cortesans amb mentides.
2

Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí.

  • 1 Samuel 26,2 Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
  • Salms 37,32 El malvat espia el just i busca de portar-lo a la mort;
  • Salms 38,12 Amics i veïns s’aparten de les meves ferides, els meus parents es mantenen a distància.
  • 1 Samuel 13,2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva.
  • Salms 104,18 Els cabirols van per l’alta muntanya, als roquissars s’hi refugien les fagines.
  • Salms 141,6 S’han estimbat penyal avall els seus jutges, que havien sentit les meves paraules amables.
3

Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols.

  • Jutges 3,24 Quan ja era fora, van venir els servidors i veieren que les portes de la cambra del rei eren tancades. I es deien: —Segurament que el rei és a dintre fent les seves necessitats.
  • Salms 57,1-11 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova fugint de Saül. […]
  • Salms 142,1-7 Cant del recull de David. Quan era a la cova. Pregària. […]
  • Salms 141,6 S’han estimbat penyal avall els seus jutges, que havien sentit les meves paraules amables.
4

Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes.

  • 1 Samuel 26,8-11 Abisai digué a David: —Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues. […]
  • 1 Samuel 26,23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor.
  • 1 Samuel 24,10 i li digué: —Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal?
  • 1 Samuel 25,28-30 Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa. »És ben cert que el Senyor perpetuarà la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor, i de tota la teva vida ningú no et pot retreure res. […]
  • 1 Samuel 23,17 i li digué: —No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
  • 1 Samuel 24,18 Després va dir a David: —Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal.
  • 1 Samuel 23,72 Samuel 4,8Job 31,31
5

Els homes de David li van dir: —Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.” David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül.

  • 2 Samuel 24,10 Però llavors David va sentir remordiments d’haver fet el cens i va confessar al Senyor: —He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
  • 2 Samuel 12,9 Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites.
  • 2 Reis 22,19 t’han tocat el cor, i t’has humiliat davant el Senyor en sentir com jo afirmava que aquest lloc, amb els seus habitants, quedaria desolat i maleït. Veient que t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor.
  • 1 Joan 3,20-21 Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. […]
6

Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments,

  • 2 Samuel 1,14 David exclamà: —I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?
  • Romans 12,14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu.
  • Job 31,29-30 ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia, m’he congratulat quan l’ha ferit el mal? […]
  • 1 Samuel 26,9-11 Però David va respondre a Abisai: —No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor? […]
  • 1 Tessalonicencs 5,15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer sempre el bé als germans i a tothom.
  • Mateu 5,44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
  • 1 Reis 21,3
7

i va dir als seus homes: —Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res.

  • Salms 7,4 Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha malícia a les meves mans,
  • Mateu 5,44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
  • 1 Samuel 25,33 Beneït el teu seny, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat de vessar sang i de fer-me justícia jo mateix!
  • Romans 12,17-21 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. […]
8

Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà.

  • 1 Samuel 25,23-24 Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra. […]
  • Romans 13,7 Doneu a cadascú allò que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar.
  • Èxode 20,12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
  • Gènesi 17,3 Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
  • 1 Samuel 26,17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà: —David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento? David li respongué: —Sí, és la meva, rei i senyor meu.
  • 1 Samuel 20,41 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava.
  • 1 Pere 2,17
9

També va sortir David i va cridar, darrere de Saül: —Rei, senyor meu! Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra

10

i li digué: —Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal?

  • 1 Samuel 24,4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes.
  • Salms 105,15 «No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.»
  • 1 Samuel 26,8-9 Abisai digué a David: —Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues. […]
11

Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor.

  • 1 Samuel 26,20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d’Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
  • 1 Samuel 23,14 David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.
  • 1 Samuel 23,23 Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judà.
  • 2 Reis 5,13 Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: —Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.”
  • Joan 15,25 S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M’odien sense motiu.
  • 1 Samuel 26,18 I va afegir: —Per què el meu senyor persegueix el seu servent? Què he fet jo, quin mal han fet les meves mans?
  • Salms 35,7Proverbis 15,11 Samuel 18,27Salms 140,11Ezequiel 13,18Job 10,16Salms 7,3-4Miquees 7,2Lamentacions 4,18
12

Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni soc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.

  • Jutges 11,27 Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”
  • Salms 43,1 Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima; allibera’m de l’home pervers i traïdor.
  • Salms 35,1 Del recull de David. Acusa, Senyor, els qui m’acusen, combat contra els qui em combaten;
  • Gènesi 16,5 Sarai va protestar al seu marit: —Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!
  • Romans 12,19 Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga , diu el Senyor.
  • 1 Pere 2,23 Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seva causa al qui judica amb justícia.
  • Salms 94,1Job 5,8Salms 7,8-91 Samuel 26,10-11Gènesi 31,53Apocalipsi 6,101 Samuel 26,23
13

Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans.

  • Mateu 7,20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
  • Mateu 7,16-18 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? […]
  • Mateu 12,33-34 »Si planteu un arbre bo, dona bon fruit, i si el planteu dolent, dona un fruit dolent, perquè l’arbre es coneix pel fruit. […]
  • Mateu 15,19 Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries.
14

Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans!

  • 1 Samuel 26,20 Només voldria que la meva sang no caigués a terra lluny de la presència del Senyor. El rei d’Israel ha sortit a perseguir aquesta puça solitària com qui caça una perdiu per les muntanyes.
  • 2 Samuel 9,8 Mefibóixet es va prosternar i digué: —Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?
  • 1 Samuel 17,43 I li va dir: —¿Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó? El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.
  • 2 Samuel 3,8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d’Ixbóixet i li digué: —Que potser soc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporto lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caiguessis en mans de David, i ara em retreus l’embolic amb aquesta dona?
  • Jutges 8,1-3 Els efraïmites es van queixar a Gedeó: —Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites? I estaven molt irritats contra ell. […]
  • 1 Reis 21,7 Llavors la seva muller Jezabel li va dir: —¿Així fas de rei d’Israel? Aixeca’t, menja i posa’t content! Jo m’encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.
  • 2 Samuel 16,92 Samuel 6,20
15

Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d’Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitària!

  • Salms 43,1 Fes-me justícia, Déu meu, defensa la meva causa contra una gent que no estima; allibera’m de l’home pervers i traïdor.
  • Salms 35,1 Del recull de David. Acusa, Senyor, els qui m’acusen, combat contra els qui em combaten;
  • Salms 119,154 Pledeja a favor meu i rescata’m; com vas prometre, dona’m la vida.
  • 1 Samuel 24,12 Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni soc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.
  • Miquees 7,9 Jo, que he pecat contra el Senyor, he de suportar el seu enuig, fins que defensarà la meva causa i em farà justícia. Ell em farà sortir a la llum, i jo contemplaré la seva salvació.
  • 2 Cròniques 24,22 El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Joiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà: —Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!
  • Miquees 1,2
16

Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans.

  • 1 Samuel 26,17 Saül va reconèixer la veu de David i exclamà: —David, fill meu, ¿no és la teva, aquesta veu que sento? David li respongué: —Sí, és la meva, rei i senyor meu.
  • Job 6,25 Les paraules justes tenen molta força, però els vostres arguments, què poden demostrar?
  • Gènesi 33,4 Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven.
  • Lluc 21,15 jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.
  • Fets 6,10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb què Esteve parlava,
  • Proverbis 15,1 Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació.
  • Proverbis 25,11
17

Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà: —David, fill meu, ¿és de debò la teva veu? I arrencà a plorar.

  • Mateu 5,44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
  • 1 Samuel 26,21 Saül va dir: —He pecat. Torna, David, fill meu, que no et faré més mal, després que avui has tingut en tanta consideració la meva vida. He comès un greu error, insensat de mi!
  • Gènesi 38,26 Judà els va reconèixer i exclamà: —Té més raó ella que jo, perquè, de fet, jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà. I Judà no va dormir mai més amb ella.
  • Romans 12,20-21 Més aviat, si el teu enemic té fam, dona-li menjar; si té set, dona-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap . […]
  • Èxode 9,27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
  • Mateu 27,4 i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
  • Salms 37,6
18

Després va dir a David: —Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal.

  • 1 Samuel 26,23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor.
  • 1 Samuel 23,7 Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar: —Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.
  • 1 Samuel 24,10 i li digué: —Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal?
  • 1 Samuel 26,8 Abisai digué a David: —Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.
  • 1 Samuel 23,12 David preguntà encara: —Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes? El Senyor va respondre: —Us hi faran caure.
  • Salms 31,8 Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meva vida,
19

Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me.

  • Proverbis 25,21-22 Si el teu enemic té fam, dona-li menjar, si té set, dona-li beure: […]
  • Salms 18,20 em feu sortir a camp obert, em salvà perquè m’estimava.
  • Jutges 17,2 Un dia va confessar a la seva mare: —¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres. La seva mare va exclamar: —Que el Senyor et beneeixi, fill meu!
  • 1 Samuel 26,25 Saül digué a David: —Beneït siguis, fill meu David! Tu prosperaràs i seràs el més fort. David se’n va anar pel seu cantó i Saül se’n tornà a casa seva.
  • 1 Samuel 23,21 Saül respongué: —Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!
20

Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi!

  • 1 Samuel 23,17 i li digué: —No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
  • 2 Samuel 3,17-18 Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit: —Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei. […]
  • Mateu 2,3-6 Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. […]
  • Mateu 2,16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis.
  • Mateu 2,13 Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: —Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
  • 1 Samuel 20,30-31 Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué: —Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la que et va dur al món. […]
  • 1 Samuel 13,14Job 15,25
21

Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel.

  • Gènesi 21,23 Ara, doncs, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs a mi ni trairàs el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta’m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest país on ara resideixes.
  • 2 Samuel 21,6-8 Que ens donin set homes descendents seus i els penjarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’elegit del Senyor. El rei va dir: —Us els donaré. […]
  • 1 Samuel 20,14-17 Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro, […]
  • Gènesi 31,53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres. Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac.
  • Gènesi 31,48 perquè Laban havia dit: —Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo. Per això és anomenat també Galed,
  • Hebreus 6,16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
22

Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família.

  • 1 Samuel 23,29
  • Mateu 10,16-17 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. […]
  • Joan 2,24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots
  • Proverbis 26,24-25 El qui odia ho dissimula amb paraules amables, però per dintre trama malvestats. […]
23

David li ho va jurar. Saül se’n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi.

Sense referències creuades.