Cohèlet 8

234 referències creuades · llegeix el capítol →

El savi davant el poder

Qui hi ha com el savi? Qui sap interpretar la dita: «La saviesa il·lumina el rostre de l’home i transforma la seva duresa»?

Fets 6,15 Tots els qui prenien part en la sessió del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d’un àngel. ⤳
Deuteronomi 28,50 un poble dur que no respecta els vells ni s’apiada dels joves. ⤳
2 Pere 1,20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. ⤳
Cohèlet 2,13-14 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor: […] ⤳
Daniel 4,18-19 que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius, […] ⤳
Proverbis 17,24 L’intel·ligent no perd de vista la saviesa, els ulls del neci vagaregen arreu. ⤳
Proverbis 24,5 Job 33,23 Èxode 34,29-30 Fets 4,29 Fets 4,13 2 Timoteu 4,17 Proverbis 4,8-9 Efesis 6,19 Daniel 2,47 Daniel 2,28-30 Gènesi 41,38-39 Proverbis 1,6 1 Corintis 2,13-16 Mateu 17,2 Gènesi 41,15-16 Gènesi 40,8

Jo la interpreto així: Observa les ordres del rei, tingues en compte el jurament diví

Titus 3,1 Recorda a tots que s’han de sotmetre als governants i a les autoritats i que els han d’obeir, que han d’estar sempre disposats a fer el bé. ⤳
Proverbis 24,21 Fill meu, tem el Senyor i també el rei; no t’associïs amb amics de novetats: ⤳
1 Pere 2,13-17 Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, […] ⤳
1 Reis 2,43 Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat? ⤳
Romans 13,1-5 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. […] ⤳
Èxode 22,11 Però si el veí ha vist com li robaven l’animal, haurà d’indemnitzar l’amo. ⤳
Ezequiel 17,13-20 1 Cròniques 29,24 2 Samuel 21,7

i no et precipitis. Fuig de la seva presència, no et quedis immòbil quan les coses es posen malament, perquè el rei farà el que vulgui.

Cohèlet 10,4 Si el qui et mana s’enfurisma contra tu, no abandonis el teu lloc, que la serenitat evita grans errors. ⤳
Fets 5,8-9 Pere li preguntà: —Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu? Ella respongué: —Sí, per tal preu. […] ⤳
Proverbis 14,29 Qui és pacient demostra molta prudència; molta estupidesa, l’impacient. ⤳
Daniel 5,19 Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres. ⤳
Daniel 4,35 ⤳
1 Reis 1,50-52 Adonies va tenir por de Salomó i, per salvar-se, corregué a agafar-se als angles de l’altar. […] ⤳
Jeremies 44,16-17 Isaïes 48,4 Proverbis 16,14-15 1 Reis 2,21-24 Proverbis 30,31

La paraula del rei és sobirana, i ningú no gosarà demanar-li explicacions dels seus actes.

Romans 13,1-4 Que tothom se sotmeti a les autoritats que exerceixen el poder, perquè tota autoritat ve de Déu, i les que de fet tenim han estat establertes per ell. […] ⤳
Job 9,12 Si vol prendre alguna cosa, qui li ho pot impedir? Qui gosaria dir-li: Què fas? ⤳
Daniel 4,35 ⤳
Proverbis 20,2 Rugit de lleó, la ira del rei; a qui l’enfurisma li va la vida. ⤳
Romans 9,20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l’ha modelada: Per què m’has fet així? ⤳
Proverbis 19,12 Rugit de lleó, el furor del rei; el seu favor, rosada damunt l’herba. ⤳
Job 34,18-19 Job 33,12-13 1 Reis 2,25 Lluc 12,4-5 Daniel 3,15 Proverbis 30,31 1 Reis 2,29-34 1 Reis 2,46

A qui observa el que està manat, no li passarà res de dolent. El savi sap discernir com i quan s’ha d’actuar.

Hebreus 5,14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal. ⤳
Filipencs 1,9-10 I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, […] ⤳
1 Pere 3,13-14 Si esteu apassionats per fer el bé, qui us podrà fer cap mal? […] ⤳
Romans 13,5-7 Per això, cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència. […] ⤳
Lluc 20,25 Jesús els digué: —Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. ⤳
1 Cròniques 12,32 De la meitat de la tribu de Manassès, divuit mil, designats nominalment per a anar a proclamar David rei. ⤳
Fets 4,19 Èxode 1,17 1 Corintis 2,14-15 Lluc 12,56-57 Cohèlet 2,14 Cohèlet 8,2 Osees 5,11 Proverbis 17,24 Fets 5,29 Cohèlet 10,2 Èxode 1,20-21 Colossencs 1,9 Salms 119,6

En efecte, per a cada cosa hi ha un moment oportú i una conducta adient. Però l’home està exposat a grans perills,

Cohèlet 3,1 Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. ⤳
Cohèlet 3,17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.» ⤳
Cohèlet 3,11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. ⤳
Lluc 19,42-44 i digué: —Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. […] ⤳
Lluc 17,26-30 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: […] ⤳
Cohèlet 7,13-14 Estigues atent a l’obra de Déu: qui pot adreçar el que ell ha torçat? […] ⤳
Isaïes 3,11-14 Isaïes 22,12-14 Lluc 13,25 Hebreus 3,7-11 Cohèlet 11,9

perquè no sap què ha de passar. Qui li podrà explicar quan passaran les coses?

Cohèlet 10,14 Per més que el neci multipliqui les raons, el cert és que l’home ignora el futur; ¿qui podrà explicar-li què passarà després d’ell? ⤳
Cohèlet 9,12 De fet, l’home ignora la seva hora. Com els peixos agafats per la xarxa traïdora o com els ocells enxampats al parany, així són atrapats els homes per l’hora infausta que d’improvís els cau al damunt. ⤳
Mateu 24,50 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; ⤳
Cohèlet 6,12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol? ⤳
Proverbis 24,22 els caurà de sobte l’infortuni, i, ¿qui coneix el desastre que els espera? ⤳
Mateu 24,44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. ⤳
Mateu 25,6-13 Cohèlet 3,22 Proverbis 29,1 1 Tessalonicencs 5,1-3

L’home no és amo del seu alè de vida, i no pot retenir-lo; ningú no té poder sobre el dia de la mort. Ningú no s’escapa del combat, i la maldat no salva el qui la comet.

Job 14,5 Si ets tu qui fixes els dies de l’home i el nombre dels seus mesos i li marques una fita que no pot ultrapassar, ⤳
Salms 89,48 Recorda com n’és, de breu, la meva vida. Són no res els homes que has creat. ⤳
Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
Salms 49,6-9 Per què he de tenir por en dies dolents, quan m’envolta la malícia dels perversos? […] ⤳
Proverbis 14,32 El malvat és abatut per la pròpia maldat; la integritat del just el protegeix. ⤳
Salms 9,17 El Senyor es revela i fa justícia: l’impiu ha caigut en el propi parany. Interludi. Pausa ⤳
Cohèlet 3,21 Isaïes 28,15 Job 34,14 Salms 73,18-28 Isaïes 28,18 2 Corintis 13,4 1 Corintis 15,43 Salms 52,5-7 2 Samuel 14,14 2 Reis 7,15 Deuteronomi 20,1-8

Tot això ho he vist fixant-me en tot el que es fa sota el sol, en un temps en què l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seva.

Cohèlet 5,8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori. ⤳
Cohèlet 5,13 Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res. ⤳
Cohèlet 4,7-8 Encara he vist una altra cosa vana en aquest món. […] ⤳
Cohèlet 1,14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: ⤳
Cohèlet 7,25 He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia. ⤳
Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu. ⤳
Èxode 14,5-9 2 Reis 14,10-12 Cohèlet 3,10 Èxode 14,28 2 Reis 25,7

L’èxit dels malvats

Així, he vist gent dolenta que havien freqüentat el temple i a qui feien grans funerals, mentre que a la ciutat eren oblidats els qui havien obrat honestament. També això és decebedor.

Cohèlet 9,5 Almenys els vius saben que han de morir, mentre que els morts ja no saben res, i tampoc no poden esperar res, perquè el seu record s’ha esborrat. ⤳
Cohèlet 2,16 Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del savi, com del neci, no en perdurarà pas el record. ⤳
Proverbis 10,7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat. ⤳
Jeremies 17,13 Esperança d’Israel, quedaran confosos tots els qui t’abandonen! Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts, perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva. ⤳
Fets 6,13 Allà van presentar falsos testimonis que deien: —Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. ⤳
Hebreus 10,38 El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré. ⤳
2 Reis 9,34-35 Job 21,18 Job 21,32-33 Lluc 16,22 Cohèlet 1,11 Salms 31,12 Salms 122,1-5

Com que les obres dolentes no són castigades a l’instant, per això el cor dels homes no es cansa de fer el mal.

Isaïes 26,10 Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor. ⤳
Salms 50,21-22 »He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n’acuso, t’ho retrec a la cara. […] ⤳
Romans 2,4-5 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió? […] ⤳
2 Pere 3,3-10 Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d’enganys que viuran seguint les pròpies passions, […] ⤳
Mateu 24,49-50 i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, […] ⤳
Salms 10,6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per anys que passin, no veuré desgràcies.» ⤳
Jeremies 48,11 Job 21,11-15 Èxode 8,15 Isaïes 5,18-19 Isaïes 57,11 Jeremies 42,15 Èxode 8,32

En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten,

Salms 37,11 Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau. ⤳
Lluc 1,50 i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. ⤳
2 Pere 2,9 I és que el Senyor allibera de la temptació els piadosos, però té reservats els injustos per a castigar-los el dia del judici, ⤳
Cohèlet 7,15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. ⤳
Isaïes 3,10-11 Recordeu-ho: el just serà feliç, se saciarà del fruit de les seves obres. […] ⤳
Salms 37,18-19 El Senyor vetlla per la vida dels honrats: posseiran eternament la seva herència. […] ⤳
Cohèlet 3,14 Romans 9,22 Isaïes 65,20-24 Proverbis 1,32-33 Mateu 25,34 Romans 2,5 Mateu 25,41-46 1 Reis 21,25 Isaïes 65,13-14 Salms 112,1 1 Cròniques 16,30 Salms 115,13 Salms 96,9 1 Reis 2,5-9 Cohèlet 5,16 Proverbis 13,21 Cohèlet 7,18 1 Reis 22,34-35 Deuteronomi 12,25

però el malvat no aconseguirà la felicitat, ni allargarà la seva vida com una ombra, perquè no reverencia Déu».

Cohèlet 6,12 Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després d’ell sota el sol? ⤳
Isaïes 3,11 Però ai del culpable! Acabarà malament, rebrà la paga de les seves accions. ⤳
Job 14,2 S’obre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s’atura. ⤳
Malaquies 3,18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel. ⤳
Isaïes 57,21 «No hi ha pau per als malvats.» Ho ha dit el meu Déu. ⤳
Job 21,30 el malvat s’escapa del desastre i queda estalvi el dia del càstig. ⤳
Salms 144,4 2 Pere 2,3 Isaïes 30,13 Job 18,5 Salms 55,23 Mateu 13,49-50 Salms 39,5 Job 7,6-7 Jaume 4,14 Job 20,5 Joan 5,29 Salms 11,5

De fet, a la terra hi ha una cosa que decep: hi ha justos a qui les coses van com si fossin malvats i hi ha malvats a qui les coses van com si fossin justos. Jo mantinc que també això és decebedor.

Cohèlet 7,15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys. ⤳
Malaquies 3,15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.» ⤳
Cohèlet 2,14 «El savi té ulls a la cara, el neci camina a les fosques.» Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí. ⤳
Cohèlet 9,1-3 Certament, he reflexionat sobre tot això i ho he verificat: els justos i els savis, i tots els seus treballs, són a les mans de Déu. L’home ni tan sols sap si mereixerà amor o bé odi; tots els camins són oberts davant d’ell. […] ⤳
Salms 73,3 d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. ⤳
Job 21,7 Per què els impius continuen vivint i envelleixen augmentant la força i el poder? ⤳
Salms 73,12-14 Cohèlet 4,8 Cohèlet 4,4 Job 21,17-34 Jeremies 12,1 Job 9,22-24 Job 24,21-25 Cohèlet 10,5

Per aquest motiu celebro l’alegria, perquè per a l’home no hi ha res millor en aquesta vida que menjar, beure i estar content; això l’acompanyarà en el seu treball durant els dies que Déu li ha concedit de viure sota el sol.

Cohèlet 2,24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. ⤳
Cohèlet 5,18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. ⤳
Cohèlet 3,12-13 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. […] ⤳
Cohèlet 9,7-9 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres. […] ⤳
1 Timoteu 4,3-4 prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, els prenguin tot donant gràcies. […] ⤳
Cohèlet 3,22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell? ⤳
1 Timoteu 6,17

L’home no pot comprendre l’obra de Déu

M’he aplicat a conèixer la saviesa i a considerar els treballs que l’home ha de fer aquí a la terra: ni de dia ni de nit no s’acluquen els seus ulls.

Cohèlet 2,23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va. ⤳
Salms 127,2 És inútil que us lleveu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que us guanyeu a dures penes: fins quan dormen, ell el dona als seus amics! ⤳
Cohèlet 1,13 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! ⤳
Cohèlet 4,8 Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci. ⤳
Cohèlet 7,25 He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia. ⤳
Gènesi 31,40 De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls. ⤳
Cohèlet 5,12 Cohèlet 8,9 Cohèlet 8,7

I després de contemplar tota l’obra de Déu, veig que l’home no pot comprendre el que passa sota el sol; per més que s’hi esforci no se’n surt. I encara que el savi pretengui d’entendre-ho, en realitat no ho pot descobrir.

Cohèlet 3,11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. ⤳
Salms 73,16 M’esforçava per entendre-ho, m’hi esforçava inútilment, ⤳
Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
Cohèlet 7,23-24 He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny. […] ⤳
Isaïes 40,28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. ⤳
Job 5,9 Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar. ⤳
Proverbis 30,3-4 Job 11,7-9 Cohèlet 11,5 Salms 40,5 Salms 104,24