Efesis 4

Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut,

amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,

procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau.

Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut.

Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme,

un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.

Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist.

Per això diu l’Escriptura: Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius, va repartir dons als homes.

Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra.

El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses.

I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres;

i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist,

fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.

Així ja no serem infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè dels enganys humans i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error.

Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot vers el Crist, que és el cap.

Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor.

Us dic, doncs, i us demano pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor.

La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància.

Insensibles com són, s’han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota mena d’impureses.

Però vosaltres, no és pas això el que heu après del Crist,

si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús,

renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors;

renoveu espiritualment el vostre interior

i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.

Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme , ja que tots som membres els uns dels altres.

Encara que us irriteu, no pequeu ; que la posta de sol no us trobi encara ressentits:

no doneu ocasió al diable.

El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat.

Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.

I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits.

Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria.

Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.