Salms 137

107 referències creuades · llegeix el capítol →

(136)

Vora els rius de Babilònia

Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió;

Ezequiel 1,1 ⤳
Ezequiel 3,15 vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies. ⤳
Ezequiel 1,3 ⤳
Lamentacions 3,48 Mars de llàgrimes em cauen dels ulls per la desfeta del meu poble. ⤳
Lamentacions 2,18 Crideu de tot cor al Senyor. Oh muralla de Sió, plora a llàgrima viva de nit i de dia! Que els ulls no se t’eixuguin, no paris de plorar. ⤳
Lamentacions 2,10-11 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem. […] ⤳
Nehemies 1,3-4 Esdres 8,21 Salms 42,4 Jeremies 15,17 Lamentacions 1,16 Nehemies 2,3 Jeremies 51,50-51 Jeremies 13,17-18 Esdres 8,31 Salms 102,9-14 Job 2,12-13 Lluc 19,41 Apocalipsi 11,3 Daniel 10,2-3 Isaïes 66,10 Lamentacions 3,51 Daniel 9,3 Gènesi 2,10-14

teníem penjades les lires als salzes de dins la ciutat.

Ezequiel 26,13 Faré callar la bullícia dels teus cants, no se sentirà més el so de les cítares. ⤳
Isaïes 24,8 L’alegria dels tamborins i la bullícia dels balladors s’han acabat; han emmudit les cítares joioses. ⤳
Apocalipsi 18,22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola. ⤳
Amós 8,10 Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg. ⤳
Salms 81,2 Celebreu Déu, la nostra força, aclameu el Déu de Jacob. ⤳
Salms 33,2 Celebreu el Senyor amb la lira, canteu-li amb l’arpa de deu cordes; ⤳

Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.»

Lluc 21,6 —De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. ⤳
Salms 9,14 Compadeix-te de mi, Senyor, mira el mal que em fan els enemics, tu que m’arrenques de les portes de la mort. ⤳
Lamentacions 2,15-16 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» […] ⤳
Miquees 3,12 Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls. ⤳
Jeremies 9,11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï? Per què el país ha quedat desfet, cremat com l’estepa, i no hi passa ningú? ⤳
Salms 123,3-4 Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n, que estem saturats de menyspreu. […] ⤳
Apocalipsi 14,1-3 Nehemies 4,2 Jeremies 26,18 Salms 65,1 Salms 79,1 Salms 80,6 Isaïes 35,10 Jeremies 31,12-13 1 Cròniques 16,7 1 Cròniques 15,27 Isaïes 51,11

Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera?

Amós 8,3 Aquell dia, els cants de palau es tornaran crits de dolor. Pertot hi haurà cadàvers i arreu s’imposarà el silenci. Ho dic jo, el Senyor Déu. ⤳
Isaïes 22,12 Aquell dia, el Senyor, Déu de l’univers, us invitava a plorar i a penedir-vos, a afaitar-vos el cap i a vestir-vos de sac. ⤳
Osees 9,4 No oferiran al Senyor libacions de vi ni el complauran amb els seus sacrificis. El seu pa, com el pa del condol ofert per un difunt, farà impur tothom qui en mengi. Aquest pa els saciarà, però no el podran introduir al temple del Senyor. ⤳
Lamentacions 5,14-15 Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat ni s’hi senten les músiques dels joves. […] ⤳
Cohèlet 3,4 Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar. ⤳
Isaïes 49,21 Tu pensaràs dintre teu: “Qui m’ha infantat tots aquests fills? Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país! Aquests, doncs, qui els ha pujat? Si jo havia quedat sense ningú! D’on han sortit tots aquests?”» ⤳

Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta.

Jeremies 51,50 Però si fins ara us ha respectat l’espasa, aneu-vos-en, no us hi quedeu! Quan sigueu lluny, recordeu-vos del Senyor, porteu Jerusalem en els vostres cors. ⤳
Daniel 6,10-11 El rei Darius va signar aquella prohibició. […] ⤳
Isaïes 62,1 Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que la justícia no hi esclati com la llum, i la salvació no hi brilli com una torxa. ⤳
Zacaries 11,17 Ai del mal pastor, que abandona el seu ramat! Que l’espasa li trenqui el braç i li fereixi l’ull dret. Sí, que el braç se li assequi i l’ull se li buidi. ⤳
Salms 122,5-9 Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David. […] ⤳
Salms 84,10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit, esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix. ⤳
Isaïes 62,6-7 Nehemies 1,2-4 Salms 84,1-2 Salms 102,13-14 Nehemies 2,2-3

Que se m’encasti la llengua al paladar si no guardés el teu record, si no posés Jerusalem al capdamunt dels cants de festa.

Ezequiel 3,26 Faré que la llengua se t’encasti al paladar, emmudiràs i ja no seràs per a ells l’home que els blasma, perquè són un poble rebel. ⤳
Salms 22,15 Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots els ossos. El cor, com si fos cera, se’m fon a dins de les entranyes. ⤳
Salms 84,10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit, esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix. ⤳
Isaïes 41,17 «Els pobres i els desvalguts cerquen aigua i no en troben. La set els resseca la llengua. Però jo, el Senyor, els escolto; jo, el Déu d’Israel, no els abandono: ⤳
Job 29,10 Els governants abaixaven la veu, la llengua se’ls encastava al paladar. ⤳
Lamentacions 4,4 Als nadons, de tanta set, se’ls encasta la llengua al paladar; els infants reclamen pa, però ningú no els en llesca. ⤳
1 Tessalonicencs 3,7-9 Mateu 6,33 Fets 20,24 Filipencs 1,20

Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom, del que deien el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la amb els fonaments i tot!»

Lamentacions 4,21-22 Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom, que vius a la terra d’Us! Però també a tu t’arribarà la teva copa i, embriagat, et despullaràs. […] ⤳
Jeremies 49,7-22 Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers: «Ja no hi ha savis a Teman? No hi queden consellers? Han perdut la saviesa? […] ⤳
Ezequiel 25,12-14 »Això fa saber el Senyor Déu: Els edomites s’han venjat del poble de Judà i amb la seva venjança s’han fet del tot culpables. […] ⤳
Abdies 1,10-14 per culpa de la violència contra Jacob, el teu germà, quedaràs avergonyit i eliminat per sempre. […] ⤳
Salms 74,18 Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta, que un poble insensat menysprea el teu nom. ⤳
1 Samuel 15,2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. ⤳
Amós 1,11 Habacuc 3,13 Ezequiel 35,2 Isaïes 63,1-6 Isaïes 34,5-6 Abdies 1,18-21 Èxode 17,14 Osees 7,2 Salms 79,8-12

Babilònia, com seràs devastada! Feliç el qui et farà el que tu ens vas fer a nosaltres!

Apocalipsi 18,6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia. ⤳
Jeremies 25,12-14 Però quan s’hauran complert setanta anys, demanaré comptes pels seus crims al rei de Babilònia, al seu poble i al país dels caldeus, i els convertiré en una desolació perpètua. Ho dic jo, el Senyor. […] ⤳
Isaïes 14,4-24 entonaràs aquesta sàtira contra el rei de Babilònia: «Quina fi, la del tirà! S’ha acabat la seva arrogància. […] ⤳
Apocalipsi 14,8-11 Va seguir un segon àngel, que proclamava: —Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució. […] ⤳
Isaïes 47,1-15 «Baixa i asseu-te a la pols, ciutat de Babilònia. Asseu-te a terra, destronada, capital de Caldea. Has perdut per sempre els títols de “tendra” i “delicada”. […] ⤳
Isaïes 21,1 Presagi sobre «el desert marítim». Ve del desert, d’una terra temible, com els terbolins que s’arremolinen pel Nègueb. ⤳
Salms 149,6-9 Jeremies 50,1 Isaïes 44,28 Isaïes 13,1-22 Apocalipsi 17,1-18 Zacaries 2,7 Apocalipsi 18,20

Feliç el qui et prendrà les criatures per esclafar-les a la roca!

Isaïes 13,16 Veuran com trossegen els seus propis infants, els saquegen les cases, violen les seves dones. ⤳
Osees 13,16 ⤳
Nahum 3,10 Però també els tebans van ser deportats, se’ls van endur captius, i els van esclafar les criatures a les cantonades dels carrers. Es van fer a sorts els seus prohoms, es van endur els nobles encadenats. ⤳
2 Reis 8,12 Hazael va preguntar: —Per què plora el meu senyor? Ell va respondre: —Perquè sé el mal que tu faràs als israelites: incendiaràs les seves fortaleses, mataràs els joves, esclafaràs les criatures i esventraràs les dones embarassades. ⤳
Osees 10,14 Però s’alçarà un avalot dins el teu poble, i les teves places fortes seran totes devastades, com Xalman va devastar Betarbel, la ciutat-mare esclafada amb els seus fills. ⤳