Isaïes 49

Escolteu els qui viviu lluny, a les illes! Estigueu atents, pobles llunyans! Abans de néixer, el Senyor em va cridar, va pronunciar el meu nom quan era a les entranyes de la mare.

Ha fet dels meus llavis una espasa tallant, m’amaga a l’ombra de la seva mà. M’ha convertit en una fletxa aguda, ben guardada en el seu buirac.

M’ha dit: «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»

Jo pensava: «M’he cansat en va, he consumit per no res les meves forces.» Però el Senyor té a les mans la meva causa, el meu Déu m’ha guardat la recompensa.

Ara ha parlat el Senyor, ell que m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent, perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo soc preciós; el meu Déu és la meva força.

M’ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel. Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d’un cap a l’altre de la terra.»

Això diu el Senyor, el Redemptor i Sant d’Israel, al menyspreat, a l’avorrit de les nacions, al servent dels opressors: «Els reis, en veure’t, s’aixecaran, els governants es prosternaran davant teu per respecte al Senyor, que és fidel, al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»

Això diu el Senyor: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. T’he reservat i et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a repartir les heretats devastades,

a dir als empresonats: “Veniu a fora”, i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.” Pasturaran per tots els camins i trobaran pastures en tots els rasos;

no passaran fam ni set, no els farà mal el sol ni la xardor, perquè els guiarà el qui se’n compadeix i els conduirà a les fonts d’aigua.

Convertiré les muntanyes en camins, quedaran anivellades les meves rutes.

Mireu com arriben de lluny! Uns venen del nord i de ponent; altres, de les fronteres d’Etiòpia.»

Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra; muntanyes, esclateu en crits de goig, perquè el Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits.

Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.»

El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria.

Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.

»Els qui ara et construeixen s’afanyen més que els teus destructors; ja són lluny els qui et devastaven.

Alça els ulls i mira al teu voltant: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu. Jo, el Senyor, ho afirmo, tan cert com visc: Ells seran l’ornament dels teus vestits, i tu te’n guarniràs com una núvia.

Eres tota ruïna i desolació, un país devastat, però ara ja ets massa estreta per a encabir tots els teus habitants; ja s’han allunyat els qui t’havien destruït.

Aviat sentiràs el que et diuen els fills que donaves per perduts: “No hi cabem! Fes-nos lloc, que puguem habitar-hi.”

Tu pensaràs dintre teu: “Qui m’ha infantat tots aquests fills? Si jo no en tenia, estèril com era, i vivia deportada, lluny del país! Aquests, doncs, qui els ha pujat? Si jo havia quedat sense ningú! D’on han sortit tots aquests?”»

Això diu el Senyor Déu: «Amb la mà faré senyal a les nacions, aixecaré el meu estendard als ulls dels pobles, i portaran en braços els teus fills, i les teves filles a l’espatlla.

Tindràs reis per mainaders, les princeses et faran de dides. Es prosternaran al teu davant i lleparan la pols dels teus peus. Llavors sabràs que jo soc el Senyor i que no queden decebuts els qui confien en mi.

Qui pot prendre el botí a un bon guerrer? Quin captiu pot escapar-se d’un home fort?

Doncs això et diu el Senyor: Al bon guerrer li prendran el captiu, l’home fort perdrà el seu botí. Jo mateix et defensaré contra els teus adversaris i salvaré els teus fills.

Forçaré els teus opressors a devorar-se entre ells i a embriagar-se de la seva pròpia sang com qui s’embriaga de vi novell. Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, soc el teu salvador, sabran que t’allibera el Poderós de Jacob.»