La Bíblia
CercaPlansReferènciesGenealogiaDiccionariTemesParàboles
Litúrgia
MissalCalendariDevocionariNovenesLlatíSantoralEl sant del teu nomVers del dia
Doctrina
CatecismeDogmaComentariCites de santsApologèticaEncícliquesPapat
Comunitat
MapaEsglésiesNotíciesVoluntariatMúsica

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar ↵ cercar
Cohèlet

Cohèlet 3

312 referències creuades · llegeix el capítol →

Cada cosa té el seu moment

1

Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.

  • Cohèlet 3,17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.» ⤳
  • Mateu 16,3 I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, avui.” ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps? ⤳
  • Cohèlet 8,5-6 A qui observa el que està manat, no li passarà res de dolent. El savi sap discernir com i quan s’ha d’actuar. […] ⤳
  • Cohèlet 7,14 Si tens sort, alegra-te’n; si estàs de desgràcia, reflexiona: Déu envia tant una cosa com l’altra, perquè l’home no pugui descobrir què passarà després d’ell. ⤳
  • 2 Reis 5,26 Però Eliseu va replicar: —¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, ⤳
  • Proverbis 15,23 Una bona resposta dona alegria: una paraula oportuna, que n’és, d’agradable! ⤳
  • 2 Cròniques 33,12Cohèlet 2,3Cohèlet 2,17Cohèlet 1,13
2

Hi ha un temps d’infantar i un temps de morir, un temps de plantar i un temps de collir.

3

Un temps de matar i un temps de guarir, un temps d’enrunar i un temps de construir.

4

Un temps de plorar i un temps de riure, un temps de plànyer-se i un temps de dansar.

5

Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-ne, un temps d’abraçar i un temps d’estar-se’n.

  • 2 Reis 3,25 Van arrasar les ciutats; tots i cada un tiraven pedres a tots els bons camps de conreu fins a cobrir-los; van cegar tots els pous i van tallar tots els arbres fruiters. Només quedaven les muralles de Quirharèsset, però els foners la van encerclar i van iniciar l’atac. ⤳
  • Josuè 10,27 A posta de sol, manà que els despengessin i que els llancessin a la cova on s’havien amagat. Després van tapar-ne l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui. ⤳
  • Josuè 4,3-9 i digueu-los que cada un tregui una pedra del llit del Jordà, del mateix indret on s’havien aturat els sacerdots, i se l’emporti al lloc on acampareu aquesta nit. […] ⤳
  • Joel 2,16 reuniu el poble, aplegueu la comunitat, congregueu els vells, reuniu els nens i els infants de pit. Que els joves esposos surtin de la cambra nupcial. ⤳
  • 1 Samuel 21,4-5 Ara, tens alguna cosa a mà? Dona’m cinc pans, o el que bonament puguis. […] ⤳
  • 2 Samuel 18,17-18 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva. […] ⤳
6

Un temps de cercar i un temps de perdre, un temps de guardar i un temps de llençar.

7

Un temps d’esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar.

8

Hi ha un temps d’estimar i un temps d’odiar, hi ha un temps de guerra i un temps de pau.

  • Efesis 5,25 Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. ⤳
  • Efesis 5,28-29 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. […] ⤳
  • Lluc 14,26 —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. ⤳
  • 1 Reis 5,4 Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau amb tots els països del voltant. ⤳
  • Salms 139,21 Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorreixen i detestar els qui es rebel·len contra tu? ⤳
  • 2 Cròniques 19,2 Però el vident Jehú, fill d’Hananí, l’anà a trobar i li digué: —¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s’ha indignat contra tu. ⤳
  • Josuè 11,23Apocalipsi 2,2Josuè 8,1-29Gènesi 14,14-17Efesis 3,19Titus 2,42 Samuel 10,6-192 Cròniques 20,1-30Ezequiel 16,8
9

El qui treballa, què en treu del seu esforç?

  • Cohèlet 1,3 Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? ⤳
  • Cohèlet 5,16 És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig. ⤳
  • Proverbis 14,23 De tot treball se’n treu un profit; de xerrar molt, misèria i prou. ⤳
  • Cohèlet 2,22-23 Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya sota el sol? […] ⤳
  • Cohèlet 2,11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball. ⤳
  • Mateu 16,26 Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seva vida? ⤳
10

M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:

  • Cohèlet 1,13-14 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! […] ⤳
  • Gènesi 3,19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs. ⤳
  • Cohèlet 2,26 Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil. ⤳
  • 1 Tessalonicencs 2,9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu. ⤳
  • 2 Tessalonicencs 3,8 ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. ⤳
11

ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.

  • Romans 1,19-20 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer. […] ⤳
  • Romans 11,33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d’insondables, els seus judicis, i d’impenetrables, els seus camins! ⤳
  • Job 11,7 ¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu? ¿Has descobert la perfecció del Totpoderós? ⤳
  • Cohèlet 8,17 I després de contemplar tota l’obra de Déu, veig que l’home no pot comprendre el que passa sota el sol; per més que s’hi esforci no se’n surt. I encara que el savi pretengui d’entendre-ho, en realitat no ho pot descobrir. ⤳
  • Job 5,9 Ell fa coses grans, inabastables, meravelles que ni es poden comptar. ⤳
  • Marc 7,37 Estaven completament admirats i deien: —Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. ⤳
  • Salms 104,24Gènesi 1,31Cohèlet 7,29Deuteronomi 32,4Mateu 13,22Romans 1,28Mateu 11,27Job 37,23
12

Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida.

  • Salms 37,3 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur. ⤳
  • Cohèlet 3,22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell? ⤳
  • 1 Timoteu 6,18 Digues-los que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin generosament, que sàpiguen compartir. ⤳
  • Filipencs 4,4-9 Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! […] ⤳
  • 1 Tessalonicencs 5,15-16 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer sempre el bé als germans i a tothom. […] ⤳
  • Fets 20,35 Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.” ⤳
  • Isaïes 64,5Lluc 11,41Deuteronomi 28,63Cohèlet 9,7-9
13

Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.

  • Cohèlet 2,24 Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. ⤳
  • Cohèlet 9,7 Ves, menja amb alegria el teu pa i beu satisfet el teu vi, que Déu s’ha complagut en les teves obres. ⤳
  • Isaïes 65,21-23 Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. […] ⤳
  • Salms 128,2 Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. ⤳
  • Cohèlet 5,18-20 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball. […] ⤳
  • Deuteronomi 28,30-31 »A la dona amb qui estaràs unit per acord matrimonial, un altre la violarà. Et faràs una casa i no hi viuràs; plantaràs una vinya i no la veremaràs. […] ⤳
14

Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.

15

Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.

  • Cohèlet 1,9-10 Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s’ha fet tornarà a fer-se: no hi ha res de nou sota el sol. […] ⤳
  • Cohèlet 6,10 Ja fa temps que allò que existeix ha rebut un nom. I, a més, tots sabem què és un home: sabem que no pot discutir amb qui és més fort que no pas ell. ⤳

El plor dels oprimits

16

Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.

  • Cohèlet 4,1 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors. ⤳
  • Cohèlet 5,8 L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori. ⤳
  • 1 Reis 21,9-21 Les cartes deien: —Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l’assemblea. […] ⤳
  • Salms 82,2-5 «Fins quan jutjareu contra justícia afavorint la causa dels culpables? Pausa […] ⤳
  • Fets 23,3 Pau li contestà: —A tu, et pegarà Déu, paret emblanquinada! Estàs assegut aquí per judicar-me d’acord amb la Llei i, violant la Llei, manes que em peguin? ⤳
  • Salms 58,1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. […] ⤳
  • Salms 94,21-22Miquees 2,2Mateu 26,59Isaïes 59,14Sofonies 3,3Miquees 7,3Jaume 2,6
17

I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»

18

Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.

  • Salms 73,22 jo era incapaç d’entendre-ho: davant teu era estúpid, com les bèsties. ⤳
  • Salms 49,12 Les tombes seran la seva casa per sempre, s’hi estaran segles i més segles, ni que els terrenys conservin els seus noms. ⤳
  • 2 Pere 2,12 Aquests, però, com animals irracionals nascuts per a ser caçats i podrir-se, injurien allò que desconeixen; per això acabaran podrint-se com els animals, ⤳
  • Hebreus 9,27 Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; ⤳
  • Gènesi 3,17-19 Després va dir a l’home: —Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. […] ⤳
  • Romans 9,23 d’aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan destinats a la glòria; ⤳
  • 1 Pere 1,24Salms 49,14Romans 3,4Job 14,1-4Salms 90,5-12Job 15,16Job 40,8Salms 73,18-19Salms 49,19-20Salms 51,4
19

Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.

20

Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.

21

Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?

  • Cohèlet 12,7 ⤳
  • Joan 14,3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. ⤳
  • 2 Corintis 5,1 Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna. ⤳
  • Lluc 16,22-23 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. […] ⤳
  • Filipencs 1,23 Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; ⤳
  • Fets 1,25 per a ocupar el lloc d’aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se’n al lloc que li corresponia.» ⤳
  • 2 Corintis 5,8
22

Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell?