Apocalipsi 14

314 referències creuades · llegeix el capítol →

Litúrgia celestial: L’Anyell i el seu seguici

Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare,

Joel 2,32 ⤳
Apocalipsi 3,12 »Al qui surti vencedor, jo el faré columna en el temple del meu Déu, i ja no se’n mourà mai més. Gravaré en ell el nom del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el meu nom nou. ⤳
Apocalipsi 7,3-17 —No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu. […] ⤳
Lluc 12,8 »I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. ⤳
Hebreus 12,22-24 Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu, […] ⤳
Apocalipsi 5,5-9 Però un dels ancians em digué: —No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells. […] ⤳
Miquees 4,7 Apocalipsi 5,12-13 Romans 9,33 Salms 2,6 Salms 132,13-14 Apocalipsi 14,14 Zacaries 4,2 Isaïes 49,14 Apocalipsi 15,5 Amós 8,2 Jeremies 1,11 Daniel 12,5 Ezequiel 1,4 Apocalipsi 4,1 Ezequiel 8,7 Ezequiel 10,1 Apocalipsi 6,8 Ezequiel 2,9 Ezequiel 44,4

i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara.

Apocalipsi 5,8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant. ⤳
Ezequiel 43,2 Allà vaig veure que la presència gloriosa del Déu d’Israel venia des de llevant. La remor que l’acompanyava era com el bramul de grans onades, i la seva presència gloriosa il·luminava la terra. ⤳
Apocalipsi 1,15 els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades. ⤳
Apocalipsi 15,2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, ⤳
Apocalipsi 11,15 Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaren veus potents que proclamaven: —La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles! ⤳
Apocalipsi 10,3-4 i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix. Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus. […] ⤳
Salms 93,4 Apocalipsi 1,10 Èxode 19,16 2 Samuel 6,5 Salms 150,3-6 Salms 33,2 Apocalipsi 6,1 Salms 57,8 1 Cròniques 25,1-7 Apocalipsi 18,22 Apocalipsi 11,12 Salms 92,3 Apocalipsi 19,1-7 Salms 149,3 Zacaries 9,14 Apocalipsi 8,7 Salms 98,5 Isaïes 17,13 Èxode 20,18

Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.

Apocalipsi 5,9 I entonaven un càntic nou que deia: —Ets digne de prendre el llibre i d’obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, ⤳
Apocalipsi 15,3 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell: —Senyor, Déu de l’univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, els teus camins són justos i veritables. ⤳
Apocalipsi 14,1 Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare, ⤳
Isaïes 42,10 Canteu al Senyor un càntic nou, lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra, els qui solqueu el mar i tot allò que hi viu, les illes amb els seus habitants. ⤳
Salms 149,1 Al·leluia! Canteu al Senyor un càntic nou, que el lloïn reunits els seus fidels. ⤳
Salms 98,1 Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria. ⤳
Apocalipsi 2,17 Salms 40,3 Salms 144,9 Salms 96,1 Salms 33,3 Apocalipsi 4,2-11 Mateu 11,25-27 Salms 25,14 1 Corintis 1,18 1 Corintis 2,14

Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges. Han estat rescatats d’entre els homes com a primícies per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va.

2 Corintis 11,2 Estic gelós per vosaltres amb la mateixa gelosia de Déu. Us he promès a un sol espòs, vull presentar-vos al Crist com una verge pura. ⤳
Apocalipsi 3,4 »Però hi ha dintre teu, a Sardes, unes poques persones que no s’han tacat els vestits. Aquestes m’acompanyaran vestides de blanc, perquè en són dignes. ⤳
Jaume 1,18 Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat. ⤳
Apocalipsi 5,9 I entonaven un càntic nou que deia: —Ets digne de prendre el llibre i d’obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, ⤳
Joan 12,26 Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. ⤳
Joan 10,27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. ⤳
1 Corintis 6,20 Apocalipsi 7,15-17 Salms 74,2 Apocalipsi 17,14 Jeremies 2,3 Joan 8,12 1 Pere 2,9 Lluc 9,57-62 Càntic 1,3 Mateu 25,1 Efesis 1,14 1 Corintis 7,25-26 Joan 13,37 1 Corintis 16,15 Mateu 8,19 Fets 20,28 1 Timoteu 4,3 Amós 6,1 1 Corintis 7,28

En els seus llavis no s’ha trobat l’engany: són irreprensibles.

Efesis 5,27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. ⤳
Salms 32,2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i que dintre seu ja no manté l’engany. ⤳
Sofonies 3,13 La resta d’Israel no farà res de mal ni mentirà, no tindrà als llavis paraules enganyoses. Podrà pasturar i reposar sense que ningú l’esveri.» ⤳
Joan 1,47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: —Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. ⤳
1 Pere 3,10 Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis. ⤳
Judes 1,24 Al qui pot guardar-vos de caure en pecat i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria, ⤳
Salms 34,13 Colossencs 1,22 Osees 10,2 Proverbis 8,8 Daniel 6,4 Mateu 12,34 Lluc 23,4 Isaïes 53,9 Càntic 4,7 Salms 55,11

Les set copes (14,6-19,8)

Visió preparatòria

Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.

Marc 16,15 Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. ⤳
Apocalipsi 8,13 En plena visió, vaig sentir el batec d’una àguila que volava altíssima pel cel i que proclamava amb veu forta: —Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels últims tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer! ⤳
Efesis 3,9-11 i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu misteri des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. […] ⤳
Salms 139,24 Mira que no vagi per camins d’idolatria i guia’m per camins eterns. ⤳
Isaïes 51,6 Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà. ⤳
Romans 16,25 Glòria a aquell qui té el poder d’enfortir-vos en l’evangeli que jo anuncio quan proclamo Jesucrist, el qual és la revelació del designi de Déu, amagat en el silenci dels segles, ⤳
Isaïes 51,8 Salms 145,13 Daniel 6,25-26 Mateu 10,27 Apocalipsi 3,10 Daniel 9,21 2 Tessalonicencs 2,16 Isaïes 6,6-7 Titus 1,1-3 Hebreus 13,20 Colossencs 1,23 Apocalipsi 13,7 Apocalipsi 10,11 Daniel 4,1 Ezequiel 1,14 Isaïes 45,17 2 Samuel 23,5 Salms 119,142 Gènesi 1,6

I deia amb veu forta: —Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.

Èxode 20,11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat. ⤳
Apocalipsi 15,4 Senyor, qui no et venerarà? Qui no glorificarà el teu nom? Perquè tu ets l’únic sant, i ara que has revelat les teves justes decisions, totes les nacions vindran a adorar-te. ⤳
Nehemies 9,6 «Tu, tu sol, ets el Senyor. Tu has fet el cel, el cel del cel i tots els seus estols, la terra i tot el que s’hi troba, els mars i tot el que hi habita. Dones vida a totes les criatures, i les potències del cel es prosternen davant teu. ⤳
Apocalipsi 4,11 —Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat totes les coses: has volgut que existissin, i les has creades. ⤳
Apocalipsi 11,18 Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teva fúria, el temps de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, l’hora de destruir els destructors de la terra. ⤳
Cohèlet 12,13-14 ⤳
Salms 146,5-6 Salms 33,6 Apocalipsi 11,13 Fets 17,23-25 Salms 124,8 Apocalipsi 18,10 Apocalipsi 4,9 Apocalipsi 16,9 Apocalipsi 19,5 Isaïes 40,6 Fets 14,15 Josuè 7,19 Isaïes 42,12 Proverbis 8,22-31 Apocalipsi 8,10 Jeremies 10,10 Salms 89,7 Isaïes 52,7-8 Osees 8,1

Va seguir un segon àngel, que proclamava: —Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució.

Isaïes 21,9 Atenció! Arriba un home en un carro tirat per dos cavalls. Ve tot cridant: “Ha caigut Babilònia! Ha caigut! Totes les estàtues dels seus déus són per terra esmicolades.”» ⤳
Jeremies 51,7-8 Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor i embriagava tota la terra. Les nacions bevien del seu vi fins al punt que perdien el seny. […] ⤳
Apocalipsi 18,2-3 i cridà amb veu potent: —Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, refugi de tots els ocellots impurs i refugi de totes les bèsties impures i detestables! […] ⤳
Apocalipsi 16,19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria. ⤳
Apocalipsi 11,8 Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s’anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. ⤳
Apocalipsi 17,18 I la dona que has vist és la gran ciutat, la que ara regna sobre els reis de la terra. ⤳
Apocalipsi 17,2-6 Apocalipsi 18,18-21 Apocalipsi 19,2 Apocalipsi 18,10-11 Jeremies 51,64 Ezequiel 16,15-22 Nahum 3,19 Apocalipsi 13,15-17 Daniel 4,30

I els va seguir un tercer àngel que deia amb veu forta: —Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà la seva marca,

Apocalipsi 14,11 i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin la marca del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia. ⤳
Apocalipsi 14,6-8 Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles. […] ⤳
Jeremies 44,4 Sense cansar-me, jo enviava cada dia els meus servents, els profetes, que deien: ‘No feu aquestes coses abominables, que jo les detesto!’ ⤳
Apocalipsi 13,3-6 Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia. […] ⤳
Apocalipsi 13,11-17 Després vaig veure pujar de la terra una altra bèstia, que tenia dues banyes semblants a les d’un anyell, però parlava com un drac. […] ⤳

hauran de beure el vi de la fúria de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els àngels sants i davant l’Anyell,

Isaïes 51,17 Desvetlla’t, desvetlla’t, alça’t, Jerusalem, tu que has begut de mans del Senyor la copa del seu enuig; has begut fins a l’última gota la copa que embriaga. ⤳
Salms 75,8 ve de Déu, l’únic que judica, que abaixa l’un i exalta l’altre. ⤳
Apocalipsi 16,19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordà de la gran Babilònia i li passà la copa del vi de la seva fúria. ⤳
Salms 11,6 Farà ploure dissorts sobre els injustos, foc, sofre i vent ardent: aquesta copa hauran de beure! ⤳
Jeremies 25,15-17 Això em digué el Senyor, Déu d’Israel: —Agafa aquesta copa de vi, la copa de la indignació que tinc a la mà, i fes-ne beure a totes les nacions a les quals jo t’enviaré: […] ⤳
Apocalipsi 20,10 i el diable que els havia enganyat serà llançat a l’estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles. ⤳
Apocalipsi 21,8 Apocalipsi 18,6 Apocalipsi 19,20 Mateu 25,41 2 Tessalonicencs 1,8-9 Gènesi 19,24 Job 21,20 Deuteronomi 29,23 Isaïes 51,21-22 Isaïes 30,33 Judes 1,7 Jeremies 25,27 Mateu 13,49-50 Mateu 13,41-42 Apocalipsi 9,17-18 Ezequiel 20,48 Isaïes 34,9 Habacuc 2,16 Apocalipsi 18,3

i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin la marca del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia.

Isaïes 34,10 que no s’apagarà ni de nit ni de dia: la fumarada s’alçarà per sempre. De segle en segle, el país serà un desert, mai més no hi passarà ningú. ⤳
Apocalipsi 19,3 I proclamaven encara: —Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. ⤳
Mateu 25,46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. ⤳
Mateu 25,41 »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. ⤳
Apocalipsi 20,10 i el diable que els havia enganyat serà llançat a l’estany de foc atiat amb sofre, al costat de la bèstia i del fals profeta. Allí seran turmentats de nit i de dia pels segles dels segles. ⤳
Marc 9,43-49 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. […] ⤳
Isaïes 33,14 Lluc 16,23-24 Apocalipsi 14,9 Apocalipsi 18,18 Gènesi 19,28 Apocalipsi 5,13-14 Salms 10,16 Èxode 15,18 Apocalipsi 11,15 Apocalipsi 7,12 Apocalipsi 4,8-10 Salms 145,1 Hebreus 1,8 Mateu 11,28 Joel 2,30 Deuteronomi 28,65 Isaïes 57,20 Apocalipsi 13,12 Apocalipsi 22,5

Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!

Apocalipsi 13,10 El qui ha d’anar a la captivitat, hi anirà; el qui ha de morir a fil d’espasa, hi morirà. Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe! ⤳
Apocalipsi 12,17 El drac, ple de ràbia contra la dona, se n’anà a fer la guerra contra la resta de la seva descendència, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús. ⤳
Apocalipsi 3,10 Ja que has guardat amb constància la meva paraula, també jo et guardaré de l’hora de la prova que és a punt de caure damunt tota la terra i els seus habitants. ⤳
2 Timoteu 4,7 He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. ⤳
Apocalipsi 3,8 »Conec les teves obres. Mira, he posat davant teu una porta oberta que ningú no pot tancar. No ets gaire fort, però has guardat la meva paraula i no has renegat del meu nom. ⤳

Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel: —Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”

Apocalipsi 20,6 Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys. ⤳
1 Tessalonicencs 5,10 que va morir per nosaltres, perquè visquem juntament amb ell, tant si la seva vinguda ens troba vetllant entre els vius com si ens troba dormint entre els morts. ⤳
2 Timoteu 4,7-8 He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. […] ⤳
Hebreus 4,9-11 Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. […] ⤳
1 Corintis 15,58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil. ⤳
Apocalipsi 19,9 Després un àngel em va dir: —Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!” Em digué encara: —Aquestes paraules són veritables paraules de Déu. ⤳
Hebreus 6,10-11 1 Tessalonicencs 4,16 Isaïes 57,1-2 Job 3,17-19 Apocalipsi 6,11 2 Corintis 5,8 Romans 14,8 1 Tessalonicencs 4,14 Apocalipsi 21,5 Salms 19,11 Filipencs 1,21-23 Apocalipsi 16,17 Cohèlet 4,1-2 Isaïes 35,10 Salms 85,13 Mateu 3,17 Gàlates 6,7-8 1 Corintis 15,18 Lluc 16,25

La terra, segada i veremada

Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada.

Daniel 7,13 Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell ⤳
Isaïes 19,1 Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. ⤳
Salms 97,2 Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell, dret i justícia sostenen el seu tron. ⤳
Apocalipsi 1,13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or; ⤳
Mateu 17,5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. ⤳
Salms 21,3 Has satisfet el desig del seu cor, no li has refusat el que et demanava. Pausa ⤳
Hebreus 2,9 Lluc 21,27 Apocalipsi 14,15-17 Ezequiel 1,26 Apocalipsi 6,2 Apocalipsi 1,7 Apocalipsi 10,1 Joel 3,12-13 Marc 4,29 Apocalipsi 19,12 Apocalipsi 20,11 Mateu 13,30 Apocalipsi 11,17

Un altre àngel va sortir del temple i digué cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol: —Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, i el sembrat de la terra ja és madur.

Joel 3,13 ⤳
Marc 4,29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega. ⤳
Jeremies 51,33 Això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: la ciutat de Babilònia és com una era al temps del batre; dintre de poc li arribarà la collita.» ⤳
Mateu 13,39 L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. ⤳
Mateu 13,30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.” ⤳
Apocalipsi 14,18 Sortí llavors de l’altar l’àngel que tenia poder sobre el foc i digué cridant amb veu forta al qui duia el falçó: —Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms de la vinya de la terra, que el raïm ja és madur. ⤳
1 Tessalonicencs 2,16 Apocalipsi 16,17 Mateu 23,32 Apocalipsi 15,6 Apocalipsi 6,10 Apocalipsi 14,14 Isaïes 62,1 Zacaries 5,6-11 Apocalipsi 13,12

Llavors el qui seia sobre el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.

Mateu 16,27 Perquè el Fill de l’home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres. ⤳
Apocalipsi 14,14 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada. ⤳
Apocalipsi 14,19 L’àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà la vinya i abocà els raïms al gran cup de la fúria de Déu. ⤳
Apocalipsi 16,1-21 Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels: —Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu. […] ⤳
Joan 5,22-23 I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, […] ⤳

Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat.

Apocalipsi 14,18 Sortí llavors de l’altar l’àngel que tenia poder sobre el foc i digué cridant amb veu forta al qui duia el falçó: —Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms de la vinya de la terra, que el raïm ja és madur. ⤳
Apocalipsi 16,1 Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set àngels: —Aneu i aboqueu per la terra les set copes de la fúria de Déu. ⤳
Apocalipsi 15,5-6 Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança, […] ⤳
Apocalipsi 14,14-15 Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada. […] ⤳

Sortí llavors de l’altar l’àngel que tenia poder sobre el foc i digué cridant amb veu forta al qui duia el falçó: —Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms de la vinya de la terra, que el raïm ja és madur.

Joel 3,13 ⤳
Apocalipsi 16,8 El quart àngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc. ⤳
Apocalipsi 14,15-16 Un altre àngel va sortir del temple i digué cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol: —Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, i el sembrat de la terra ja és madur. […] ⤳
Apocalipsi 6,9-10 Després, quan l’Anyell va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar les ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i del testimoni que n’havien donat. […] ⤳

L’àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà la vinya i abocà els raïms al gran cup de la fúria de Déu.

Deuteronomi 32,32-33 »El cep que els preparo és cep de Sodoma, collit a les feixes de Gomorra: té els raïms verinosos, amargants, […] ⤳
Apocalipsi 19,15-21 De la seva boca sortia una espasa esmolada que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro i qui trepitjarà el cup de la fúria del Déu de l’univers. […] ⤳

Van trepitjar els raïms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents estadis.

Lamentacions 1,15 El Senyor ha deshonrat els valents que tenia dintre meu; ha arreplegat contra mi una multitud per destruir els meus combatents. El Senyor ha trepitjat en el cup el país de Judà. ⤳
Hebreus 13,11-12 En efecte, el dia que el gran sacerdot porta la sang dels animals a l’interior del santuari per expiar el pecat, els cossos d’aquelles víctimes són completament cremats fora del campament. […] ⤳
Apocalipsi 19,14-21 El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. […] ⤳
Isaïes 63,1-3 Qui és aquest que ve d’Edom, que arriba de Bosrà amb el vestit vermell? Duu una roba esplèndida i avança segur de la seva força. «Jo soc el qui proclama la justícia, el qui lluita per salvar.» […] ⤳
Apocalipsi 11,8 Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s’anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. ⤳
Isaïes 66,24 Quan surtin del temple, veuran els cadàvers dels qui es van revoltar contra mi. El cuc que els devora no morirà ni s’apagarà el foc que els crema. Serà un espectacle repugnant als ulls dels mortals.» ⤳
Isaïes 34,5-7 Ezequiel 39,17-21