Lamentacions 5

234 referències creuades · llegeix el capítol →

Converteix-nos, Senyor

Recorda, Senyor, el que ens ha passat; mira i considera les ofenses que ens fan.

Salms 44,13-16 Has venut per no res el teu poble, ni tan sols n’has discutit el preu. […] ⤳
Salms 89,50-51 On són, Senyor, els favors d’altre temps, que havies jurat a David per la teva fidelitat? […] ⤳
Lamentacions 3,19 Recordar l’abandó i la misèria és per a mi com verí i absenta. ⤳
Lamentacions 2,15 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» ⤳
Salms 123,3-4 Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n, que estem saturats de menyspreu. […] ⤳
Nehemies 4,4 Tanmateix, la gent de Judà deia: »“A l’obrer li fallen les forces, està esgotat. No podrem refer les muralles de la ciutat.” ⤳
Lamentacions 3,61 Salms 79,4 Salms 74,10-11 Jeremies 15,15 Habacuc 3,2 Salms 79,12 Job 7,7 Job 10,9 Lamentacions 1,20 Nehemies 1,8 Nehemies 1,3 Lamentacions 2,20 Lluc 23,42

Els nostres camps, ara són d’estrangers; a les nostres cases hi sojorna gent forana.

Isaïes 1,7 El vostre país és un desert, les ciutats estan cremades. Davant vostre els estrangers us devoren els conreus. Tot ha quedat desolat, com les ciutats depravades que foren destruïdes. ⤳
Sofonies 1,13 Les riqueses els seran saquejades, i assolades les seves cases; les construiran però no hi habitaran, plantaran vinyes però no en beuran el vi.» ⤳
Salms 79,1-2 Salm. Del recull d’Assaf. Déu nostre, les nacions envaeixen la teva heretat, profanen el teu sant temple i fan de Jerusalem una ruïna. […] ⤳
Deuteronomi 28,30-68 »A la dona amb qui estaràs unit per acord matrimonial, un altre la violarà. Et faràs una casa i no hi viuràs; plantaràs una vinya i no la veremaràs. […] ⤳
Ezequiel 7,24 Jo faré venir la xusma dels estrangers, que ocuparan les seves cases; faré expugnables els seus bastions, i els seus santuaris seran profanats. ⤳
Jeremies 6,12 Les seves cases passaran a d’altres, amb els seus camps i les seves dones. Ben cert, aixecaré la mà contra els habitants del país. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Ezequiel 7,21 Isaïes 5,17 Isaïes 63,18

Som orfes, no tenim pare; són viudes les nostres mares.

Jeremies 18,21 Ara, doncs, fes-los morir amb l’espasa i que els seus fills morin de fam. Que les seves dones quedin viudes i acabin perdent els fills. Que els homes morin de pesta i els joves caiguin a la guerra. ⤳
Èxode 22,24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos. ⤳
Osees 14,3 Torna al Senyor i porta-li com a ofrena aquestes paraules: «Perdona totes les nostres culpes i accepta’ns el bo i millor; en comptes de vedells, t’oferim la pregària dels nostres llavis. ⤳
Jeremies 15,8 Les seves viudes són més nombroses que els grans de sorra de la vora de la mar. Ara envio contra elles mares de joves guerrers, gent que les espoliï en ple migdia. Tot d’una he fet caure sobre Jerusalem desordre i confusió. ⤳

Fins i tot hem de pagar l’aigua per beure; la llenya també té preu.

Isaïes 3,1 El Senyor, Déu de l’univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de puntals: la provisió de pa i la reserva d’aigua, ⤳
Ezequiel 4,9-17 »I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te’n un pa. Menja’n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies. […] ⤳
Deuteronomi 28,48 hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà consumit. ⤳

Ens fan córrer a cops i empentes, no ens deixen reposar; no podem més.

Nehemies 9,36-37 I així avui nosaltres som esclaus. Som esclaus al país que vas donar als nostres pares perquè en mengessin els fruits i gaudissin dels seus béns. […] ⤳
Lamentacions 1,14 Em carrega les infidelitats com un jou: amb la seva mà les nua i me les carrega al coll; m’esgota les forces. El Senyor em lliura a les mans de gent a qui no puc plantar cara. ⤳
Jeremies 28,14 Perquè això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Ara és de ferro el jou que he posat sobre el coll de totes aquestes nacions per sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Se li hauran de sotmetre, perquè li he donat fins i tot els animals feréstecs.” ⤳
Jeremies 27,8 Però, mentrestant, a la nació o reialme que no se sotmeti a Nabucodonosor, rei de Babilònia, i no posi el coll sota el seu jou, jo la perseguiré amb l’espasa, la fam i la pesta, fins que quedi del tot sotmesa al rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Deuteronomi 28,48 hauràs de servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins que t’haurà consumit. ⤳
Jeremies 27,11-12 Però la nació que posi el coll sota el jou del rei de Babilònia i se li sotmeti, la deixaré a la seva terra, i podrà viure-hi i treballar. Ho dic jo, el Senyor.” […] ⤳
Fets 15,10 Jeremies 27,2 Deuteronomi 28,65-66 Mateu 11,29 Lamentacions 4,19

Hem fet aliança amb Egipte i Assíria per saciar la nostra fam.

Osees 12,1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïm m’han envoltat de mentides, els d’Israel m’han enganyat; però Judà és encara amb Déu, es manté fidel al qui és santíssim. ⤳
Osees 9,3 Efraïm no habitarà a la terra del Senyor: haurà de tornar a Egipte o menjar aliments impurs amb els assiris. ⤳
Osees 7,11 Efraïm és un colom ingenu, no té seny: ara demana ajuda a Egipte, ara se’n va cap a Assíria. ⤳
Osees 5,13 Efraïm s’ha vist malalt, i Judà, cobert d’úlceres. Llavors Efraïm s’ha adreçat als assiris, ha enviat missatgers al Gran Rei, però ell no us podrà guarir ni us podrà tancar les úlceres, ⤳
Jeremies 2,36 »Com és que tens tanta pressa per a canviar els pactes fets? Fracassaràs amb Egipte com vas fracassar amb Assíria. ⤳
Jeremies 2,18 I ara, què hi busques, per la ruta d’Egipte? Beure l’aigua del Nil? Què hi busques, per la ruta d’Assíria? Beure l’aigua de l’Eufrates? ⤳
Gènesi 24,2 Isaïes 57,9 Jeremies 44,12-14 Ezequiel 17,18 Jeremies 50,15 Isaïes 31,1-3 Isaïes 30,1-6 2 Reis 10,15

Els nostres pares van pecar, però ja no hi són; i ara nosaltres paguem les seves culpes.

Jeremies 31,29 Aquells dies ja no diran: “Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents.” ⤳
Jeremies 16,12 Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi. ⤳
Ezequiel 18,2 —Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel: »“Els pares menjaven raïm verd, i als fills se’ls esmussen les dents”? ⤳
Jeremies 14,20 Senyor, reconeixem les nostres maldats i les culpes dels nostres pares: contra tu tots hem pecat. ⤳
Èxode 20,5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. ⤳
Mateu 23,32-36 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! […] ⤳
Gènesi 42,36 Jeremies 31,15 Job 7,21 Job 7,8 Zacaries 1,5 Gènesi 42,13

Uns esclaus són amos nostres, ningú no ens salva del seu poder.

Zacaries 11,6 Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Nehemies 5,15 Els governadors que m’havien precedit i els seus col·laboradors oprimien el poble exigint-li, per a la manutenció diària, quaranta monedes de plata. Però jo, per temor de Déu, no he obrat així. ⤳
Proverbis 30,22 un esclau que arriba a rei, un estúpid que s’afarta, ⤳
Salms 7,2 Senyor, Déu meu, en tu em refugio: salva’m dels perseguidors, allibera’m. ⤳
Job 10,7 Saps prou bé que no he pecat i que ningú no m’arrencarà de tu. ⤳
Osees 2,10 »Ella no entén que era jo qui li donava el blat, el vi i l’oli, qui l’enriquia amb plata i or, que després servien per a adorar Baal. ⤳
Isaïes 43,13 Gènesi 9,25 Nehemies 2,19 Deuteronomi 28,43 Job 5,4 Salms 50,22

Per trobar pa, ens juguem la vida, mentre els bandits del desert ens amenacen.

Ezequiel 4,16-17 I va afegir: —Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada, […] ⤳
Ezequiel 12,18-19 —Fill d’home, menja’t el pa tremolant, beu-te l’aigua inquiet i anguniós […] ⤳
Jeremies 40,9-12 Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament: —No tingueu por de sotmetre-us als caldeus: quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia i tot us anirà bé. […] ⤳
2 Samuel 23,17 mentre deia: —Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida. David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois. ⤳
Jutges 6,11 L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. ⤳
Jeremies 41,18 Fugien, per por dels caldeus, ja que Ixmael, fill de Netanià, havia mort Guedalià, fill d’Ahicam, aquell que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país. ⤳
Jeremies 42,16 Jeremies 41,1-10 Jeremies 42,14

El cos ens crema com un forn, enfebrat de tanta fam.

Lamentacions 4,8 Ara, però, van més negres que el sutge: ni els reconeixen quan caminen pel carrer. Se’ls encasta la pell als ossos, resseca com un tronc. ⤳
Job 30,30 La pell se’m torna negra al meu damunt i els meus ossos, enfebrats, cremen i s’assequen. ⤳
Salms 119,83 Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets. ⤳
Lamentacions 3,4 Tinc la carn i la pell eixarreïdes, ha esmicolat tots els meus ossos. ⤳

Han violat les dones a Sió, les donzelles a les viles de Judà.

Isaïes 13,16 Veuran com trossegen els seus propis infants, els saquegen les cases, violen les seves dones. ⤳
Zacaries 14,2 El Senyor reunirà tots els pobles perquè combatin contra Jerusalem: prendran la ciutat, saquejaran les cases, violaran les dones, i la meitat de la població serà deportada. Però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat. ⤳
Deuteronomi 28,30 »A la dona amb qui estaràs unit per acord matrimonial, un altre la violarà. Et faràs una casa i no hi viuràs; plantaràs una vinya i no la veremaràs. ⤳

Han penjat els consellers del rei, no han respectat els ancians.

Lamentacions 4,16 El Senyor mateix els ha dispersat, no se’ls tornarà a mirar. Ningú no respecta els sacerdots ni té compassió dels ancians. ⤳
Isaïes 47,6 Jo estava indignat contra el meu poble, la meva heretat, i la vaig profanar; quan els vaig deixar caure a les teves mans, tu els vas tractar sense gens de pietat, vas aclaparar els vells imposant-los el teu jou. ⤳
Lamentacions 2,10 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem. ⤳
Jeremies 39,6-7 a Riblà mateix, el rei de Babilònia va fer degollar els fills de Sedecies en presència d’aquest i va fer degollar igualment tots els nobles de Judà. […] ⤳
Jeremies 52,10-11 A Riblà mateix, el rei de Babilònia, en presència de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judà. […] ⤳
Lamentacions 2,20 Ella exclama: «Senyor, fixa’t en mi; quina angoixa m’has donat!» Quina dona menjaria el fruit de les entranyes, els fillets que amanyagava? Qui immolaria sacerdots i profetes en el temple del Senyor? ⤳
Jeremies 52,25-27

Imposen als joves el treball de la mola, sota el pes de la llenya s’ajupen els nois.

Jutges 16,21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. ⤳
Mateu 23,4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. ⤳
Job 31,10 que la meva dona molgui per un altre i que d’altres dormin amb ella! ⤳
Èxode 23,5 Si mai veies el seu ase desplomat sota la càrrega, no passis de llarg: ajuda el teu enemic a aixecar-lo. ⤳
Isaïes 58,6 El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. ⤳
Èxode 2,11 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. ⤳
Isaïes 47,2 Èxode 11,5 Èxode 1,11 Nehemies 5,1-5

Els ancians no es reuneixen a les portes de la ciutat ni s’hi senten les músiques dels joves.

Jeremies 7,34 En els pobles de Judà i a les places de Jerusalem faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia, perquè tot el país serà una ruïna. ⤳
Isaïes 24,7-11 El most s’ha perdut, s’han esllanguit els ceps. Els amics de diversions ara gemeguen. […] ⤳
Ezequiel 26,13 Faré callar la bullícia dels teus cants, no se sentirà més el so de les cítares. ⤳
Apocalipsi 18,22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola. ⤳
Jeremies 25,10 Faré que s’hi acabin els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i el so de la mola, i apagaré la llum dels gresols. ⤳
Lamentacions 2,10 Seuen per terra en silenci els ancians de Sió, omplen de terra els seus caps i porten roba de sac. Ajupen el cap, l’acoten fins a terra les noies de Jerusalem. ⤳
Lamentacions 1,19 Deuteronomi 16,18 Job 30,31 Lamentacions 1,4 Job 30,1 Jeremies 16,9 Isaïes 3,2-3 Job 29,7-17

S’ha fos el goig del nostre cor, la nostra dansa s’ha convertit en dol.

Amós 8,10 Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg. ⤳
Jeremies 25,10 Faré que s’hi acabin els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia, i el so de la mola, i apagaré la llum dels gresols. ⤳
Salms 30,11 Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!» ⤳
Jaume 4,9-10 Sentiu la vostra misèria, poseu-vos de dol i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la vostra alegria, en tristesa. […] ⤳
Amós 6,4-7 Us ajaieu en llits de marfil, us estireu en els vostres divans, mengeu els anyells més tendres i els vedells engreixats en estables. […] ⤳

Ja no portem les corones de festa. Ai de nosaltres, que hem pecat!

Salms 89,39 Però ara, disgustat amb el teu Ungit, l’abandones i el rebutges; ⤳
Isaïes 3,9-11 Duen els pecats marcats al rostre, se’n vanten com la gent de Sodoma, ni tan sols els dissimulen. Ai d’ells! S’han guanyat la perdició! […] ⤳
Job 19,9 M’ha despullat d’allò que m’honorava, m’ha llevat la corona del prestigi. ⤳
Jeremies 13,18 Digues al rei i a la reina mare: «Asseieu-vos per terra: ha decaigut la vostra majestat, la vostra corona magnífica. ⤳
Lamentacions 4,13 Hi ha entrat pels pecats dels profetes i pels crims dels sacerdots, que havien escampat per dintre d’ella la sang dels justos. ⤳
Lamentacions 1,1 Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava. ⤳
Ezequiel 21,26 Apocalipsi 3,11 Ezequiel 7,17-22 Ezequiel 22,12-16 Proverbis 14,34 Jeremies 2,19 Jeremies 4,18 Jeremies 2,17 Lamentacions 1,18 Lamentacions 2,1 Lamentacions 1,8 Apocalipsi 2,10 2 Pere 2,4-6

Per això el nostre cor està desfet, per això s’entelen els nostres ulls,

Isaïes 1,5 On us pegaran encara si persistiu en la rebel·lió? Tots teniu nafrat el cap i extenuat el cor. ⤳
Salms 6,7 Estic esgotat de tants gemecs, tota la nit no paro de plorar, deixo el llit amarat de llàgrimes. ⤳
Lamentacions 2,11 Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la ciutat. ⤳
Job 17,7 La pena apaga els meus ulls, no soc més que l’ombra de mi mateix. ⤳
Isaïes 38,14 Xerrotejant com l’oreneta, parrupant com els coloms, es consumeixen els meus ulls mirant al cel. Senyor, estic atrapat, sigues el meu fiador! ⤳
Lamentacions 1,13 Del cel ha enviat un foc que ha consumit els meus ossos; m’ha posat un parany en ple camí, de sobte m’ha fet caure. M’ha deixat abandonada, malalta tot el dia. ⤳
Jeremies 8,18 Deuteronomi 28,65 Lamentacions 1,22 Miquees 6,13 Levític 26,36 Ezequiel 21,7 Ezequiel 21,15 Salms 31,9 Jeremies 46,5 Salms 69,3

en veure desolada la muntanya de Sió, on ronden els xacals.

Miquees 3,12 Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls. ⤳
Jeremies 9,11 Qui és el savi que pugui entendre tot això? ¿A qui ho ha comunicat el Senyor, perquè ho anunciï? Per què el país ha quedat desfet, cremat com l’estepa, i no hi passa ningú? ⤳
Salms 74,2-3 Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu, de la tribu i l’heretat que has redimit, de la muntanya de Sió on residies. […] ⤳
Isaïes 32,13-14 per les terres del meu poble que els cards envaeixen, per les cases on es divertia la ciutat alegre. […] ⤳
Lamentacions 2,8-9 El Senyor s’ha proposat de destruir les muralles de Sió; la seva mà tiba la llença, no para de derruir-les. Desfà merlets i muralla, i s’esfondren tots alhora. […] ⤳
Jeremies 52,13 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ⤳
Jeremies 17,3 Jeremies 26,9 1 Reis 9,7-8

Però tu, Senyor, regnes per sempre; el teu tron es manté segles i segles.

Salms 102,12 Els meus dies declinen com l’ombra del capvespre i em vaig assecant com l’herba. ⤳
Hebreus 1,8-12 En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. […] ⤳
Salms 45,6 i penetrants les teves fletxes. Els pobles cauran als teus peus, es rendiran els enemics del rei. ⤳
Salms 102,25-27 Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle. […] ⤳
Salms 145,13 Les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. ⤳
Salms 9,7 L’enemic, vençut, s’ha convertit en ruïnes perpètues; s’ha fos el record de les ciutats arrasades. ⤳
Apocalipsi 1,8 1 Timoteu 1,17 Habacuc 1,12 Salms 90,2 Hebreus 13,8 Salms 146,10 Daniel 7,14 Salms 29,10 Daniel 7,27 Salms 10,16 Apocalipsi 1,17-18 Daniel 2,44 1 Timoteu 6,15-16 Deuteronomi 33,27 Apocalipsi 1,4

Per què ens has d’oblidar per sempre? ¿Vols deixar-nos de costat anys i més anys?

Salms 13,1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David. ⤳
Salms 44,24 Desperta’t, Senyor! Per què dorms? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre. ⤳
Jeremies 14,19-21 Per ventura has rebutjat Judà? ¿És que sents repugnància per Sió? Per què ens fereixes tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes.” […] ⤳
Isaïes 64,9-12 Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació. […] ⤳
Salms 77,7-10 de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: […] ⤳
Salms 79,5 Fins quan, Senyor, estaràs irritat i el teu zel cremarà com el foc? ⤳
Salms 85,5 Salms 94,3-4 Salms 89,46 Salms 74,1

Senyor, fes-nos tornar a tu, que tornarem; refés, com era abans, la nostra vida.

Salms 80,3 resplendeix davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manassès. Desvetlla el teu poder, vine a salvar-nos. ⤳
Salms 80,7 Ens has deixat a les disputes dels veïns; els enemics es riuen de nosaltres. ⤳
Salms 85,4 El teu enuig s’ha apaivagat, t’has desdit del teu rigor. ⤳
Salms 80,19 No ens apartarem mai més de tu; dona’ns la vida i invocarem el teu nom. ⤳
Jeremies 31,18 »He sentit com Efraïm es lamentava dient: “M’has castigat com un vedell indòmit i he après la lliçó. Però fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu ets el Senyor, el meu Déu. ⤳
Zacaries 8,3-6 »Això anuncia el Senyor: “Tornaré a Sió, residiré a Jerusalem. Li diran ‘Ciutat fidel’, i a la muntanya del Senyor de l’univers, ‘Muntanya santa’.” […] ⤳
Ezequiel 36,37 Ezequiel 36,25-27 Jeremies 33,10 Habacuc 3,2 Ezequiel 11,19-20 Jeremies 32,39-40 Jeremies 31,4 1 Reis 18,37 Jeremies 33,13 Jeremies 31,23-25 Malaquies 3,4

Per ventura ens rebutges del tot? ¿En contra nostre t’indignes sense mida?

Salms 60,1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar. […] ⤳
Osees 1,6 Gómer va quedar embarassada una altra vegada i va tenir una filla. El Senyor digué a Osees: —Posa-li Lo-Ruhamà (que vol dir “no compadida”): ja no em compadiré més dels d’Israel ni els perdonaré. ⤳
Salms 44,9 Lloàvem Déu tot el dia, celebrarem per sempre el teu nom. Pausa ⤳
Ezequiel 37,11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.” ⤳
Isaïes 64,9 Les teves ciutats santes són un desert, Sió està despoblada, Jerusalem és una desolació. ⤳
Jeremies 15,1-5 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin. […] ⤳