Efron

Significat d'Efron

(heb. Efrón, tal vegada «gasela jove» o «semblant a un cérvol [vedell?]»).

1. Heteo d'Hebron, amo d'un camp en el qual estava la cova de Macpela, que
Abrahán va comprar com a lloc de sepultura (Gn. 23:8, 9; 25:9).

2. Muntanya entre Neftoa i Quiriat-jearim, a la frontera entre Judà i Benjamí (Jos.
15:1, 9).

3. Ciutat en el regne del nord d'Israel que Abías de Judà va capturar de Jeroboam 1
(2 Cr. 13.19, BJ, basada en la LXX). Se la identifica comunament amb Efraín o
Ofra, que probablement és el llogaret et-Taiyibeh, a uns 7 km al nord-est de
Betel. La RVR, basada en la tradició masorética, diu «Efraín». Mapa VI,
A/e-3.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFRON

EFRÓN segons la Bíblia: (a) Un heteo resident a Hebron i propietari de la cova de Macpela, la qual va vendre a Abraham (Gn. 23:8, 9; 25:9).

(a) Un heteo resident a Hebron i propietari de la cova de Macpela, la qual va vendre a Abraham (Gn. 23:8, 9; 25:9).
(b) Regió muntanyenca a la frontera de Judà (Jos. 15:9).
(c) Ciutat que Abías va prendre a Jeroboam (2 Cr. 17.19).

En hebreu «Mizraim» (realment, «Mitsraim»), és una forma dual, que significa «els dos Matsors», en opinió d'alguns, i que representen l'Alt i el Baix Egipte. També rep el nom de «Terra de Cam» en el Sal. 105:23, 27; i «Rahab», que significa «el superb», en el Sal. 87:4; 89:10; Is. 51:9.

(Aquest nom no és en hebreu el mateix que el de la ramera Rahab, que és exactament Rachab.). L'Alt Egipte rep el nom de «Patros», o «terra del sud» (Is. 11.11). El Baix Egipte és Matsor en Is. 19:6; 37:25, traduït en la RVR com a «fossats» en el primer passatge, i «Egipte» en el segon.

Egipte és un dels més antics i canviats de nom països. La data de la seva fundació és objecte de moltes i diverses hipòtesis, que han anat sent revisades amb el pas del temps.

I – Història
En general, la història de l'antic Egipte es divideix en tres parts.

1. Imperi Antic, des del seu començament a la invasió d'Egipte pels hicsos o Reis Pastors. Això, sobre la base del model comunament acceptat, abastaria les onze primeres dinasties. En algunes d'aquestes dinasties els reis residien a Memfis, i els d'altres a Tebes.

Això suscita la important qüestió de si algunes de les dinasties van ser contemporànies en la seva existència. A les primeres quatre dinasties els són atribuïdes la construcció de la Gran Piràmide i les piràmides segona i tercera, i també la construcció de l'Esfinx de Gizeh.

2. L'Imperi Mitjà va començar, en el model comunament acceptat, amb la dotzena dinastia. Alguns hicsos s'havien establert en el Baix Egipte ja sota la sisena dinastia; van estendre el seu poder en la catorzena dinastia, i van regnar suprems durant la quinzena, setzena i dissetena dinasties. Eren semites d'Àsia.

Es van establir en el nord d'Egipte en Zoam, o Tanis i Avaris, mentre que en el sud regnaven reis egipcis. Se suposa que van mantenir el poder en el nord durant uns 500 anys, però altres creuen que el seu domini va ser molt més curt. (Vegeu HICSOS).

3. L'Imperi Nou va ser inaugurat per l'expulsió dels hicsos en la divuitena dinastia, quan Egipte va recuperar el seu anterior poder, tal com el veiem per l'AT.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFRON