Hebron

Significat d'Hebron

(heb. Jebrôn [1, 3, 4], potser «lloc del pacte [de l'aliança, associació]»;
heb. {Ebrôn [2], «gual»).

1. Fill levita de Coat i fundador d'una família (Ex. 6.18; 1 Cr. 6:2) que els seus
membres van ser anomenats hebronitas.*

2. Important ciutat del sud de la zona muntanyenca de Judà (Jos. 15.48, 54) que
havia estat edificada 7 anys abans de Zoán* (és a dir, Tanis) a Egipte (Nm.
13.22). El seu nom original va ser Quiriat-arba* (Gn. 23:2; Jos. 20:7; etc.). El
poble ja existia en temps d'Abrahán, que per un període va viure en els seus
proximitats i el lloc on va comprar una parcel·la per a sepultures (la cova de
Macpela figs 3, 329; Gn. 13.18; 23:2-20). Isaac i Jacob també van viure en
Hebron per algun temps (35:27; 37:13,14). Els seus habitants originals van ser
els gegants anaceos (Nm. 13.22; Jos. 11.21 ; etc.), però els heteos també
van habitar primitivament en el lloc (Gn. 23:3-16, especialment el v 10).
Hoham, rei d'Hebron en el temps de la invasió israelita, és anomenat amorreu
(Jos. 10:3, 5).

Hebron va ser una de les ciutats cananees que van terroritzar a la majoria de els
espies 528 israelites en el temps de Moisès (Nm. 13.22, 28, 29, 32, 33). El seu
rei, Hoham, va barallar contra Josué, però va ser derrotat i mort i la seva ciutat
capturada (Jos. 10:1-27, 36, 37). No obstant això, sembla que algunes restes de la seva
població van tornar, perquè va haver de ser reconquerida per Caleb, a qui es
li havia assignat quan es va dividir el país entre les tribus (Jos. 14.12-15;
15.13; Dj. 1.20). Va ser també cedida als sacerdots i destinada com a ciutat
de refugi (Jos. 20:7; 21:8-13; 1 Cr. 6.54-57). Després de la mort de Saúl,
David es va fer amic de la gent d'Hebron en enviar-los part de les despulles
que havia pres dels amalecitas que van destruir Siclag (1 S. 30:26, 31).

Quan va ser coronat rei sobre Judà, va regnar a Hebron per 7 1/2 anys, després de
la qual cosa va capturar Jerusalem i va fer d'ella la capital del regne unit (2 S.
2:1-3, 11, 32; 5:1-5; 1 R. 2.11; 1 Cr. 29:27). Hebron va ser el seient de la
rebel·lió d'Absalón contra David (2 S. 15:7-10). La Bíblia l'esmenta una vegada
més com una de les ciutats que Roboam va fortificar (2 Cr. 11:5, 10). Més tard,
va caure en mans dels edomitas, i no se l'esmenta com una de les ciutats
reocupades després de l'exili. Judes Macabeo la va reprendre de mans de els
edomitas (1 Mac. 5:65) a pesar que estava sòlidament fortificada. La
ciutat es diu ara el-Khalîl, «amic (de Déu)», en al·lusió a Abrahán. Està
parcialment en una vall i part sobre un pujol veí, a uns 927 m
s.n.m., i a uns 30 km al sudsudoeste de Jerusalem, sobre el camí principal
que uneix a ésta amb Beerseba. La seva principal atracció és l'enclavament musulmà, el
2aram, que inclou una mesquita construïda sobre la cova de Macpela, que es
diu conté les tombes de diversos patriarques i les seves esposes. Algunes
excavacions realitzades sota la direcció de P. C. Hammond en Djebel
er-Rumeith (1964-1966), un lloc pròxim a la moderna Hebron, va ser identificada
per l'arqueòleg com l'antiga Hebron. Les excavacions van comprovar que el
lloc havia estat ocupat des dels temps patriarcals.

250. Vista panoràmica d'Hebron. Centre: el 2aram, un recinte sagrat musulmà
sota el qual s'encuenta la cova de Macpela.

3. Poble en Aser (Jos. 19.28). Molts erudits estan convençuts que es tracta
d'Abdón* 1, perquè consideren que es van confondre la d hebrea amb la r, que
són gairebé idèntiques.

Bib.: P. C. Hammond, RB 72 (1965):267-270; 73 (1966):566-569; 75
(1968):253-258.

4. Descendent de Caleb (1 Cr. 2.42,43).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HEBRON

HEBRON segons la Bíblia: «unió, lliga». (a) Levita fill de Coat, fundador d'un clan (Éx. 6.18; 1 Cr. 6:2). (b) Ciutat del país muntanyenc de Judà (Jos. 15.48, 54), anomenada originalment Quiriat-arba (ciutat quàdruple, o Tetrápolis; Gn. 23:2; Jos. 20:7).

«unió, lliga». (a) Levita fill de Coat, fundador d'un clan (Éx. 6.18; 1 Cr. 6:2). (b) Ciutat del país muntanyenc de Judà (Jos. 15.48, 54), anomenada originalment Quiriat-arba (ciutat quàdruple, o Tetrápolis; Gn. 23:2; Jos. 20:7).

Va ser edificada set anys abans que ZoanTanis, ciutat d'Egipte (Nm. 13.22); existia, doncs, abans que Abraham, qui va residir un temps en les proximitats d'Hebron, en l'alzinar de Mamre (Gn. 13.18; 35:27).

Allí va morir Sara; Abraham va comprar la cova de Macpela als heteos que hi havia llavors a Hebron per a sepulcre (Gn. 23:2-20). L'actual mesquita d'Hebron està construïda sobre aquesta cova, que amb tota versemblança conté encara les restes de diversos patriarques.

Isaac i Jacob van habitar un cert temps per Hebron (Gn. 35:27; 37:14). Els dotze espies van explorar el país, descobrint que hi havia anaceos entre els seus habitants (Nm. 13.22). Hoham rei d'Hebron va ser un dels aliats d'Adonisedec rei de Jerusalem, i vençut juntament amb els altres quatre reis coligados, fet pres i executat (Jos. 10:1, 27).

Josué i les seves tropes es van apoderar d'Hebron, destruint-la completament i donant mort a tots els seus habitants, que estaven sota anatema (Jos. 10:3639). Després d'aquesta primera expedició de Josué, és evident que els habitants supervivents van tornar a construir i fortificar la ciutat (cf. Jos. 14.12). Caleb va reivindicar aquest districte, i després de la mort de Josué, Caleb va reconquerir la ciutat (Dj. 1.10, 19, 20; Jos. 15.13-19).

Hebron que era una capital de districte va ser assignada als sacerdots i va passar a ser una ciutat de refugi (Jos. 20:7; 21.10-12; 1 Cr. 6: 54-57). David va enviar allí una part del botí aconseguit en Siclag (1 S. 30:26-31) i Hebron va venir a ser la seva capital durant els primers set anys del seu regnat.

Absalón va proclamar des d'allí la seva rebel·lió contra el seu propi pare David (2 S. 15:7-10). Roboam va fortificar els seus murs (2 Cr. 11:5, 10, 11). Durant la captivitat, Hebron va caure en mans dels edomitas, que van ocupar el sud de Judà, i Judes Macabeo va reconquerir ésta i altres ciutats. Per a llavors, Hebron era una fortalesa dotada de torres, i dominava les altres ciutats (1 Mac. 5:65).

En el NT no es fa esment d'Hebron. La ciutat va ser arrasada pels romans l'any 69 d. C. Va ser reconstruïda, i els àrabs la criden elHalil. En finalitzar la dominació britànica de Palestina en 1948, Transjordània va ocupar militarment els territoris corresponents a la Judea i Samaria, incloent-hi Hebron, annexionant-los. En la Guerra dels Sis Dies, al juny de 1967, Israel va recuperar aquests territoris, que actualment administra sense haver efectuat una annexió formal d'aquests.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HEBRON