Hermógenos

HERMÓGENOS (PERSONA) [Gk Hermogenēs ( Ἑρμογενης ) ]. Hermógenes, juntament amb Phygelus, és esmentat per a ser esmentat en 2 Tim. 1.15 com un de -tots (aquells) a Àsia- que s'havien allunyat de Pablo, presumiblement a causa del seu empresonament o durant aquest. S'estableix un contrast entre aquests asiàtics i un altre, Onesíforo d'Efes, que en arribar a Roma havia trobat a Pablo i -no s'avergonyia de (els seus) cadenes- (1.16). El contrast implica que Hermógenes i Figelo de fet estaven avergonyits de l'empresonament de Pablo, però és difícil avaluar què significava el seu allunyament (apostasia total? Deserció de Pablo?) O a què va conduir. Dibelius i Conzelmann ( Les epístoles pastorals, Hermeneia, 106) jutgen que la frase -tots. . . es va apartar de mi -, pel fet que és una terminologia lleument compartimentada, no ha de prendre's com una apostasia. Però Fee ( 1 i 2 Timothy, Titus GNC , 186) respon que la mateixa redacció advoca per un rebuig de l'evangeli ja que -significa que han abandonat la seva lleialtat a Pablo. . . [i] per a ell això significaria que també han abandonat el seu evangeli, ja que #aqueix és l'única forma en què un podria abandonar a l'apòstol ".

També són difícils d'interpretar el -tots. . . a Àsia." És poc probable que la frase signifiqui que tots els cristians asiàtics han desertat. Potser significa que diversos asiàtics havien vingut a Roma i tots menys Onesíforo havien abandonat a Pablo. O potser la referència és a una gran ona de desercions a Àsia fins i tot entre els amics de Paul, inclosos Hermógenes i Phygelus. També s'ha suggerit que la deserció va tenir a veure amb la negativa d'uns certs asiàtics a anar a Roma per a ajudar a Pablo com havia fet Onesíforo. En qualsevol cas, l'autor de 2 Timoteo descriu a Hermógenes i Phygelus com els qui van decebre profundament a l'Apòstol, i el seu cas funciona com un advertiment a Timoteo perquè no s'avergonyeixi ni del Senyor ni del seu presoner Pablo (1: 8).

Pot plantejar-se la qüestió de si els personatges de les epístoles pastorals com Hermógenes i Phygelus són meres creacions fictícies de l'autoria deutero-paulina que funcionen per a combatre diverses heretgies. Si bé #aqueix possibilitat no ha de descartar-se amb massa facilitat, les mateixes intencions dels escriptors pastorals, que es presumeix són Pablo, argumenten que aquells als quals es fa referència bé podrien ser persones històriques conegudes de la tradició paulina. A més, l'aparició d'alguns dels mateixos personatges en la literatura apòcrifa sobre Pablo, en la mesura en què #aqueix literatura pot ser independent de les Pastorals, suggereix igualment almenys alguna base històrica per a tals persones.

Hermógenes, per exemple, també s'esmenta en els Fets apòcrifs de Pablo (3.1, 4, 12-16). Ell i Demas viatgen amb Paul des d'Antioquia a Iconio. Segons aquests Fets, -estaven plens d'hipocresia i adulaven a Pablo com si ho estimessin- (3.1). El mateix text identifica a Hermógenes com un calderer, i descriu a Hermógenes i Demas com a oposats a l'ensenyament apòcrif de Pablo sobre el celibat i la futura resurrecció. Tots dos ensenyen que la resurrecció -ja ha tingut lloc en els fills que tenim, i. . . hem ressuscitat perquè hem arribat a conèixer al Déu veritable -( Fets de Pablo 3,14 ).

Si els Fets de Pablo són principalment una elaboració de 2 Timoteo, com sovint s'ha suposat (MacDonald 1983: 62-64), llavors els apòcrifs Hermógenes i Demas podrien ser jutjats com una combinació de textos com 2 Tim 1.15; 2: 17-18, 4.10. Però si, com és més probable (MacDonald 1983: 65-66), l'escriptor apòcrif es va basar independentment de les mateixes tradicions orals que les Pastorals, llavors els Fets de Pablo poden proporcionar una informació perduda per a 2 Timoteo, a saber, que l'Hermógenes (i Phygelus) de 2 Tim. 1.15, així com Demas en 2 Tim. 4.10, van trencar amb Pablo en una disputa sobre la resurrecció.

Bibliografia

MacDonald, DR 1983. La llegenda i l'apòstol: La batalla per Pablo en Story and Cànon. Filadèlfia.

      FLORÈNCIA MORGAN GILLMAN