Hermon

Significat d'Hermon

(heb. Jermôn, tal vegada «pic excel·lent [de muntanya; abrupte]»).

Porció sud del cordó muntanyenc Antilíbano, el més oriental dels 2 cordons
muntanyencs de Síria. Una dels seus cims aparentment es deia Sion (Dt.
4.48). Aquest majestuós sistema té uns 24 km de llarg i s'eleva a uns
2.815 m s.n.m.; el seu cim està la major part de l'any coberta de neu (fig 251)
i li ho pot veure des de moltes parts de Palestina del nord. El seu cim
permet veure meravellosos panorames del Líban, Galilea, de la vall del Jordán
amb la Mar de Galilea, l'Haurán i la regió al voltant de Damasc (figs 148,
226). Constituïa el límit nord-est de la conquesta israelita de Canaán baix
Moisès i Josué (Dt. 3:8, 9; Jos. 11:3, 17; 12:1; 13:5, 11; 1 Cr. 5.23). Els
poetes hebreus ho esmenten juntament amb el mont Tabor (Sal. 89:12), amb la muntanya
Sión (Sal. 133:3) i amb el Líban (Cnt. 4:8). Pels vessants del mont Hermón
flueixen diversos rierons que formen el riu Jordà. Mapa II, A-3.

251. El mont Hermón coronat de neu.

En Am. 4:3 s'esmenta un «Hermón» (heb. Harmônâh; BJ, DHH, LPD), que segons
alguns erudits seria un lloc d'una localitat desconeguda. La RVR, per a
alguns amb insuficient justificació lingüística, diu «palau». Vegeu
Senir.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HERMON

HERMÓN segons la Bíblia: «Muntanya sagrada». Muntanya anomenada Sirión pels sidonios i Senir pels amorreus (Dt. 3:8, 9) aquest últim nom designava especialment una part de la cadena (1 Cr. 5.23). A vegades l'Hermón era anomenada «muntanya de Sión» (Dt. 4.48).

«Muntanya sagrada». Muntanya anomenada Sirión pels sidonios i Senir pels amorreus (Dt. 3:8, 9) aquest últim nom designava especialment una part de la cadena (1 Cr. 5.23). A vegades l'Hermón era anomenada «muntanya de Sión» (Dt. 4.48).

Sota Moisès i Josué aquest cim constituïa el límit nord-oriental de les conquestes d'Israel (Dt. 3:8, 9; Jos. 11:3, 17; 12:1; 13:5, 11; 1 Cr. 5.23).

La poesia hebrea ho associa amb el Tabor (Sal. 89:13), Sión (Sal. 133:3), Líban (Cnt. 4:8), però l'Hermón sobrepassa a tots.

Situat en l'extrem sud de la cadena de l'Antilíbano s'eleva a més de 2 800 metres d'altura. Des del seu cim, que s'albira des de nombrosos llocs de Palestina, es veu una meravellosa panoràmica, aconseguint el Líban, la plana de Damasc, Tir, el Carmelo, les muntanyes i les planes de l'Alta i Baixa Galilea, el llac Hulé i la mar de Galilea.

L'Hermón té tres cims. La més alta és la que es troba al sud-est. La traducció íntegra del Sal. 42:6, 7 és: «És en tu que penso jo, des del país del Jordán, des dels Hermones.» Aquest plural designa probablement el conjunt de la serralada.

El cim està coronat de neus perpètues; d'ella descendeixen, cap a nombroses valls, els glacials elongados.

La transfiguració del nostre Senyor es va produir probablement en una de les seves zones retirades, més aviat que en el cim de la muntanya. El nom àrab de l'Hermón és Djebel és-Sheikh.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HERMON