Just

Significat de Just

(gr. Ióustos [ 1, 3; del lat. Justus, «just», «recte»]; gr. Titíou Ióustou
[2], on Titíou seria una transliteració del lat. Titius; tots dos noms,
tant en gr. com en lat., apareixen en inscripcions de l'època apostòlica:
gr. díkaios [4]).

1. Sobrenom de José, també anomenat Barsabás, un candidat a ser apòstol
després de la mort de Judes (Hch. 1.23). Vegeu José 13.

2. Home de Corint, el nom complet del qual era Tito o Ticio Justo segons alguns
manuscrits (vegin-se BJ, DHH, NBE, LPD), un prosélito o, més probablement, un
gentil amic de la religió jueva que encara no havia arribat a ser un
prosélito jueu. La seva llar estava al costat de la sinagoga jueva, i quan els
jueus van expulsar a Pablo d'ella, l'apòstol va fer de la casa de Just el
centre de la seva missió (Hch. 18:7, 8).

3. Cristiano de Roma, el nom complet del qual era Jesús Justo. Era un cristià
jueu, company de treball de Pablo, que va enviar salutacions a l'església de Colosas
(Col. 4.11).

4. Per al concepte de «just» com a persona de caminar recte i justificat davant
de Déu, vegin-se Justícia; Justificació.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JUST

JUST segons la Bíblia: (a) Sobrenom de José, candidat que no va ser triat quan es van tirar les sorts per a designar al successor de Judes (Hch. 1.23).

(a) Sobrenom de José, candidat que no va ser triat quan es van tirar les sorts per a designar al successor de Judes (Hch. 1.23).

(b) Home piadós que vivia a Corint. Pablo es va allotjar a la seva casa, que era adjacent a la sinagoga (Hch. 18:7).

(c) Sobrenom d'un jueu el veritable nom del qual era Jesús. Va unir les seves salutacions als de Pablo als colosenses (Col. 4.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: JUST