Marca, evangeli secret d'

MARCA, EVANGELI SECRET DE. Una edició de l'evangeli de Marcos coneguda només per una carta incompleta de Climent d'Alexandria descoberta en el monestir ortodox grec de Mar Saba en el desert de la Judea. M. Smith ha descrit com va trobar la carta de Clementine, fins ara desconeguda, mentre estudiava i catalogava manuscrits a la biblioteca del monestir en 1958. La carta estava escrita en cursiva grega, datada al voltant de 1750, en dues pàgines i mitja al final de la fulla. un volum imprès de les cartes d'Ignasi d'Antioquia (Isaac Voss, editor, Epistulae genuinae S. Ignatii Martyris [Amsterdam: Blaeu, 1646]). En 1973 Smith va publicar les seves edicions acadèmiques i populars de la carta de Clement i l'Evangeli  Secret de Marcos, i gairebé immediatament la controvèrsia va començar a girar al voltant del text. La controvèrsia s'ha centrat en qüestions relatives a l'autenticitat, el contingut i la interpretació del text de Mar Saba. Fins al dia d'avui, Smith sembla ser l'únic erudit que ha vist el manuscrit original, encara que almenys un altre erudit (T. Talley) va fer un intent infructuós de veure el text. No obstant això, com Smith ha resumit en el seu assaig bibliogràfic (1982), la majoria dels estudiosos que ha revisat ara estan disposats a atribuir la carta a Climent d'Alexandria i la carta en si s'ha inclòs en un apèndix a la segona edició de Clemens Alexandrinus d'O. Stählin. .

El manuscrit de Mar Saba s'obre amb una frase titular que indica la font de la carta: -De les cartes del santíssim Clement, (autor) dels Stromateis – (lr: 1). En la carta, Clement elogia i fa costat al destinatari, un tal Teodoro, per la seva oposició als carpocratianos, que eren gnòstics llibertins ben coneguts pels informes heresiológicos antics (Clement d'Alexandria, Strom. 3.2-6; Iren. Haer. I.25; Hippol. Haer.7,32; cf. Smith 1973b: 295-350). Segons la carta de Clemente de Mar Saba, els carpocratianos van emprar una edició de l'evangeli de Marcos que Carpócrates va falsificar -barrejant les mentides més desvergonyides amb les paraules santes i immaculades- (lv: 8-9). En contrast amb l'edició carpocratiana, Clement reconeix dues edicions autoritzades de l'evangeli de Marcos: (1) una edició pública de l'evangeli, que Marcos va compondre mentre Pedro estava a Roma i que sembla ser idèntica o gairebé idèntica a l'evangeli canònic de Marcos; i (2) l'Evangeli  Secret de Marcos, -un evangeli més espiritual per a l'ús dels quals estan sent perfeccionats-, que també incloïa -les coses apropiades per als quals progressen en coneixement- (lr: 20-22). Quan Mark va morir, escriu Clement, va deixar l'evangeli  secret a cura de l'Església d'Alexandria, -on fins i tot ara està molt acuradament custodiada, sent llegida només pels iniciats en els grans misteris- (lv: 1-2).

Segons la carta de Clement, l'Evangeli  Secret contenia almenys dos passatges no inclosos en l'evangeli públic de Marcos, i Clement cita tots dos passatges. El primer passatge (lv: 23-2r: 11), que se situarà immediatament després de Marcos 10.34, relata la història de la criança d'un jove ric ( neaniskos ) de Betania (cf. temis en Marcos 10: 17-22 parell. .). A petició de la germana del jove, Jesús va al sepulcre, quitació la pedra de la porta i aixeca al jove d'entre els morts. El jove mira a Jesús i l'estima, i ​​després de sis dies Jesús l'instrueix. A la nit, el jove, "vestint un llenç de lli sobre el seu cos nu" (2r: 8; cf. Marcos 14: 51-52, també potser 16: 1-8), ve a Jesús, i Jesús li ensenya "el misteri del regne de Déu -(2r: 10; cf. Marcos 4.11). El segon passatge (2r: 14-16), que se situarà dins de Marcos 10.46, descriu a Jesús venint a Jericó i negant-se a rebre a tres dones, inclosa la germana i la mare del jove.

Estudis recents sobre l'Evangeli  Secret de Marcos suggereixen que el significat del text es pot comprendre mitjançant un estudi crític de redacció de l'Evangeli  Secret. Diversos erudits (H. Koester, H.-M. Schenke, JD Crossan, MW Meyer) han proposat interpretacions de l'Evangeli  Secret que intenten col·locar el text dins de la història redaccional de la tradició de Markan, i en fer-ho són unànimes en advocant per la prioritat de la Marca Secreta a la marca canònica. -La diferència bàsica entre els dos-, ha dit Koester, -sembla ser que el redactor del Marcos canònic va eliminar la història de la criança dels joves i la referència a aquesta història en Marcos 10.46- (1983: 56). Els erudits també han notat que aquest relat de Marcos sobre la criança dels joves és notablement similar a la història de Lázaro en Juan 11, excepte que el relat de l'Evangeli  Secret pot ser més primitiu que el relat de Juan (l'Evangeli  Secret manca de detalls -personal noms, descripcions de les característiques del miracle, etc. – i els temes teològics de Juan 11). La presentació dels joves "als qui Jesús estimava" en la Marca Secreta(2r: 15; cf. Marcos 10.21) també té una semblança sorprenent amb el DEIXEBLE ESTIMAT en l'evangeli de Juan. Aquestes observacions contribueixen a la discussió de la relació entre les tradicions de Markan i Johannine, i els rols del Deixeble Estimat de Johannine i els neaniskos de Markan com a paradigmes per al discipulado.

Bibliografia

Crossan, JD 1985. Altres quatre evangelis: ombres en els contorns de Cànon. Minneapolis.

Koester, H. 1983. Història i desenvolupament de l'evangeli de Marcos. Pàgines. 35-57 en Col·loqui sobre estudis del Nou Testament, ed. BC Corley. Macon, GA.

Meyer, MW fc. La joventut en l'evangeli  secret de Marcos. Semeia .

Schenke, H.-M. 1984. El misteri de l'evangeli de Marcos. SecondCent 4: 65-82.

—. 1986. La funció i els antecedents del deixeble estimat en l'evangeli de Juan. Pàgines. 111-25 en Nag Hammadi, Gnosticism, and Early Christianity, ed. CW Hedrick i R. Hodgson, Jr. Peabody, DT..

Smith, M. 1960. Monestirs i els seus manuscrits. Arc 13: 172-77.

—. 1973a. L'evangeli secret: el descobriment i la interpretació de l'evangeli secret segons Marcos. Nova York.

—. 1973b. Clement d'Alexandria i un evangeli secret de Marcos. Cambridge.

—. 1982. Clement d'Alexandria i Marca secreta. HTR 75: 449-61.

Stählin, O., ed. 1980. Registre. Vol. 4/1 en Clemens Alexandrinus. 2d ed. GCS. Berlina.

Talley, T. 1982. El temps litúrgic a l'església antiga. StLtg 14: 34-51.

      MARVIN W. MEYER