Nadab
Significat de Nadab
(heb. Nâdâb, «generós [liberal]»o»lliure»).
1. El major dels 4 fills d'Aarón (Ex. 6.23; Nm. 3:2). A ell, al seu germà Abiú,
al seu pare Aarón i a 70 ancians se'ls va permetre acompanyar a Moisès fins a
una certa altura en el mont Sinaí (Ex. 24:1, 2). Més tard va ser consagrat per a
el sacerdoci (28:1), però va morir sense fills juntament amb el seu germà Abiú quan
tots dos van oferir «foc estrany» davant Déu (Lv. 10:1-7; Nm. 3:4). El que
immediatament després d'aquest esdeveniment es donés l'ordre que prohibia a els
sacerdots beure begudes alcohòliques quan havien de servir a Déu (Lv. 10:8-11),
suggereix la idea que Nadab i Abiú havien comès la seva falta sota la seva
influència.
2. Fill i successor de Jeroboam I, i el 2n rei del regne del nord d'Israel (1 R.
14.20). Va regnar menys de 2 anys (c 910-909 a. C.) i va seguir al seu pare en els seus
mals camins (1 R. 15.25, 26). Mentre assetjava Gibetón, que en #aqueix temps
pertanyia als filisteus, va ser mort per Baasa, el que després va usurpar el tron
i posteriorment extenninó a tots els parents de la casa de Jeroboam (vs
27-30). Aquesta massacre va complir la profecia d'Ahías respecte a aquest rei
(14.10, 11).
3. Jerameelita descendent d'Hezrón (1 Cr. 2.28, 30).
4. Benjamita, fill de Jeiel (pare de Gabaón) i Maaca (1 Cr. 8.29, 30; 9.35, 36).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NADAB
NADAB segons la Bíblia: «generós»
(a) Primogènit dels quatre fills d'Aarón (Éx. 6.23; Nm. 3:2; 26:60; 1 Cr. 6:3; 24:1). Nadab i Abiú van tenir el privilegi de reunir-se a Jehová sobre el Sinaí (Éx. 24:1); més tard van ser consagrats al sacerdoci (Éx. 28:1).
«generós»
(a) Primogènit dels quatre fills d'Aarón (Éx. 6.23; Nm. 3:2; 26:60; 1 Cr. 6:3; 24:1). Nadab i Abiú van tenir el privilegi de reunir-se a Jehová sobre el Sinaí (Éx. 24:1); més tard van ser consagrats al sacerdoci (Éx. 28:1).
No obstant això el Senyor els va donar mort per oferir un foc «estrany» davant Ell que no havia estat ordenat (Lv. 10:1-7; Nm. 26:61). Immediatament després d'aquesta tragèdia, Jehová va donar a Aarón una llei que havia de tenir vigència perpètua per a tots els sacerdots: la prohibició de beure vi, o qualsevol altra beguda fermentada, abans d'entrar en el santuari.
Aquesta prohibició permet la deducció que Nadab i Abiú estaven sota la influència de l'alcohol en el moment en què van cometre la profanació que els va costar la vida (Lv. 10:9); els dos culpables no tenien fills (Nm. 3:4; 1 Cr. 24:2).
(b) Home de Judà, de la família d'Hezrón i de la casa de Jerameel (1 Cr. 2.25-28).
(c) Benjamita, fill de Gabaón i de Maaca (1 Cr. 8.30; 9.36).
(d) Fill de Jeroboam I i el seu successor en el tron d'Israel. Nadab va començar a regnar al voltant de l'any 910 a. C. i, igual que el seu pare, va practicar el culte al vedell d'or. Durant el setge que Nadab va fer a Gibetón, Baasa li va donar mort, apoderant-se després de la corona, i fent donar mort a tota la descendència de Jeroboam.
Baasa va ser l'instrument de judici que Jehová havia passat sobre Jeroboam i la seva casa. El regnat de Nadab no va arribar a durar dos anys sencers (1 R. 14.10, 11, 20; 15.25, 30).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).