La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Personatge bíblic

Nafis

NAFIS (PERSONA) [Heb nāpı̂š ( נָפִישׁ) ]. Fill d'Ismael (Gènesi 25:15; 1 Cròniques 1.31) i, com tots els fills d'Ismael, una tribu àrab (1 Cròniques 5.19). Veure ISMAELITAS. Segons 1 Cròniques 5.19, Nafish va habitar en el nord de Transjordània (o una regió adjacent) en el període persa. Veure JETUR; NODAB. Dos o tres segles abans, un cap d'aquesta tribu, ˓Amm-la-yiṯa˓ (en acadio, Am-le-ta Na-pi-šá-aa ) s'esmenta en una carta cuneïforme a Ashurbanipal ( CT 53, 289 Rs 8f) en relació amb un Massaean (veure MASSA) i la "rebel·lió" del cap cedarita Yauṯa˓, que va preocupar el rei assiri abans del 649 AC (Knauf 1983).

Zadok (1982: 296) ha suggerit que els Nefisim / Nephushesim (Esdras 2.50 = Nehemías 7.52) eren presoners de guerra de la tribu de Nafis. Les diverses grafies del nom de Nephusim (Esdras 2.50 npysym [ Ketı̂b ], npwsym [ Qerê ]; Neh 7.52 npwšsym [ Ketı̂b ], npyšsym [ Qerê ]) adverteixen contra aquest suggeriment, encara que tampoc la diferència de la vocal de la segona síl·laba ( û front ı ) ni la representació inconsistent de la sibilant ( s i š ) proporcionen obstacles insuperables en contra d'ella. Encara que l'antic pecat n àrab generalment es tradueix com šin en hebreu i arameu, l'ortografia ocasional amb samek es produeix ja en el segle V a. C. 

Per a una explicació del nom tribal, cf. Nafı̂s àrab "preciós"; com a nom personal, Nafı̂s està testificat per a Tayma-Thamudic i Safaitic (Knauf 1989: 81).

Bibliografia

Knauf, EA 1983. Supplementa Ismaelitica 1. BN 20: 34-36.

—. 1989. Ismael. 2d ed. ADPV. Wiesbaden.

Zadok, R. 1982. Comentaris sobre Esra i Nehemiah. ZAW 94: 296-98.

      ERNST AXEL KNAUF

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic