Càntic

Càntic 6

142 referències creuades · llegeix el capítol →

COR

On se’n va el teu estimat, oh tu, la més bella de les dones? Cap on s’encamina el teu estimat? El cercarem amb tu.

Càntic 5,9 En què és el teu estimat millor que els altres, oh tu, la més bella de les dones? En què és el teu estimat millor que els altres, que així ens conjuris? ⤳
Càntic 1,8 Si no ho saps, bellíssima entre les dones, segueix les petjades dels ramats i pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors. ⤳
Jeremies 14,8 Esperança d’Israel, salvador en temps d’infortuni, per què hauries de ser com un foraster en el país, com un vianant que s’atura a passar la nit? ⤳
Rut 2,12 Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet! ⤳
Càntic 6,9-10 però és única la meva coloma, el meu tot: única també per a la seva mare, la preferida d’aquella qui la va infantar. Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada, regines i concubines la lloen: […] ⤳
Càntic 2,2 Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles. ⤳
Isaïes 2,5 Càntic 1,4 Càntic 6,4 Rut 1,16-17 Càntic 5,6 Zacaries 8,21-23 Fets 5,11-14

ELLA

El meu estimat ha baixat al seu jardí, als erols de bàlsam, per recrear-se entre les flors i per collir-hi lliris.

Càntic 5,13 Les seves galtes són un erol de bàlsam, arquetes de perfum. Els seus llavis són lliris que regalimen mirra. ⤳
Isaïes 40,11 Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.» ⤳
Sofonies 3,17 El Senyor, el teu Déu, el tens a dins. Ell és poderós i et salva. Per tu se sent joiós i alegre; per l’amor que et té, no et vol blasmar; per tu està content i crida de goig.» ⤳
Càntic 2,1-2 Jo soc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls. […] ⤳
Joan 17,24 Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. ⤳
1 Tessalonicencs 4,13-14 Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. […] ⤳
Ezequiel 34,23 Càntic 1,7-8 Mateu 28,20 Isaïes 61,11 Càntic 4,12 Joan 4,34-35 Filipencs 1,21-23 Isaïes 57,1 Isaïes 58,11 Joan 14,3 Apocalipsi 7,17 Mateu 18,20 Càntic 6,11

Jo soc tota del meu estimat i el meu estimat és tot meu, ell que pastura el ramat entre els lliris.

Càntic 2,16 El meu estimat és tot meu, i jo soc tota seva, ell que pastura el ramat entre els lliris. ⤳
Càntic 7,10 La teva boca és vi exquisit, que flueix suaument cap al teu estimat regalimant sobre els llavis endormiscats. ⤳
Hebreus 8,10 Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu interior, les escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. ⤳
Apocalipsi 21,2-4 Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. […] ⤳

ELL

Ets bella com Tirsà, estimada meva, bonica com Jerusalem, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades.

Càntic 6,10 «Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?» ⤳
Salms 48,2 És gran el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, a la seva santa muntanya, ⤳
1 Reis 14,17 La muller de Jeroboam se’n va anar i va arribar a Tirsà. Tot just passava el llindar de casa, que el noi va morir. ⤳
Lamentacions 2,15 Els qui passen pel camí aplaudeixen la teva dissort, xiulen contents, branden el cap i exclamen, tot veient Jerusalem: «¿És aquesta la qui s’havia de dir “Bellesa perfecta” i “Alegria del món”?» ⤳
Càntic 2,14 Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica. ⤳
Salms 50,2 Des de Sió, bellesa perfecta, Déu resplendeix. ⤳
Apocalipsi 21,2 Càntic 4,7 Salms 144,4-8 Ezequiel 16,13-14 Nombres 24,5-9 Efesis 5,27 Zacaries 12,3 Apocalipsi 19,14-16 1 Reis 15,33 Càntic 1,15 Càntic 5,2 2 Corintis 10,4 1 Reis 15,21 Càntic 1,5

Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad.

Gènesi 32,26-28 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar. […] ⤳
Jeremies 15,1 El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin. ⤳
Èxode 32,10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. ⤳
Càntic 4,1-3 Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. […] ⤳
Mateu 15,27-28 Ella digué: —És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. […] ⤳

Les teves dents són un ramat d’ovelles que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya.

Càntic 4,2 Les teves dents són un ramat d’ovelles toses que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. ⤳
Mateu 21,19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera: —Que mai més no surti fruit de tu! I a l’instant la figuera es va assecar. ⤳
Mateu 25,30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. ⤳

Dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel.

Càntic 4,3 Com un fil escarlata són els teus llavis, la teva boca és un encís, dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. ⤳

Seixanta són les reines, vuitanta les concubines, innombrables les donzelles,

Salms 45,14 Arriba la princesa plena de glòria, el seu vestit és de brocats d’or. ⤳
1 Reis 11,3 Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. ⤳
1 Reis 11,1 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. ⤳
Salms 45,9 T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes. ⤳
2 Cròniques 11,21 Roboam s’estimava més Maacà, filla d’Absalom, que totes les seves altres dones i concubines. Tenia divuit dones i seixanta concubines, i li van néixer vint-i-vuit fills i seixanta filles. ⤳
Apocalipsi 7,9 Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans. ⤳

però és única la meva coloma, el meu tot: única també per a la seva mare, la preferida d’aquella qui la va infantar. Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada, regines i concubines la lloen:

Càntic 2,14 Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, perquè la teva veu és suau, i la teva cara, bonica. ⤳
Salms 45,9 T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes. ⤳
Gènesi 30,13 I Lia deia: —Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran. I li va posar el nom d’Aser. ⤳
Proverbis 31,28-29 Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances: […] ⤳
Càntic 5,2 Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca: «Obre’m, germana meva, estimada meva, coloma meva, el meu tot; el meu cap és ple de rosada, els meus rulls, de la serena de la nit.» ⤳
Apocalipsi 21,9-10 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així: —Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell. […] ⤳
Salms 126,2 Gàlates 4,26 Nombres 23,9 Deuteronomi 4,6-7 Deuteronomi 33,29 Efesis 4,3-6 2 Tessalonicencs 1,10

«Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»

Càntic 6,4 Ets bella com Tirsà, estimada meva, bonica com Jerusalem, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades. ⤳
Job 31,26 Si, quan he vist el sol que resplendia i la lluna que avançava radiant, ⤳
Apocalipsi 12,1 Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. ⤳
Isaïes 58,8 Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. ⤳
Mateu 17,2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ⤳
Efesis 5,27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. ⤳
Apocalipsi 22,5 Càntic 3,6 Apocalipsi 10,1 2 Samuel 23,4 Salms 14,5 Malaquies 4,2 Apocalipsi 21,23 Proverbis 4,18 Romans 8,37 Osees 6,5 Isaïes 63,1 Càntic 8,5 Apocalipsi 22,16 Mateu 13,43 Apocalipsi 21,10-11 Job 11,17

He davallat al jardí de les nogueres per veure florir la vall, per veure si broten els ceps, si els magraners ja despunten.

Càntic 7,12 Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets. ⤳
Càntic 4,12-15 Ets un jardí tancat, germana meva, esposa: un jardí tancat, una font segellada. […] ⤳
Càntic 5,1 Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d’amor. ⤳
Marc 11,13 Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. ⤳
Fets 15,36 Després d’un quant temps, Pau va dir a Bernabé: —Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan. ⤳
Salms 92,12-15 Puc mirar de fit a fit els meus contraris; als malvats que s’aixequen contra mi, els sento parlar sense por. […] ⤳
Isaïes 5,2-4 Càntic 6,2 Gènesi 2,9 Joan 15,16 Lluc 13,7

Fora de mi per la joia, m’has embriagat amb la teva dolçor, filla de noble nissaga!

Lluc 15,20 I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. ⤳
Osees 11,8-9 »Efraïm, com t’he de tractar? ¿T’haig d’abandonar, Israel? ¿Haig de tractar-te com Admà? ¿He de deixar-te com Seboïm? Això em trasbalsaria el cor, s’encendria la meva pietat. […] ⤳
Jeremies 31,18-20 »He sentit com Efraïm es lamentava dient: “M’has castigat com un vedell indòmit i he après la lliçó. Però fes-me tornar a tu i tornaré, perquè tu ets el Senyor, el meu Déu. […] ⤳