La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Jeremies

Jeremies 15

308 referències creuades · llegeix el capítol →

El poble, a mercè de l’enemic

1

El Senyor em digué: —Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.

2

Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor: »El qui ha d’anar a la pesta, hi anirà, el qui ha d’anar a l’espasa, hi anirà, el qui ha d’anar a la fam, hi anirà, el qui ha d’anar a l’exili, hi anirà.

  • Jeremies 43,11 Vindrà i vencerà el país d’Egipte: els destinats a morir, moriran; els destinats a la captivitat, seran fets captius; els destinats a l’espasa, moriran per l’espasa.
  • Zacaries 11,9 Aleshores vaig dir: —No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres.
  • Ezequiel 5,2
  • Apocalipsi 13,10 El qui ha d’anar a la captivitat, hi anirà; el qui ha de morir a fil d’espasa, hi morirà. Aquí mostrarà el poble sant la perseverança i la fe!
  • Apocalipsi 6,3-8 Després, quan l’Anyell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que cridava: —Vine! […]
  • Jeremies 14,12 Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta.
  • Isaïes 24,18Ezequiel 5,12Jeremies 24,9-10Amós 5,19Daniel 9,12Ezequiel 14,21
3

Els deixaré a mercè de quatre menes de flagells: de l’espasa, que els matarà; dels gossos, que s’enduran els seus cadàvers; dels ocellots i dels animals feréstecs, que els devoraran i no en deixaran res. Ho dic jo, el Senyor.

  • Deuteronomi 28,26 Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan del teu cadàver sense que ningú els destorbi.
  • Levític 26,16 jo també us tractaré així: »Us castigaré desfermant contra vosaltres el terror, l’extenuació i la febre, que esllangueixen la vista i consumeixen la vida. Sembrareu en va els vostres camps, perquè els enemics se us menjaran la collita.
  • Levític 26,22 enviaré contra vosaltres bèsties salvatges que us deixaran sense fills, destrossaran el vostre bestiar i us delmaran tant que els vostres camins quedaran desolats.
  • Apocalipsi 6,8 I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i el seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra.
  • Ezequiel 14,21 »Però això us fa saber el Senyor Déu: Encara que jo enviï contra Jerusalem els meus quatre flagells malignes —l’espasa, la fam, les bèsties salvatges i la pesta— per exterminar homes i animals,
  • Levític 26,25 faré esclatar una guerra contra el vostre país per demanar-vos comptes d’haver trencat la meva aliança, i us haureu de refugiar a les ciutats; jo us enviaré la pesta i caureu en mans de l’enemic;
  • Jeremies 7,331 Reis 21,23-24Isaïes 18,6Isaïes 56,9-10Apocalipsi 19,17-182 Reis 9,35-37
4

»Faré que siguin un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manassès, fill d’Ezequies, rei de Judà, per tot el que ell va fer a Jerusalem.

  • Jeremies 24,9 En faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu d’insults i de sàtires, tema d’escarni i de malediccions pertot arreu on els dispersaré.
  • 2 Reis 21,16-17 Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava ple d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament. […]
  • 2 Reis 24,3-4 Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet […]
  • 2 Reis 23,26-27 Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. […]
  • 2 Reis 21,11-13 —Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s’ha portat pitjor que no ho havien fet abans d’ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà, […]
  • Ezequiel 23,46 »Per tant, això diu el Senyor Déu: Que vingui contra elles un aplec de gent i es converteixin en un espectacle de terror i de pillatge;
  • Deuteronomi 28,25Jeremies 29,18Jeremies 34,17Levític 26,332 Reis 21,2Jeremies 9,16Lamentacions 1,8Deuteronomi 28,64
5

»Qui tindrà pietat de tu, Jerusalem? Qui et planyerà? Qui es desviarà del camí per saber com te trobes?

  • Isaïes 51,19 T’han caigut al damunt dues desgràcies: destrossa i ruïna, fam i espasa. Però qui et planyia? Qui et podia consolar?
  • Nahum 3,7 Tothom qui et vegi fugirà dient: “Nínive ha quedat devastada, i qui se’n compadirà? On trobarem algú que vulgui consolar-la?”»
  • Jeremies 21,7 Després d’això agafaré Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la gent de la ciutat que s’haurà escapat de la pesta, de l’espasa i de la fam, i els posaré en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, en mans dels enemics que volen la seva mort. Els passaran a tall d’espasa sense compassió ni pietat. No els planyeran. Ho dic jo, el Senyor.”
  • Salms 69,20 Tu saps com m’escarneixen, veus els desenganys i la vergonya que passo; tens al davant tots els meus adversaris.
  • 1 Samuel 17,22 David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.
  • Lamentacions 1,12-16 Als qui passeu pel camí, a tots us és ben igual! Mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest: el dolor amb què ell em turmenta, amb què el Senyor m’afligeix ara que s’indigna. […]
  • Job 19,21Jeremies 13,14Lamentacions 2,15-16Èxode 18,7Jeremies 16,51 Samuel 25,5Jutges 18,151 Samuel 10,4
6

Ets tu qui m’ha abandonat i s’ha fet enrere; però ara, cansat de desdir-me’n, he aixecat la mà contra tu per destruir-te. Ho dic jo, el Senyor.

7

Us he ventat amb la pala en cada ciutat del país. He extingit el meu poble, l’he deixat sense fills, però ells no han canviat de conducta.

8

Les seves viudes són més nombroses que els grans de sorra de la vora de la mar. Ara envio contra elles mares de joves guerrers, gent que les espoliï en ple migdia. Tot d’una he fet caure sobre Jerusalem desordre i confusió.

  • Isaïes 3,25 Els teus homes, Jerusalem, moriran a la guerra; els teus millors soldats cauran en el combat.
  • Jeremies 4,16 Aviseu les nacions, mobilitzeu-les contra Jerusalem. Venen de terres llunyanes per assetjar-la, llancen crits de guerra contra les ciutats de Judà.
  • Lluc 21,35 que caurà sobre tots els habitants de la terra.
  • Jeremies 6,4-5 Criden: “Proclamem contra ella la guerra santa! Assaltem-la en ple migdia!” “Ai de nosaltres, que el dia s’acaba i s’allarguen les ombres del crepuscle!” […]
  • Jeremies 5,6 Per això el lleó de la selva els atacarà, els trossejarà el llop de l’estepa; un lleopard espia les seves viles i destrossa tothom qui en surt; han acumulat infidelitats, han amuntegat apostasies.
9

La mare de set fills defalleix i perd l’alè. Encara de dia, se li pon el sol: està coberta de confusió i d’ignomínia. I als qui resten, els deixaré encara a mercè de l’espasa de l’enemic. Ho dic jo, el Senyor.”

  • 1 Samuel 2,5 S’han de guanyar el pa els qui anaven tips, mentre el mengen sense esforç els famolencs. La dona estèril infanta set fills, mentre decau la qui era fecunda.
  • Isaïes 47,9 Doncs bé, totes dues desgràcies et cauran de cop i en un sol dia: perdràs els fills i quedaràs viuda. No et valdran de res les teves infinites bruixeries ni els teus innombrables encanteris.
  • Amós 8,9-10 »Aquell dia, apagaré el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo, el Senyor Déu. […]
  • Lamentacions 1,1 Ah! Com ha quedat, de deserta, la ciutat tan ben poblada! La més famosa entre els pobles, avui és una viuda. La reina de les ciutats, ara és esclava.
  • Jeremies 15,2-3 Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor: »El qui ha d’anar a la pesta, hi anirà, el qui ha d’anar a l’espasa, hi anirà, el qui ha d’anar a la fam, hi anirà, el qui ha d’anar a l’exili, hi anirà. […]
  • Jeremies 44,27 Us vigilo per a desgràcia vostra i no per al vostre bé: tots els jueus que hi ha al país d’Egipte moriran víctimes de l’espasa o de la fam fins que siguin exterminats.
  • Lamentacions 4,10Jeremies 21,7Ezequiel 5,12

Confessions de Jeremies (II)

10

Ai de mi, mare meva! Per què em vas infantar? Soc un home de plets i de querelles arreu del país. No he prestat ni manllevat, però tothom em maleeix.

11

El Senyor diu: «Et juro que pel teu bé et deslligaré les cadenes. Et juro que en temps de desastres i infortunis faré que els enemics et vinguin a trobar.

  • Proverbis 16,7 Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins amb els seus enemics.
  • Jeremies 29,11-14 Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor. […]
  • Salms 106,46 i va fer que en tinguessin compassió tots aquells qui els havien deportat.
  • Salms 37,3-11 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur. […]
  • Jeremies 37,3 El rei Sedecies va encarregar a Jucal, fill de Xelemià, i a Sefanià, fill del sacerdot Maasseià, que diguessin al profeta Jeremies: —Intercedeix per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.
  • Cohèlet 8,12 En efecte, un pecador pot cometre el mal cent vegades i, en canvi, viure molts anys. Bé ho sé prou, allò de «Els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten,
  • Jeremies 21,2Jeremies 40,2-6Jeremies 42,2Jeremies 39,11-12Proverbis 21,1
12

Per ventura el ferro dolç podria trencar l’acer trempat o el bronze?

  • Habacuc 1,5-10 «Mireu les nacions, fixeu-vos-hi i quedareu esbalaïts. Ara, en el vostre temps, faig una obra que, si us la conten, no la creureu. […]
  • Jeremies 1,18-19 Des d’ara faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze, enfront de tot el país, dels reis de Judà i dels governants, dels sacerdots i de la gent del poble. […]
  • Jeremies 21,4-5 “Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Apartaré les armes que teniu a les mans per combatre el rei de Babilònia i els caldeus que us ataquen des de fora les muralles, i les aplegaré al mig de la ciutat. […]
  • Jeremies 28,14 Perquè això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Ara és de ferro el jou que he posat sobre el coll de totes aquestes nacions per sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Se li hauran de sotmetre, perquè li he donat fins i tot els animals feréstecs.”
  • Isaïes 45,9 Ai de l’home, pobra gerra de terrissa, que gosa discutir amb el qui l’ha format! ¿És que l’argila pot dir al terrisser: «Què fas! Has esguerrat la teva obra!»?
  • Job 40,9 ¿Tens la força del meu braç, trona la teva veu com la meva?
13

Però a tu, Judà, en paga pels teus pecats, t’abandonaré al pillatge per tot el teu territori, amb els teus tresors i riqueses,

  • Jeremies 17,3 Ai de tu, que vius a la muntanya i que tens els santuaris en ple camp! Abandonaré al pillatge els teus tresors i riqueses perquè els recintes sagrats on pequen són per tot el teu territori.
  • Salms 44,12 Ens has fet com anyells que han de matar, ens has dispersat enmig de les nacions.
  • Isaïes 52,3 Això diu el Senyor: «De franc vau ser venuts com a esclaus, i sense pagar res sereu alliberats.»
  • Jeremies 20,5 Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.
  • Isaïes 52,5 Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.
  • Jeremies 15,8 Les seves viudes són més nombroses que els grans de sorra de la vora de la mar. Ara envio contra elles mares de joves guerrers, gent que les espoliï en ple migdia. Tot d’una he fet caure sobre Jerusalem desordre i confusió.
14

i et sotmetré als teus enemics en un país que no coneixes, perquè s’ha encès el foc del meu enuig i cremarà contra vosaltres.»

15

Senyor, tu ho saps: recorda’t de mi i protegeix-me, fes-me justícia contra els qui em persegueixen. No retinguis el teu enuig: sàpigues que per tu suporto ultratges.

16

Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l’alegria del meu cor. Jo porto el teu nom, Senyor, Déu de l’univers.

  • Apocalipsi 10,9-10 Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué: —Agafa’l i menja-te’l. T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel. […]
  • Ezequiel 3,1-3 I em va dir: —Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i ves a parlar a Israel. […]
  • Salms 119,101-103 Aparto els meus peus del mal camí, vull viure atent a les teves paraules. […]
  • Job 23,12 No m’aparto mai dels seus preceptes, guardo sempre al cor els seus decrets.
  • Salms 19,10 Venerar el Senyor és cosa santa, dura per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.
  • Salms 119,111 Tindré sempre per herència el teu pacte: és l’alegria del meu cor.
  • Salms 119,97Salms 119,72Jeremies 14,9
17

No m’he reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes. M’has obligat a quedar-me tot sol, ple del teu enuig fins dalt de tot.

18

Per què el meu dolor es fa etern i no se’m vol tancar la ferida enverinada? Has estat per a mi una font enganyosa d’aigües incertes.

  • Jeremies 30,15 No et queixis de la teva fractura, de la teva ferida encara tendra: te l’he feta jo perquè eren moltes les teves culpes i innombrables els teus pecats.
  • Job 34,6 i si la hi reclamo, passo per mentider. Estic ferit de mort sense haver pecat.»
  • Miquees 1,9 El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix.
  • Jeremies 20,7 Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n’has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi.
  • Jeremies 30,12 »Això diu el Senyor: La teva fractura encara és tendra, la teva ferida és oberta;
  • Jeremies 1,18-19 Des d’ara faig de tu una plaça forta, una columna de ferro, una muralla de bronze, enfront de tot el país, dels reis de Judà i dels governants, dels sacerdots i de la gent del poble. […]
  • Jeremies 14,3Salms 13,1-3Jeremies 14,19Salms 6,3Job 6,15-20Lamentacions 3,1-18
19

Això m’ha respost el Senyor: «Si tornes, et deixo tornar; continuaràs al meu servei. I si destries allò que val del que no té valor, jo parlaré per la teva boca: ells acabaran tornant a tu, i no pas tu a ells.

20

Enfront d’aquest poble, jo faré de tu una muralla de bronze inexpugnable: lluitaran contra tu però no et venceran. Jo seré al teu costat per salvar-te i per alliberar-te. T’ho dic jo, el Senyor.

21

T’alliberaré de les mans dels malvats, et rescataré de les urpes dels violents.»

  • 2 Corintis 1,10 Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos,
  • Isaïes 49,24-25 Qui pot prendre el botí a un bon guerrer? Quin captiu pot escapar-se d’un home fort? […]
  • Jeremies 50,34 Però el seu defensor és fort, el seu nom és “Senyor de l’univers”: pledejarà amb força a favor d’ells fins que reposin a la seva terra i fins que tremolin els habitants de Babilònia.
  • Isaïes 54,17 Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res. I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni. Aquesta és la sort que reservo als meus servents, jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»
  • Salms 37,40 El Senyor els ajuda i els allibera, els allibera dels malvats i els salva, perquè en ell es refugien.
  • Gènesi 48,16 l’àngel que m’ha alliberat de tot mal, beneeixi aquests nois. Que en ells es perpetuï el meu nom i el dels meus pares Abraham i Isaac. Que es multipliquin a desdir arreu del país.
  • Isaïes 29,20Salms 27,2Isaïes 29,5Romans 16,20Mateu 6,13Isaïes 25,3-5