Gènesi 32

304 referències creuades · llegeix el capítol →

L’endemà, Laban es llevà de bon matí, besà les seves filles i els seus nets i els va beneir. Després se’n tornà a casa seva.

Salms 91,11 perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. ⤳
2 Reis 6,16-17 Ell respongué: —No tinguis por, que són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells. […] ⤳
Efesis 3,10 Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. ⤳
Salms 34,7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills. ⤳
Hebreus 1,4 i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells. ⤳
1 Corintis 3,22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, ⤳

Jacob es prepara per a trobar-se amb Esaú

Jacob va continuar el seu camí i se li van acostar uns àngels de Déu.

2 Samuel 2,8 Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim ⤳
Josuè 21,38 Del territori de Gad, van rebre també Ramot, una de les ciutats de refugi, a Galaad, Mahanaim, ⤳
Josuè 5,14 Ell li va respondre: —Jo soc el cap de l’exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat. Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué: —Què mana el meu senyor al seu servent? ⤳
Salms 148,2 lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols. ⤳
Salms 34,7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills. ⤳
Lluc 2,13 I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: ⤳
1 Reis 2,8 2 Samuel 17,24 1 Reis 4,14 Daniel 10,20 2 Reis 6,17 2 Samuel 2,12 Salms 103,21 2 Samuel 17,26-27 Càntic 6,13

En veure’ls exclamà: —És el campament de Déu! I va anomenar aquest lloc Mahanaim.

Josuè 24,4 i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig assignar en herència les muntanyes de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte. ⤳
Gènesi 25,30 i va dir a Jacob: —Estic rendit. Dona’m un plat d’això rogenc. Per això s’anomena Edom (que vol dir «roig»). ⤳
Gènesi 14,6 i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, al límit del desert. ⤳
Gènesi 33,14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr. ⤳
Deuteronomi 2,5 no els ataqueu, perquè no us donaré ni un pam de terra del seu país. La muntanya de Seïr, l’he assignada en herència a Esaú. ⤳
Lluc 9,52 Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. ⤳
Gènesi 27,41-42 Lluc 14,31-32 Gènesi 33,16 Gènesi 36,6-9 Deuteronomi 2,22 Malaquies 3,1

Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom.

1 Pere 3,6 com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seves, en la mesura que obreu el bé i res no us espanta. ⤳
Gènesi 32,18 Després va donar aquestes instruccions al primer: —Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant, ⤳
Gènesi 4,7 Si obres bé, seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar. ⤳
Gènesi 23,6 —Escolta’ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que Déu ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negarà el seu sepulcre perquè hi enterris la teva muller difunta. ⤳
Proverbis 6,3 Per alliberar-te’n, fill meu, fes això: com que estàs en mans d’un altre, ves a trobar-lo, importuna’l, mareja’l. ⤳
Gènesi 27,37 Isaac li respongué: —L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu? ⤳
Proverbis 15,1 Èxode 32,22 1 Reis 20,32 Gènesi 33,8 Cohèlet 10,4 1 Samuel 26,17 Lluc 14,11 Gènesi 27,29 Gènesi 32,5

Els va donar aquest encàrrec: —Digueu al meu senyor Esaú: “El teu servent Jacob et fa saber això: Vaig emigrar a casa de Laban i m’hi he quedat fins ara.

Gènesi 33,8 Esaú va preguntar encara: —Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: —Volia guanyar-me el favor del meu senyor. ⤳
Gènesi 33,15 Esaú va dir: —Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen. Jacob va respondre: —Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor. ⤳
Job 6,22 ¿Us he demanat res? No us he pas dit que fóssiu generosos, ⤳
2 Samuel 16,4 Aleshores el rei va dir a Sibà: —Totes les propietats de Mefibóixet són teves. Sibà va exclamar: —Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor! ⤳
Gènesi 30,43 Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases. ⤳
Gènesi 33,11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot. I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar. ⤳
Gènesi 47,25 Gènesi 31,16 Rut 2,2 1 Samuel 1,18

Soc propietari de bous i ases, d’ovelles i cabres, de servents i serventes. T’envio aquests missatgers per comunicar-t’ho, senyor meu, amb l’esperança que m’acolliràs favorablement.”

Gènesi 33,1 Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. ⤳
Gènesi 27,40-41 Viuràs de la teva espasa i serviràs el teu germà. Però, quan et revoltis, trencaràs el seu jou i te’l trauràs del coll. […] ⤳
Amós 5,19 Serà com l’home que fuig d’un lleó i es troba amb un os; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ⤳
Gènesi 32,8 Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells. ⤳
Gènesi 32,11 Però jo soc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments. ⤳

Els missatgers van tornar on era Jacob i li digueren: —Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ara ve cap a tu amb quatre-cents homes.

Gènesi 35,3 Amunt, pugem a Betel, on dedicaré un altar al Déu que em va escoltar quan em veia envoltat de perills i que m’ha fet costat arreu on he anat. ⤳
Isaïes 28,26 El seu Déu, que l’instrueix, li ensenya com cal treballar. ⤳
Joan 16,33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món. ⤳
Salms 107,6 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: ⤳
Fets 14,22 enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien: —Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu. ⤳
Mateu 8,26 Ell els diu: —Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. ⤳
Mateu 10,16 Salms 55,4-5 Salms 31,13 Salms 142,4 Salms 61,2 2 Corintis 1,4 Gènesi 32,11 2 Corintis 1,8-10 Èxode 14,10 Salms 18,4-5 Proverbis 2,11 2 Timoteu 3,12 Salms 112,5

Jacob, tot espantat i angoixat, va dividir en dos grups la gent que era amb ell, els ramats d’ovelles i cabres, les vaques i els camells.

Mateu 10,16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. ⤳
Gènesi 33,1-3 Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. […] ⤳

Pensava: «Si Esaú ataca un grup i el destrossa, l’altre es podrà escapar.»

Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu. ⤳
Salms 34,4-6 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. […] ⤳
Gènesi 28,13 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. ⤳
Gènesi 31,13 Jo soc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.” ⤳
Gènesi 31,3 El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu. ⤳
Salms 50,15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.» ⤳
Gènesi 31,53 Salms 91,15 Gènesi 31,29 1 Samuel 30,6 Gènesi 17,7 2 Cròniques 32,20 Filipencs 4,6-7 2 Cròniques 20,6 2 Cròniques 20,12 Èxode 3,6

I pregà així: —Déu del meu pare Abraham, Déu del meu pare Isaac, Senyor. Tu m’has dit: “Torna-te’n al teu país i a la teva família. Jo seré bo amb tu.”

Salms 18,35 M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. ⤳
Gènesi 24,27 I digué: —Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m’ha conduït directament a casa dels parents del meu amo. ⤳
2 Samuel 7,18 Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: —Qui soc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? ⤳
1 Timoteu 1,12-15 Dono gràcies a aquell qui m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que s’ha fiat de mi i ha volgut donar-me aquest ministeri, […] ⤳
Gènesi 18,27 Abraham va insistir: —Goso parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. ⤳
Daniel 9,8-9 A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres governants, als nostres pares, tan sols ens queda la vergonya que passem, perquè hem pecat contra tu; […] ⤳
Job 17,9 Gènesi 28,15 Isaïes 63,7 2 Corintis 12,11 Job 42,5-6 Isaïes 6,5 Proverbis 4,18 Gènesi 32,5 1 Pere 5,5 Lluc 5,8 Salms 16,2 Lluc 17,10 Salms 8,5 1 Joan 1,8-10 Gènesi 30,43 Job 8,7 Miquees 7,20 Gènesi 28,10-11 Salms 61,7

Però jo soc massa poca cosa per tants favors i per tanta fidelitat com has tingut amb mi, el teu servent. Duia tan sols el meu bastó quan vaig travessar aquest riu Jordà, i ara posseeixo dos campaments.

Proverbis 18,19 Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell. ⤳
Salms 59,1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa. […] ⤳
Mateu 6,13 no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal. ⤳
1 Samuel 12,10 Llavors van clamar al Senyor, dient: “Hem pecat. T’hem abandonat, Senyor, i hem adorat els Baals i les Astartes. Però ara allibera’ns de les mans dels nostres enemics i t’adorarem a tu sol.” ⤳
Salms 16,1 Poema del recull de David. Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi. ⤳
Salms 25,20 Guarda la meva vida i allibera’m; espero en tu, que no m’endugui un desengany. ⤳
1 Samuel 24,15 Salms 119,134 Osees 10,14 Salms 43,1 Salms 31,2 Salms 142,6 Daniel 3,17 Gènesi 27,41 Deuteronomi 22,6

Et prego que m’alliberis del meu germà Esaú. Tinc por d’ell, tinc por que no vingui i em mati mares i fills.

Gènesi 28,13-15 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. […] ⤳
Hebreus 6,17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. ⤳
Gènesi 22,17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. ⤳
Gènesi 46,3-4 Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. […] ⤳
2 Timoteu 2,13 Però encara que siguem infidels, ell es manté fidel, ja que no pot negar-se ell mateix. ⤳
Titus 1,2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. ⤳
Mateu 24,35 Èxode 32,13 Gènesi 32,6 1 Samuel 15,29 Nombres 23,19

I, tanmateix, tu m’has dit: “Certament jo seré bo amb tu. Multiplicaré els teus descendents com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.”

Proverbis 18,16 Un obsequi obre les portes i condueix a la presència dels importants. ⤳
Gènesi 43,11 El seu pare Israel els digué: —Feu-ho així, si no hi ha més remei. Preneu en els vostres sacs els millors productes del nostre país i porteu-los com a obsequi a aquell home: una mica de resina aromàtica i una mica de mel, goma adragant, làdanum, festucs i ametlles. ⤳
Proverbis 21,14 Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. ⤳
Proverbis 17,8 Per a alguns, el suborn és un talismà que els dona el triomf arreu on van. ⤳
Gènesi 43,26 Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra. ⤳
Proverbis 19,6 Molts adulen l’home generós, tots són amics del qui és esplèndid. ⤳
Gènesi 33,10 Gènesi 32,20-21 Gènesi 42,6 Gènesi 18,2 1 Samuel 25,8 1 Samuel 25,27

Jacob va passar allí aquella nit. Del bestiar que posseïa va preparar un obsequi per al seu germà Esaú:

Job 1,3 Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient. ⤳
Job 42,12 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. ⤳
Deuteronomi 8,18 Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t’haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l’aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui. ⤳
Gènesi 31,9 Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi. ⤳
Gènesi 30,43 Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases. ⤳
Gènesi 31,16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat. ⤳
1 Samuel 25,2

dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,

Sense referències creuades.

trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu ases.

Proverbis 2,11 Et protegirà la prudència, la intel·ligència et guardarà; ⤳
Mateu 10,16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. ⤳
Gènesi 32,20 Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats: —Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix, ⤳
Isaïes 28,26 El seu Déu, que l’instrueix, li ensenya com cal treballar. ⤳
Salms 112,5 que disposa a consciència els seus afers. ⤳
Gènesi 33,8-9 Esaú va preguntar encara: —Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant? Jacob li va respondre: —Volia guanyar-me el favor del meu senyor. […] ⤳

Va repartir els animals en ramats i va confiar cada ramat a un dels seus servents, tot dient-los: —Passeu al meu davant i deixeu un espai entre ramat i ramat.

Gènesi 33,3 Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà. ⤳

Després va donar aquestes instruccions al primer: —Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant,

Gènesi 32,4-5 Jacob va enviar davant d’ell missatgers al seu germà Esaú, al país de Seïr, al camp d’Edom. […] ⤳

respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”

Sense referències creuades.

Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats: —Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix,

Job 42,8-9 Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedeixi per vosaltres. Només en atenció a Job us perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell. […] ⤳
Proverbis 21,14 Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. ⤳
Jonàs 3,9 Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!» ⤳
1 Reis 20,31 Els seus consellers li van dir: —Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel. Qui sap si et perdonarà la vida! ⤳
Proverbis 6,35 no s’avindrà a cap indemnització, no l’acceptarà, per molt generosa que sigui. ⤳
Proverbis 16,14 La ira del rei és anunci de mort, l’home sensat arriba a calmar-la. ⤳
Gènesi 43,11 1 Samuel 6,5 Proverbis 15,18 2 Timoteu 2,25 1 Samuel 25,17-35

i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.” Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»

Sense referències creuades.

Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.

Deuteronomi 3,16 A les tribus de Rubèn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d’Arnon. El fons de la vall de l’Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites. ⤳
Deuteronomi 2,37 Però no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit. ⤳
Josuè 12,2 primer de tot, Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon. Dominava des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, al fons de la vall de l’Arnon, i la meitat del territori de Galaad, fins al riu Jaboc, que fa de frontera amb el país dels ammonites; ⤳
1 Timoteu 5,8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut. ⤳
Gènesi 35,22-26 Mentre Israel vivia en aquella regió, Rubèn va passar una nit amb Bilhà, la concubina del seu pare. Israel se’n va assabentar i ho trobà mal fet. Els fills de Jacob van ser dotze. […] ⤳
Gènesi 35,18 Raquel s’estava morint. Abans d’exhalar el darrer sospir, li posà el nom de Benoní, però el seu pare li va donar el de Benjamí. ⤳
Gènesi 29,21

Jacob lluita amb Déu

Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.

Sense referències creuades.

Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia;

Osees 12,3-5 El Senyor pledeja amb Judà i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar: els farà pagar el mal que han fet. […] ⤳
Efesis 6,12 Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials. ⤳
Lluc 13,24 —Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. ⤳
Gènesi 32,28 L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob. ⤳
Gènesi 32,30 Jacob li demanà: —Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: —Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix. ⤳
Gènesi 30,8 Raquel deia: —Déu m’ha fet competir durament amb la meva germana, i l’he vençuda. Per això el va anomenar Neftalí. ⤳
Efesis 6,18 Lluc 22,44 1 Corintis 15,47 Gènesi 48,16 Colossencs 4,12 Romans 8,26-27 Romans 15,30 Càntic 2,17 Hebreus 5,7 Isaïes 32,2 Colossencs 2,1 Èxode 14,27

i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.

2 Corintis 12,7-9 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. […] ⤳
Osees 12,3-4 El Senyor pledeja amb Judà i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar: els farà pagar el mal que han fet. […] ⤳
Isaïes 41,14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc, Israel, que ets ben poca cosa, no tinguis por, jo t’ajudo! Ho dic jo mateix, el Senyor. Jo, el Sant d’Israel, soc el qui t’allibera. ⤳
Mateu 26,41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ⤳
Isaïes 45,11 Això diu el Senyor, el Sant d’Israel, el qui l’ha format: «Pregunteu-me què passarà, però deixeu que m’ocupi dels meus fills i de l’obra que fan les meves mans. ⤳
Gènesi 32,32 El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama. ⤳
Mateu 15,22-28 Gènesi 19,22 Salms 30,6-7 Nombres 14,13-14

Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.

Osees 12,4 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu, ⤳
Salms 115,12-13 El Senyor es recorda de nosaltres i ens beneirà: beneirà la casa d’Israel, beneirà la casa d’Aaron, […] ⤳
2 Corintis 12,8-9 He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, […] ⤳
Salms 67,1 Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Salm: càntic. ⤳
1 Cròniques 4,10 Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofreixi.» Déu li va concedir el que li havia demanat. ⤳
Càntic 3,4 Tot just m’havia apartat d’ells, trobo l’amor de la meva ànima. L’he agafat i no el deixava, fins que l’he dut a casa de la meva mare, a la cambra de la qui m’ha concebut. ⤳
Lluc 24,28-29 Lluc 18,1-7 Romans 8,37 Èxode 32,10 Isaïes 64,7 Hebreus 5,7 Salms 67,6-7 Càntic 7,5 Isaïes 45,11 Deuteronomi 9,14 1 Corintis 15,58

Després digué a Jacob: —Deixa’m anar, que despunta l’alba. Jacob va respondre: —No et deixaré anar que no m’hagis beneït.

Sense referències creuades.

L’altre li va demanar: —Com et dius? Ell respongué: —Jacob.

Apocalipsi 2,17 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, li donaré el mannà amagat i una pedra blanca amb un nom nou inscrit que ningú no coneix, fora del qui el rep.” ⤳
Gènesi 35,10 dient: —El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel. I el va anomenar Israel. ⤳
Isaïes 62,2-4 Els pobles veuran el teu benestar, tots els reis contemplaran la teva glòria. Et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. […] ⤳
Osees 12,3-5 El Senyor pledeja amb Judà i demana comptes als de Jacob per la seva manera d’obrar: els farà pagar el mal que han fet. […] ⤳
Gènesi 27,33-36 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà: —Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït. […] ⤳
Gènesi 17,5 Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. ⤳
Gènesi 17,15 Joan 1,42 Isaïes 65,15 Proverbis 16,7 Gènesi 33,4 Gènesi 25,31 2 Samuel 12,25 2 Reis 17,34 Gènesi 31,36-55 Gènesi 32,24 1 Samuel 26,25 Gènesi 31,24 Nombres 13,16 1 Reis 18,31 Gènesi 33,20

Li diu: —D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.

Job 11,7 ¿Pretens de conèixer la profunditat de Déu? ¿Has descobert la perfecció del Totpoderós? ⤳
Jutges 13,16-18 L’àngel del Senyor replicà: —Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor. Manóah no s’havia adonat encara que era l’àngel del Senyor. […] ⤳
Isaïes 9,6 Estendrà arreu la sobirania, i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David, establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d’ara i per sempre. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers. ⤳
Gènesi 27,28-29 Que, de la rosada del cel i de la ufanor de la terra, Déu et doni blat i vi en abundància. […] ⤳
Osees 6,1 “Veniu, tornem al Senyor: ell, que ens ha trossejat, ens guarirà; ell, que ens ha ferit, ens embenarà. ⤳
Lluc 1,19 L’àngel li va respondre: —Jo soc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. ⤳
Proverbis 30,4 Gènesi 28,13-14 Gènesi 28,3-4 Gènesi 32,26-27 Deuteronomi 29,29

Jacob li demanà: —Digues-me, si et plau, el teu nom. Però ell va respondre: —Per què em preguntes el meu nom? I el va beneir allà mateix.

Nombres 12,8 A ell li parlo cara a cara, en visió oberta i no en enigmes: ell contempla la figura del Senyor. Per què, doncs, us heu atrevit a parlar contra Moisès, el meu servent? ⤳
Isaïes 6,5 Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers! ⤳
Èxode 24,10-11 i van veure el Déu d’Israel. Tenia sota els peus com un paviment de safir, d’una nitidesa com la del cel mateix. […] ⤳
Gènesi 16,13 Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de «el Déu que em veu», perquè es deia: «¿No he vist el qui em veu?» ⤳
Deuteronomi 5,24 per dir-me: “El Senyor, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu que ens parlava des del mig del foc. Avui hem vist que l’home pot continuar amb vida després que Déu li ha parlat. ⤳
Èxode 33,19-23 El Senyor li va respondre: —Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir. […] ⤳
Joan 1,18 Efesis 1,17 Èxode 33,14 Hebreus 11,27 2 Timoteu 1,10 2 Corintis 3,18 Jutges 8,17 Jutges 13,21-22 Jutges 8,8 Jutges 6,22-23 2 Corintis 4,6 1 Reis 12,25 Deuteronomi 34,10 Colossencs 1,15 Gàlates 1,6 Gènesi 28,19

Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia: —He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.

2 Corintis 12,7 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. ⤳
Jutges 8,8 Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot. ⤳
Salms 38,17 Em dic: «Que no puguin alegrar-se’n, que no cantin victòria, si el peu em fallava.» ⤳
2 Corintis 12,9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. ⤳
Gènesi 19,23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, ⤳
Malaquies 4,2 ⤳
Gènesi 19,15 Gènesi 32,25

El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Penuel. Anava coix d’una cama.

1 Samuel 5,5 Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar. ⤳

Per això encara avui els israelites no mengen el nervi que hi ha a l’articulació de la cuixa, perquè el qui lluitava amb Jacob li havia fet mal en aquest nervi.

Sense referències creuades.