Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad.
- Càntic 6,5 Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad. ⤳
- Càntic 1,15 Que n’ets, de bella, estimada meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms. ⤳
- Càntic 6,7 Dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. ⤳
- Càntic 4,9-10 M’has robat el cor, germana meva, esposa, amb una sola mirada m’has robat el cor, amb una sola perla dels teus collarets. […] ⤳
- Miquees 7,14 Amb la teva vara, Senyor, pastura el teu poble, el ramat que és la teva heretat, que viu solitari, com una garriga enmig de jardins. Que pasturi com en temps antic a Basan i a Galaad! ⤳
- Càntic 7,5 El teu coll és com una torre de vori; els teus ulls, com els estanys d’Heixbon, vora la porta de Bat-Rabim; el teu nas, com la torre del Líban, que mira vers Damasc. ⤳
- Càntic 2,142 Corintis 3,18Càntic 5,11-12Ezequiel 16,14Nombres 32,1Nombres 32,40Mateu 11,29Filipencs 2,3-5Càntic 2,10Salms 45,11