Pregària en temps de secada
Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
La terra de Judà està de dol, defalleixen els portals de les ciutats, la gent es plany arreu del país, puja el clam de Jerusalem.
Els amos envien els criats a buscar aigua; van a les cisternes i no en troben, tornen amb les gerres buides; es cobreixen el cap confosos i humiliats.
La terra està clivellada perquè no ha plogut en el país, i els pagesos, decebuts, també es cobreixen el cap.
Fins la cérvola abandona les seves cries en ple camp, perquè no hi ha gens d’herba.
A les carenes, els ases salvatges ensumen l’aire com els xacals, i se’ls entela la mirada perquè ja no hi ha més pasturatge.
Les nostres culpes ens acusen, però tu, Senyor, actua com escau al teu nom! Són moltes les nostres infidelitats, hem pecat contra tu.
Esperança d’Israel, salvador en temps d’infortuni, per què hauries de ser com un foraster en el país, com un vianant que s’atura a passar la nit?
Per què et comportes com un home esgotat, com un guerrer incapaç de salvar, quan tu, Senyor, ets enmig nostre, i nosaltres portem el teu nom? No ens abandonis!
Això diu el Senyor parlant d’aquest poble: «Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà, els seus peus no es deturen. Per això el Senyor no es complau en ells: ara es recorda de les seves culpes, els demana comptes dels seus pecats.»
Una sentència inapel·lable
El Senyor em digué: —No intercedeixis a favor d’aquest poble, no demanis el seu bé.
Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta.
Jo vaig replicar: —Ah, Senyor Déu! Els profetes, valent-se del teu nom, diuen a la gent: “No veureu l’espasa ni tastareu la fam; us donaré una pau perdurable en aquest país.”
El Senyor em respongué: —Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s’inventen.
Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: “Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l’espasa els consumirà,
i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”
Pregària d’intercessió
»Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim.
Si surto al camp veig les víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat veig els qui moren de fam. Profetes i sacerdots van errants pel país sense comprendre què passa.
Per ventura has rebutjat Judà? ¿És que sents repugnància per Sió? Per què ens fereixes tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i res no va bé; esperàvem el remei, i tot són alarmes.”
Senyor, reconeixem les nostres maldats i les culpes dels nostres pares: contra tu tots hem pecat.
Per amor del teu nom, no ens menyspreïs, no deshonris el tron de la teva glòria. Recorda’t de l’aliança amb nosaltres, no l’anul·lis.
Per ventura els ídols estúpids dels pagans poden fer caure la pluja? ¿És el cel qui dona els ruixats? ¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? Nosaltres esperem en tu, perquè tot això ets tu qui ho fa.