La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Mateu

Mateu 15

409 referències creuades · llegeix el capítol →

La tradició dels antics

1

Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

  • Lluc 5,21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
  • Marc 3,22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: —Està posseït per Beelzebul. I encara: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
  • Lluc 5,30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
  • Fets 23,9 Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus es van aixecar i protestaven enèrgicament: —No trobem res de mal en aquest home: qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel!
  • Mateu 5,20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
  • Mateu 23,2 i digué: —Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès.
  • Lluc 5,17Marc 7,1-23Mateu 23,15-28
2

—Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar?

  • Marc 7,2 i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.
  • Lluc 11,38 El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar.
  • Colossencs 2,8 Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
  • Colossencs 2,20-23 Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? […]
  • Marc 7,5 Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: —Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures?
  • 1 Pere 1,18 Sabeu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or,
3

Ell els respongué: —I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició?

  • Colossencs 2,23 Tenen l’aparença de normes plenes de saviesa, derivades de la religiositat, la devoció i l’ascesi corporal, però de fet no tenen cap valor i només serveixen per a satisfer la pròpia arrogància.
  • Titus 1,14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat.
  • Marc 7,6-8 Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. […]
  • Colossencs 2,8 Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
  • Marc 7,13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
  • Mateu 7,3-5 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? […]
4

En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.

5

Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’,

  • Marc 7,10-13 En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort. […]
  • Fets 5,29 Pere i els apòstols respongueren: —Cal obeir Déu abans que els homes.
  • Mateu 23,16-18 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! […]
  • Fets 4,19 Pere i Joan els van replicar: —Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
  • Amós 7,15-17 però el Senyor em va prendre de darrere els ramats i em va dir: “Ves a profetitzar al meu poble d’Israel.” […]
  • Levític 27,9-34 »Si algú fa el vot de donar un animal dels que es poden oferir al Senyor, l’animal quedarà del tot consagrat. […]
  • Proverbis 20,25
6

ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.

  • 1 Timoteu 5,8 perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
  • Jeremies 8,8 Com podeu dir que sou savis, que teniu la Llei del Senyor? La ploma mentidera dels escribes tan sols ha dut la mentida.
  • Salms 119,126 Ja és hora que intervinguis, Senyor: ells han violat la teva Llei.
  • Marc 7,13 Així, amb la tradició que us aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com aquesta, en feu moltes.
  • Romans 3,31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!
  • Osees 4,6 Vosaltres, poble meu, haureu de callar, perquè no em coneixeu. I a tu, ja que no m’has volgut conèixer, jo no et voldré per al sacerdoci: has oblidat la Llei del teu Déu, i jo també m’oblidaré dels teus fills.
  • 1 Timoteu 5,3-41 Timoteu 5,16Malaquies 2,7-9Salms 119,139
7

Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

  • Marc 7,6 Ell els respongué: —Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: » Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.
  • Mateu 23,23-29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. […]
  • Fets 28,25-27 Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament això: —Són ben certes les paraules que l’Esperit Sant adreçà als vostres pares per boca del profeta Isaïes: […]
  • Mateu 7,5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
8

» Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi.

  • Isaïes 29,13 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
  • Ezequiel 33,31 Llavors s’acosten a tu com si es tractés d’una assemblea, els del meu poble s’asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, però ningú no les compleix, perquè tenen als llavis un parlar d’enamorats, mentre el cor se’ls en va darrere els seus propis desigs.
  • Fets 8,21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre.
  • 1 Pere 3,10 Diu l’Escriptura: El qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, que no diguin res de fals els seus llavis.
  • Jeremies 12,2 Els has plantat i arrelen, creixen i donen fruit. Tu ets a prop dels seus llavis però lluny del seu cor.
  • Proverbis 23,26 Confia en mi, fill meu, mira de bon grat el meu exemple,
  • Hebreus 3,12Joan 1,47
9

El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.

10

Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé:

  • Marc 7,14-15 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: —Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: […]
  • Lluc 20,45-47 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles: […]
  • Lluc 24,45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures.
  • Colossencs 1,9 Així, doncs, també nosaltres, d’ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l’Esperit.
  • Mateu 24,15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—,
  • Mateu 13,19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí.
  • Isaïes 6,91 Reis 22,28Isaïes 55,3Efesis 1,17Jaume 1,5
11

El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.

12

Després els deixebles anaren a dir a Jesús: —¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?

  • 1 Reis 22,13-14 El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué: —Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria! […]
  • 1 Corintis 10,32-33 Però no sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu. […]
  • Jaume 3,17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia.
  • Gàlates 2,5 Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l’evangeli.
  • 2 Corintis 6,3 No hem de donar mai cap motiu d’escàndol a ningú, perquè no es malparli del servei que tenim confiat.
  • Mateu 17,27 Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.
13

Ell els respongué: —Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

  • Joan 15,2 Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més.
  • Isaïes 60,21 »Tots els del teu poble seran justos i posseiran per sempre el país. Seran la brotada del meu jardí, els crearan les meves mans per a glòria meva.
  • Joan 15,6 Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen.
  • Isaïes 61,3 a posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió, a donar-los perfums de festa en lloc de penes, vestits de triomf en lloc del desconsol. Els diran «Roures magnífics, glòria del Senyor que els ha plantat».
  • Salms 92,13 Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban;
  • Mateu 13,40-41 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: […]
  • 1 Corintis 3,12-151 Corintis 3,9
14

Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.

  • Lluc 6,39 Els digué encara una paràbola: —¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot?
  • Isaïes 56,10 Tots els sentinelles d’Israel són cecs, no s’adonen de res. Tots són gossos muts, incapaços de bordar: jeuen, somien, els agrada d’ensopir-se;
  • Mateu 23,16-24 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! […]
  • Malaquies 2,8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n’han fet caure molts. Heu arruïnat l’aliança que jo havia fet amb Leví.
  • Isaïes 9,16 Per això el Senyor no serà favorable als joves ni s’apiadarà dels orfes i les viudes, perquè tots són infidels i malvats i sols parlen d’insensateses. Però, amb tot, no s’ha calmat la indignació del Senyor, i la seva mà continua amenaçant.
  • Jeremies 5,31 els profetes profetitzen en fals, els sacerdots paren la mà per enriquir-se, i el poble n’està tan content! Què fareu quan vindrà la fi?
  • Isaïes 42,19Ezequiel 14,9-102 Pere 2,1Apocalipsi 22,15Osees 4,17Jeremies 8,121 Timoteu 6,5Jeremies 6,15Miquees 3,6-72 Pere 2,17Apocalipsi 19,20
15

Llavors Pere li digué: —Explica’ns aquest proverbi.

  • Mateu 13,36 Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: —Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.
  • Joan 16,29 Els seus deixebles li diuen: —Ara sí que parles clar i no amb imatges.
  • Marc 4,34 No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
  • Marc 7,17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.
16

Jesús respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho?

  • Mateu 16,9 ¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres?
  • Marc 9,32 Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
  • Marc 7,18 Jesús els respongué: —¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur,
  • Lluc 9,45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.
  • Mateu 15,10 Llavors cridà la gent i els digué: —Escolteu i compreneu-ho bé:
  • Marc 6,52 És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.
  • Mateu 13,51Marc 8,17-18Mateu 16,11Lluc 18,34Lluc 24,45Hebreus 5,12Isaïes 28,9-10
17

¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos?

  • Lluc 6,45 L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
  • 1 Corintis 6,13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.
  • Mateu 7,19-20 Tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. […]
  • Colossencs 2,21-22 Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» […]
  • Jaume 3,6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern.
  • 2 Reis 10,27 Esbocinaren el pilar sagrat de Baal, enderrocaren tot el seu temple i el van convertir en una claveguera fins al dia d’avui.
18

En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home.

  • Proverbis 15,28 El just s’hi pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat.
  • Mateu 12,34 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
  • Mateu 15,11 El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.
  • Jaume 3,6-10 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l’infern. […]
  • Proverbis 15,2 La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita ximpleries.
  • Proverbis 10,32 Les paraules del just complauen, les del malvat trasbalsen.
  • Proverbis 6,12Lluc 19,22Salms 36,31 Samuel 24,13Apocalipsi 13,5-6
19

Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries.

20

Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur.

  • Marc 7,3-4 Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; […]
  • Apocalipsi 21,8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.
  • 1 Corintis 6,9-11 ¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes, […]
  • Apocalipsi 21,27 Però no hi entrarà res d’impur, no hi entraran els corromputs ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell.
  • 1 Corintis 3,16-17 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? […]
  • Mateu 23,25-26 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! […]
  • Mateu 15,2Efesis 5,3-61 Corintis 6,18-20Lluc 11,38-40

Guarició de la filla d’una cananea

21

Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.

  • Marc 7,24-30 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut. […]
  • Mateu 11,21-23 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de sac i s’haurien convertit. […]
  • Jutges 1,31 La tribu d’Aser tampoc no pogué expulsar els habitants d’Acó, ni els de Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob.
  • Josuè 13,6 totes les poblacions de les muntanyes, des del Líban fins a Misrefot-Maim, és a dir, tots els sidonis. Jo els desposseiré davant els israelites. Quant a tu, no has de fer més que repartir entre els israelites la possessió d’aquests territoris, tal com et vaig manar.
  • Josuè 19,28-29 i cap a Abdon, Rehob, Hammon i Canà fins a Sidó la Gran. […]
  • Gènesi 49,13 »Zabuló viurà vora la mar, serà una badia on les naus fondejaran. El seu territori arribarà fins a Sidó.
  • Mateu 10,5-6Josuè 11,8
22

Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23

Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

  • Mateu 14,15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
  • Marc 10,47-48 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: —Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! […]
  • Salms 28,1 Del recull de David. A tu clamo, Senyor, penyal meu, no et quedis lluny de mi, en silenci. Si no fas cas de mi, seré com els qui baixen a la fossa de la mort.
  • Gènesi 42,7 Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament: —D’on veniu? Ells respongueren: —Venim del país de Canaan a comprar menjar.
  • Lamentacions 3,8 Fins si clamo i crido auxili, ell ofega la meva pregària.
  • Deuteronomi 8,2 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.
24

Jesús els digué: —Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.

  • Mateu 10,5-6 Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: —No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. […]
  • Romans 15,8 Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s’ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques,
  • Fets 13,46 Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: —Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans.
  • Jeremies 50,6-7 Eren ovelles perdudes els del meu poble, els seus pastors les esgarriaven per les muntanyes: elles anaven d’una muntanya a un turó, s’oblidaven de la pleta. […]
  • Ezequiel 34,5-6 Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! […]
  • Fets 3,25-26 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. […]
  • Ezequiel 34,16Isaïes 53,6Lluc 15,4-6Ezequiel 34,23Mateu 9,36
25

Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia: —Senyor, ajuda’m!

  • Mateu 14,33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren: —Realment ets Fill de Déu!
  • Gènesi 32,26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
  • Mateu 20,31 La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
  • Marc 9,22 Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!
  • Osees 12,4 Jacob va suplantar el seu germà dins les entranyes de la mare, i quan va ser un home va lluitar amb Déu,
  • Mateu 8,2 Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia: —Senyor, si vols, em pots purificar.
  • Marc 9,24Lluc 18,1-8Lluc 11,8-10
26

Jesús contestà: —No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

  • Marc 7,27-28 Ell li va dir: —Deixa que primer s’alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. […]
  • Mateu 7,6 »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
  • Filipencs 3,2 Aneu amb compte amb els qui són gossos! Compte amb els mals operaris! Compte amb aquesta gent partidària de la mutilació!
  • Efesis 2,12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
  • Gàlates 2,15 Nosaltres som jueus de naixement i no pecadors d’origen pagà.
  • Romans 9,4 Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;
  • Fets 22,21-22Apocalipsi 22,15
27

Ella digué: —És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28

Llavors Jesús li respongué: —Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

29

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.

  • Mateu 4,18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors.
  • Joan 6,1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.
  • Mateu 5,1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles.
  • Mateu 15,29-31 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. […]
  • Josuè 12,3 també estenia el seu domini per l’Arabà, des de la riba oriental del llac de Genesaret, fins a la riba oriental del mar de l’Arabà, el Mar Mort, en direcció de Betaieiximot, i, al sud, per la regió que hi ha al peu dels vessants del mont Pisgà.
  • Joan 6,23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l’indret on havien menjat després que el Senyor digués l’acció de gràcies.
  • Marc 7,31-37Isaïes 9,1Lluc 5,1Marc 1,16Mateu 13,2Joan 21,1
30

Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar.

  • Lluc 6,17-19 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, […]
  • Fets 5,15-16 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. […]
  • Mateu 14,35-36 La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts […]
  • Isaïes 35,5-6 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. […]
  • Fets 19,11-12 Déu feia prodigis extraordinaris per mitjà de Pau; […]
  • Salms 103,3 Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia;
  • Lluc 7,21-22Marc 1,32-34Mateu 11,4-5Fets 2,22Marc 6,54-56Mateu 4,23-24
31

La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

Segona multiplicació dels pans

32

Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: —Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

33

Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

  • Lluc 9,13 Però Jesús els digué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: —Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
  • Marc 6,37 Però Jesús els respongué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: —Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!
  • Marc 8,4-5 Els deixebles li preguntaren: —D’on es podria treure el pa per a alimentar-los aquí, en un lloc despoblat? […]
  • Mateu 14,15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li: —Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
  • Joan 6,5-9 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: —On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? […]
  • Nombres 11,21-22 Moisès va replicar: —Jo em trobo enmig d’un poble que pot posar sis-cents mil homes en peu de guerra, ¿i tu dius que els donaràs carn perquè en mengin tot un mes? […]
  • 2 Reis 4,42-44
34

Jesús els pregunta: —Quants pans teniu? Ells li responen: —Set, i uns quants peixets.

  • Mateu 16,9-10 ¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? […]
  • Joan 21,9-10 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. […]
  • Lluc 24,41-42 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: —¿Teniu aquí res per a menjar? […]
35

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra,

  • Joan 6,10 Jesús digué: —Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.
  • Marc 6,39-40 Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. […]
  • Lluc 9,14-16 Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: —Feu-los seure en grups de cinquanta. […]
  • Mateu 14,19-21 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. […]
36

prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent.

  • Romans 14,6 El qui observa un dia especial, ho fa pel Senyor; el qui menja de tot, ho fa pel Senyor, ja que dona gràcies a Déu, i el qui no menja de tot, també ho fa pel Senyor i també dona gràcies a Déu.
  • Lluc 22,19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: —Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
  • Joan 6,11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.
  • Fets 27,35 Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.
  • 1 Corintis 10,31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
  • 1 Timoteu 4,3-4 prohibiran de contraure matrimoni i de menjar certs aliments, que Déu ha creat perquè els fidels, els qui han conegut la veritat, els prenguin tot donant gràcies. […]
  • 1 Samuel 9,13Joan 6,23Mateu 26,26-27Lluc 24,30Mateu 14,19Lluc 22,17
37

Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

  • Marc 8,19-21 quantes cistelles plenes de bocins vau recollir quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil homes? Ells li responen: —Dotze. […]
  • Mateu 16,9-10 ¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil homes, i quantes cistelles vau recollir de les sobres? […]
  • Marc 8,8-9 La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van recollir set paneres dels bocins que havien sobrat. […]
  • Salms 107,9 calmà la set dels assedegats i omplí de menjar els famolencs.
  • Mateu 15,33 Els deixebles li diuen: —D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
  • Mateu 14,20-21 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. […]
  • Lluc 1,53
38

Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures.

Sense referències creuades.

39

Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.

  • Marc 8,10 i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.
  • Mateu 14,22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.