La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Reis

1 Reis 11

402 referències creuades · llegeix el capítol →

Febleses de Salomó

1

A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.

2

Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles.

3

Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines.

  • Cohèlet 7,28 He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.
  • 2 Samuel 5,13-16 David va prendre més concubines i esposes a Jerusalem, després de venir d’Hebron, i li van néixer més fills i filles. […]
  • Jutges 8,30-31 Arribà a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones. […]
  • 2 Samuel 3,2-5 Durant la seva estada a Hebron, David va tenir aquests fills: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; […]
  • Jutges 9,5 Després se n’anà amb ells a casa del seu pare, a Ofrà, i va assassinar els seus germans, els fills de Jerubaal, setanta homes, tots d’una sola vegada. Només s’escapà Jotam, el fill petit de Jerubaal, que es va amagar.
  • 2 Cròniques 11,21 Roboam s’estimava més Maacà, filla d’Absalom, que totes les seves altres dones i concubines. Tenia divuit dones i seixanta concubines, i li van néixer vint-i-vuit fills i seixanta filles.
4

I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.

5

Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites.

  • Jutges 2,13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes,
  • 1 Reis 11,7 A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.
  • 1 Reis 11,33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
  • 2 Reis 23,13 El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.
  • 1 Samuel 7,3-4 Samuel els va dir: —Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus. […]
  • Jutges 10,6 Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte.
  • Sofonies 1,5Jeremies 2,10-13Levític 20,2-5Levític 18,211 Samuel 12,10
6

Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David.

  • Nombres 14,24 Però al meu servent Caleb, que ha estat animat per un altre esperit i m’ha seguit fidelment, jo el faré entrar al país que ell ha explorat, i els seus descendents en prendran possessió.
  • Josuè 14,8 Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu.
  • Josuè 14,14 Per això Hebron pertany, encara avui, als descendents de Caleb, fill de Jefunnè, el quenizita, perquè Caleb s’havia mantingut fidel al Senyor, Déu d’Israel.
7

A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.

8

Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.

  • 1 Corintis 10,20-22 Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis. […]
  • 1 Reis 11,1 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
  • Osees 4,11-12 »Les prostitutes i el vi fan perdre el seny. […]
  • Ezequiel 16,22-29 En totes les teves abominacions i disbauxes no t’has recordat dels dies del teu naixement, quan estaves tota nua, espeternegant i bruta de sang. […]
  • 1 Corintis 10,11-12 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. […]
9

El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades

10

i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat.

  • 1 Reis 6,12-13 —Tu ara edifiques aquest temple. Si segueixes els meus decrets, si compleixes les meves decisions i observes els meus preceptes, jo mantindré en tu la promesa que vaig fer al teu pare David. […]
  • 2 Cròniques 7,17-22 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, […]
  • 1 Reis 9,4-7 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, […]
11

Per això el Senyor li digué: —Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits.

  • 1 Reis 12,15-16 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. […]
  • 1 Reis 11,31 i digué a Jeroboam: —Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus;
  • 2 Reis 17,21 El Senyor havia arrencat els d’Israel del reialme de David, i ells havien fet rei Jeroboam, fill de Nebat. Jeroboam havia apartat Israel del Senyor i li havia fet cometre un gran pecat.
  • Isaïes 29,13-14 El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa. […]
  • 1 Reis 12,20 Quan tots els d’Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
  • 1 Samuel 15,26-28 Però Samuel respongué a Saül: —No tornaré a venir amb tu. Com que has rebutjat la paraula del Senyor, el Senyor et rebutja com a rei d’Israel! […]
  • 1 Samuel 2,30-32Nombres 14,232 Samuel 12,9-121 Samuel 13,13-14Nombres 14,35
12

Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill.

  • Gènesi 19,29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
  • Gènesi 12,2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.
  • 2 Reis 22,19-20 t’han tocat el cor, i t’has humiliat davant el Senyor en sentir com jo afirmava que aquest lloc, amb els seus habitants, quedaria desolat i maleït. Veient que t’has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. […]
  • 2 Reis 20,19 Ezequies li va respondre: —M’anuncies una bona notícia de part del Senyor. Ezequies, en efecte, pensava: «¿No és bo que mentre jo visqui hi hagi pau i seguretat?»
  • 2 Reis 20,17 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor.
  • 1 Reis 21,29 —¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.
  • 1 Samuel 9,4-5Èxode 20,5
13

I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.

Enemics exteriors

14

El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.

  • 2 Samuel 24,1 L’enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d’ells, va incitar David a fer el cens d’Israel i de Judà.
  • 2 Samuel 7,14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó;
  • Isaïes 10,26 Llavors el Senyor de l’univers brandarà contra ells un fuet, com feu amb Madian a la roca d’Oreb, i alçarà la seva vara contra el mar, com feu contra els egipcis.
  • Salms 89,30-34 Establiré per sempre la seva dinastia, el seu tron durarà com el cel. […]
  • 1 Reis 12,15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.
  • 1 Cròniques 5,26 Llavors el Déu d’Israel va instigar Pul, rei d’Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d’Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.
  • Isaïes 13,17Isaïes 10,51 Samuel 26,19
15

En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom

  • 2 Samuel 8,14 Després va instal·lar guarnicions per tot el país d’Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.
  • 1 Cròniques 18,12-13 Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. […]
  • Deuteronomi 20,13 Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes.
  • Salms 108,10 Moab és la pica on em rento, tiro les sandàlies sobre Edom, Filistea aclama el meu triomf.»
  • Malaquies 1,2-3 El Senyor diu: Jo us estimo. Però vosaltres responeu: «Com demostres que ens estimes?» Doncs bé, ho dic jo, el Senyor: Esaú i Jacob eren germans, però jo he estimat Jacob […]
  • Gènesi 25,23 i el Senyor li va respondre: —Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre, el més gran servirà el més petit.
  • Nombres 24,18-19Salms 60,1Gènesi 27,40Nombres 31,17
16

després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles.

Sense referències creuades.

17

Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove.

  • 2 Reis 11,2 Però Jehoixeba, filla del rei Joram i germana d’Ahazià, va agafar Joaix, fill d’Ahazià, d’enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir.
  • Mateu 2,13-14 Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: —Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo. […]
  • 2 Samuel 4,4 D’altra banda, Jonatan, fill de Saül, havia tingut un fill que s’havia esguerrat de tots dos peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jizreel la notícia de la mort de Saül i Jonatan; la seva mainadera el va agafar i va fugir; però, amb les presses d’escapar-se, l’infant va caure i quedà coix. Es deia Mefibóixet.
  • Èxode 2,1-10 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. […]
18

Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres.

  • Nombres 10,12 Llavors els israelites van partir del desert del Sinaí, seguint l’ordre de marxa establert. El núvol s’aturà al desert de Paran.
  • Deuteronomi 33,2 —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
  • Deuteronomi 1,1 Paraules que Moisès va adreçar a tot el poble d’Israel quan es trobava a l’est del Jordà, a l’estepa, a l’Arabà, mirant a Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab.
  • Gènesi 25,2 i que li va donar aquests fills: Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah.
  • Gènesi 25,4 Els fills de Madian van ser Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són els descendents de Queturà.
  • Nombres 25,6 En aquell moment un israelita va portar una madianita enmig dels seus germans, a la vista de Moisès i de tota la comunitat dels israelites que ploraven a l’entrada de la tenda del trobament.
  • Nombres 25,18Habacuc 3,3Gènesi 21,21Gènesi 14,6Nombres 25,14Nombres 22,4
19

El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina.

  • Fets 7,10 i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.
  • Gènesi 39,21 però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó.
  • Gènesi 39,4 Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns.
  • Jeremies 43,7-9 Desobeint el Senyor, es van refugiar al país d’Egipte i arribaren a Dafne. […]
  • Fets 7,21 i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.
  • Gènesi 41,45 El faraó va posar a Josep el nom de Safenat-Panéah i li va donar per muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot de la ciutat d’Heliòpolis. Josep va sortir a inspeccionar tot el país.
20

La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó.

  • 1 Samuel 1,24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.
  • Gènesi 21,7 I afegí: —Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
21

D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó: —Deixa’m anar al meu país.

  • 1 Reis 2,10 David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David.
  • Mateu 2,20 i li digué: —Lleva’t, pren el nen i la seva mare i ves-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
  • Èxode 4,19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès: —Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
  • 2 Samuel 3,21 Abner va assegurar a David: —Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges. David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
  • 1 Reis 2,34 Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.
  • Gènesi 45,24 Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí.
  • Josuè 2,211 Samuel 9,26
22

El faraó li va respondre: —Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país? Ell va insistir: —No res, però deixa’m partir.

  • Lluc 22,35 Després els digué: —Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: —No res.
  • 2 Samuel 18,22-23 Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab: —Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita. Joab el va advertir: —Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves! […]
  • Marc 14,31 Però ell afirmava amb més insistència: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deien el mateix.
  • Salms 37,8 No t’irritis ni t’indignis, no t’exasperis, que només faries mal,
  • Jeremies 2,31 »Vosaltres, gent que m’escolteu, fixeu-vos en la paraula del Senyor. ¿És que per a Israel vaig ser una mena de desert, una terra tenebrosa? Per què el meu poble diu que vol anar a la seva, que no vindrà més amb mi?
23

Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,

24

havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei.

  • 2 Samuel 10,8 Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre els arameus de Sobà i els de Rehob i la gent de Tob i de Maacà prenien posicions a camp obert.
  • 2 Samuel 10,18 però van fugir davant d’Israel. David els va matar les cavalleries de set-cents carros de guerra i quaranta mil homes de les seves dotacions, i va ferir Xobac, general en cap de l’exèrcit arameu, que va morir allà mateix.
  • 1 Reis 20,34 Llavors Benadad li va dir: —Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria. Acab va respondre: —Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat. Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
  • Fets 9,2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
  • 1 Reis 19,15 El Senyor li va dir: —Torna a posar-te en camí i ves cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus.
  • Gènesi 14,15 Abram va dividir els seus servents en grups i atacà de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hobà, al nord de Damasc.
25

D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.

  • Zacaries 11,8 En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi.
  • Deuteronomi 23,7 Mentre visquis, no afavoreixis mai el benestar i la prosperitat d’aquests pobles.
  • 1 Reis 5,4 Ell dominava tot el territori a l’occident del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza. Tots els reis d’aquesta banda del riu eren vassalls seus, i ell estava en pau amb tots els països del voltant.
  • Salms 106,40 El Senyor es va arborar contra el seu poble i sentí fàstic de la seva heretat;
  • Gènesi 34,30 Jacob va dir a Simeó i a Leví: —M’heu portat la desgràcia fent-me odiós als altres habitants del país, els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs i, si ells es reuneixen contra mi i em vencen, seré exterminat amb la meva família.
  • 2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
  • 2 Samuel 16,21

Revolta de Jeroboam

26

Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei.

  • 1 Reis 12,2 Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s’havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte.
  • 2 Cròniques 13,6 Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servent de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.
  • 1 Reis 11,11 Per això el Senyor li digué: —Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits.
  • 2 Samuel 20,21 No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat. La dona va dir a Joab: —Et tirarem el seu cap per la muralla.
  • Rut 1,2 L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.
  • 1 Reis 11,28 Jeroboam era fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep.
  • 1 Samuel 1,11 Reis 13,1-101 Reis 14,16Gènesi 35,161 Reis 16,31 Reis 15,301 Reis 21,221 Cròniques 2,191 Reis 9,221 Samuel 17,121 Reis 12,20-24
27

L’ocasió d’alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·ló per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare.

  • 1 Reis 9,24 Després que la filla del faraó s’hagué traslladat de la ciutat de David al palau que Salomó li havia construït, ell va emprendre la construcció del Mil·ló.
  • 1 Reis 9,15 El rei Salomó va decretar una prestació personal forçosa per a construir el temple del Senyor, el seu palau, el Mil·ló, les muralles de Jerusalem i les fortificacions d’Hassor, Meguidó i Guèzer.
  • Nehemies 4,7 Llavors vaig fer preparar una esplanada a la part de baix de l’espai de darrere les muralles i vaig agrupar el poble per clans, armat amb espases, llances i arcs.
  • Proverbis 30,32 Si has comès la niciesa d’envanir-te o bé portes mala idea, tingues la boca tancada:
  • Isaïes 26,11 Ells no s’adonen, Senyor, que la teva mà els amenaça. Que vegin, avergonyits, amb quin amor ardent defenses el teu poble. Els devorarà aquell foc que devora els teus enemics.
  • Amós 9,11 »Aquell dia, aixecaré la cabana de David, que està caient. En refaré les esquerdes, n’aixecaré les ruïnes, la reconstruiré com era abans,
  • Isaïes 22,9Ezequiel 13,52 Samuel 20,21Salms 60,22 Samuel 5,7
28

Jeroboam era fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep.

  • Proverbis 22,29 Fixa’t en l’home llest en la feina: al servei de reis el veuràs, no al servei d’un qualsevol.
  • 1 Reis 5,16 Salomó li trameté aquest missatge:
  • 2 Samuel 19,20 i li va dir: —Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!
  • Isaïes 14,25 Esmicolaré els assiris dins el meu país, els trepitjaré dalt les meves muntanyes; així el meu poble serà alliberat del jou, de la càrrega amb què van afeixugar les seves espatlles.»
  • Josuè 18,5 Dividireu el país en set parts. La tribu de Judà es quedarà en el seu territori, al sud, i la casa de Josep, en el seu, al nord.
  • Amós 5,6 Cerqueu el Senyor, si voleu viure; si no, envairà com un foc el casal de Josep, el consumirà, i a Betel no hi haurà qui l’apagui.
  • Deuteronomi 1,12Zacaries 10,6Jutges 1,22-23Mateu 11,30
29

Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Siló el va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras.

  • 1 Reis 14,2 Jeroboam va dir a la seva dona: —Disfressa’t de manera que no es noti que ets la meva muller i ves a Siló. Allí hi ha el profeta Ahià, el qui em va dir que jo arribaria a ser rei d’aquest poble.
  • 2 Cròniques 9,29 La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d’Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat.
  • 1 Reis 12,15 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.
  • Josuè 18,1 Després de sotmetre el país, tota la comunitat d’Israel es va aplegar a Siló. Allà instal·laren la tenda del trobament.
  • Gènesi 4,8 Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.
  • 2 Samuel 14,6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
30

Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossos

  • 1 Samuel 15,27-28 Samuel es girà per anar-se’n. Saül li va agafar la punta del mantell i en va arrencar un tros. […]
  • 1 Samuel 24,4-5 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. […]
31

i digué a Jeroboam: —Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus;

  • 1 Reis 11,11-12 Per això el Senyor li digué: —Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. […]
32

l’única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.

  • 1 Reis 11,13 I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
  • 1 Reis 12,20-21 Quan tots els d’Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David. […]
  • 1 Reis 14,21 Roboam, fill de Salomó, va ser rei de Judà. Començà a regnar quan tenia quaranta anys. Va ser rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.
33

M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.

  • 1 Reis 11,5-7 Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. […]
  • 1 Reis 11,9 El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades
  • 1 Reis 9,5-7 jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu en el tron d’Israel. […]
  • 1 Cròniques 28,9 I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d’esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el cerques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre.
  • Osees 4,17 Els d’Efraïm s’han aliat amb els ídols. Deixeu-los tranquils!
  • 2 Cròniques 15,2 anà a trobar Asà i li digué: —Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell també us abandonarà.
  • 1 Reis 3,141 Reis 6,12-13Jeremies 2,13
34

Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets.

  • Job 11,6 i posés al teu davant els secrets de la saviesa que fascinen els més entesos! Llavors sabries que Déu passa per alt bona part dels teus pecats.
  • 1 Reis 11,31 i digué a Jeroboam: —Pren-ne deu trossos, perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus;
  • Habacuc 3,2 Senyor, he sentit a dir el que havies fet: m’esglaia, Senyor, la teva obra. Manifesta-la en el nostre temps, en el nostre temps fes-la conèixer. I si arribes a enutjar-te, no t’oblidis de tenir misericòrdia.
  • Isaïes 55,3 Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.
  • 1 Reis 11,12-13 Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill. […]
  • Salms 103,10 no ens tracta com caldria pels pecats, no ens paga com deuria les nostres culpes.
35

En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te’n donaré deu tribus.

  • 1 Reis 11,12 Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill.
  • Èxode 20,5-6 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. […]
  • 1 Reis 12,15-17 El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. […]
  • 1 Reis 12,20 Quan tots els d’Israel van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
  • 2 Cròniques 10,15-17 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. […]
36

Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom.

  • 1 Reis 11,13 I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
  • 1 Reis 15,4 Així i tot, per consideració a David, el Senyor, el seu Déu, li va mantenir una llàntia encesa a Jerusalem, concedint-li un descendent que el succeís i fent que Jerusalem es mantingués.
  • 2 Reis 8,19 Però el Senyor no volgué destruir Judà, en consideració al seu servent David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
  • 2 Samuel 21,17 Però Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu. Aleshores els soldats de David el van adjurar dient-li: —Tu no has de sortir més a combatre amb nosaltres, no fos cas que s’apagués la llàntia d’Israel!
  • Salms 132,17 Aquí faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
  • 2 Cròniques 21,7 Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l’aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
  • 2 Samuel 7,16Fets 15,16-17Jeremies 33,17-21Hebreus 12,221 Reis 11,322 Samuel 7,29Apocalipsi 21,10Lluc 1,78-79Lluc 1,69-701 Reis 9,3Amós 9,11-12Gàlates 4,25-26
37

A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d’Israel.

  • 1 Reis 11,26 Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei.
  • 2 Samuel 3,21 Abner va assegurar a David: —Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges. David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
  • Deuteronomi 14,26 Allà compra tot el que et vingui de gust: bestiar gros o menut, vi o altres begudes alcohòliques, tot el que t’agradi. Menja allà a la presència del Senyor, el teu Déu, i fes festa amb la teva família.
38

Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t’edificaré un casal perdurable, com vaig fer amb David, i et confiaré el poble d’Israel.

  • 2 Samuel 7,11 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal.
  • Josuè 1,5 Mentre visquis, ningú no et podrà resistir, perquè jo seré amb tu tal com vaig ser amb Moisès: no et deixaré ni t’abandonaré.
  • Deuteronomi 31,8 És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!
  • 1 Reis 9,4-5 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes, […]
  • Èxode 19,5 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva:
  • 1 Reis 6,12 —Tu ara edifiques aquest temple. Si segueixes els meus decrets, si compleixes les meves decisions i observes els meus preceptes, jo mantindré en tu la promesa que vaig fer al teu pare David.
  • Zacaries 3,71 Reis 3,141 Cròniques 17,101 Cròniques 17,24-271 Reis 14,7-142 Samuel 7,16Deuteronomi 15,52 Samuel 7,26-29
39

Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre.”

40

Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.

  • 2 Cròniques 12,2-9 Per la seva infidelitat al Senyor, l’any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d’Egipte, va marxar contra Jerusalem. […]
  • 1 Reis 14,25-26 L’any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d’Egipte, va entrar a Jerusalem […]
  • Isaïes 14,24-27 Escolteu un jurament del Senyor de l’univers: «Us asseguro que es farà el que he planejat, que es complirà el que he decidit. […]
  • Isaïes 46,10 Des del principi anuncio les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mano que es compleixi el meu designi i duré a terme el que he decidit.
  • Proverbis 21,30 No hi ha saviesa ni sagacitat ni consell que valguin davant el Senyor.
  • Lamentacions 3,37 Qui parla, i allò que diu es compleix? Qui dona les ordres, llevat del Senyor?
  • 2 Cròniques 16,10

Mort de Salomó

41

La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó.

  • 2 Cròniques 9,29-31 La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d’Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat. […]
42

La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.

  • 1 Reis 2,11 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
43

Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.