Deuteronomi 18

»Ni els sacerdots levites ni els altres membres de la tribu de Leví no tindran cap porció de l’heretat com els altres israelites. S’han de mantenir dels sacrificis oferts al Senyor i de la part que li pertany.

No tindran part en cap heretat entre els seus germans. El Senyor serà la seva heretat, tal com els havia promès.

Quan algú del poble ofereix en sacrifici un toro o un anyell, els sacerdots tenen dret a rebre’n l’espatlla, les galtes i l’estómac.

Dona’ls també les primícies del blat, del vi, de l’oli i de la llana del teu ramat,

ja que el Senyor, el teu Déu, ha escollit els de la tribu de Leví d’entre totes les teves tribus perquè oficiïn donant culte al nom del Senyor per sempre.

»Si un levita, per pròpia voluntat, deixa qualsevol ciutat d’Israel on residia i se’n va al lloc que el Senyor haurà escollit,

podrà oficiar-hi i donar culte al nom del Senyor, el seu Déu, igual que tots els altres germans levites que ja oficien allà a la presència del Senyor.

Viurà de la part que li correspon, com els altres levites, ni que disposés de rèdits provinents de la venda del seu patrimoni.

»Quan entraràs al país que el Senyor, el teu Déu, et dona, no aprenguis les pràctiques abominables de les nacions que l’habiten.

Que ningú de vosaltres no cremi en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, ni practiqui les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries,

els encanteris, les consultes d’esperits, els auguris o les evocacions de morts.

El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts. Precisament per aquests costums abominables, el Senyor, el teu Déu, expulsarà del teu davant aquestes nacions.

Tu sigues del tot fidel al Senyor, el teu Déu.

Aquestes nacions que tu desposseiràs fan cas dels qui practiquen les arts d’endevinar i d’interpretar presagis; però, per a tu, el Senyor, el teu Déu, no vol res de tot això.

El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s’aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo.

El dia que t’havies reunit en assemblea al peu de la muntanya de l’Horeb, vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la seva veu i de no veure més aquell gran foc, per por de morir.

Llavors el Senyor em va dir: “Tenen raó de parlar així.

Jo faré que s’aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré.

I jo mateix demanaré comptes als qui no escoltin les meves paraules, que ell dirà en nom meu.

Però si un profeta gosa dir en nom meu paraules que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, llavors aquest profeta morirà.”

»Potser et preguntaràs dintre teu: “Com podem reconèixer que les seves paraules no les ha dites el Senyor?”

Doncs bé, si allò que el profeta anuncia en nom del Senyor no es compleix, vol dir que no ho ha dit el Senyor. Aquest profeta és un presumptuós. No tinguis cap por d’un home així.