La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Fets

Fets 7

712 referències creuades · llegeix el capítol →

Discurs d’Esteve

1

El gran sacerdot preguntà a Esteve: —¿És veritat, això que diuen?

  • Joan 18,19-21 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. […]
  • Mateu 26,61-62 que van declarar: —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” […]
  • Joan 18,33-35 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, feu cridar Jesús i li digué: —¿Tu ets el rei dels jueus? […]
  • Marc 14,58-60 —Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.” […]
  • Fets 6,13-14 Allà van presentar falsos testimonis que deien: —Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei. […]
2

Ell va respondre: —Germans i pares, escolteu-me: El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran.

3

Li digué: »— Surt del teu país i de la teva família i ves-te’n cap al país que jo t’indicaré.

  • Gènesi 12,1 El Senyor va dir a Abram: —Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.
  • Hebreus 11,8 Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava.
  • Josuè 24,3 Jo vaig treure el vostre pare Abraham del país situat a l’altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el país de Canaan i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac,
  • Gènesi 15,7 Després li va dir: —Jo soc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.
  • Mateu 10,37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi.
  • Nehemies 9,8 Quan vas veure que el seu cor t’era fidel, vas concloure amb ell l’aliança: vas prometre que donaries a la seva descendència el país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels jebuseus i dels guirgaixites. I vas complir la teva promesa, perquè ets just.
  • Lluc 14,332 Corintis 6,17Gènesi 13,14-17
4

»Ell sortí del país dels caldeus i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.

  • Gènesi 12,4-5 Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. […]
  • Gènesi 11,31-32 Tèrah va prendre el seu fill Abram, el seu net Lot i la seva nora Sarai, muller d’Abram, i des d’Ur de Caldea s’encaminà amb ells cap al país de Canaan. Però, arribats a Haran, s’hi quedaren a viure. […]
  • Isaïes 41,9 jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat.”
  • Isaïes 41,2 »Qui ha suscitat de l’orient aquell a qui la justícia cridava a seguir-lo? Li sotmet nacions perquè domini els seus reis, li dona tantes espases com nombrosos són els grans de pols, tants arquers com incomptables són els brins de palla esventada.
5

No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència .

6

Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys.

  • Gènesi 15,13 Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.
  • Èxode 12,40-41 L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. […]
  • Gàlates 3,17 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa.
  • Gènesi 15,16 Els teus descendents tornaran aquí després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seva maldat no arribi al capdamunt.
7

Jo , digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran i em donaran culte en aquest temple.

  • Èxode 3,12 Déu li va respondre: —Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.
  • Salms 105,27-36 que van obrar prodigis enmig d’ells, grans meravelles a la terra de Cam. […]
  • Èxode 7,1-14 El Senyor digué a Moisès: —Davant el faraó tindràs l’autoritat d’un déu, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. […]
  • Salms 136,10-15 Colpí Egipte prenent-li els primogènits. Perdura eternament el seu amor. […]
  • Gènesi 15,14-16 Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns. […]
  • Salms 74,12-14 Però tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei, victoriós arreu de la terra. […]
  • Salms 78,43-51Salms 135,8-9Nehemies 9,9-11Isaïes 51,9-10
8

Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques.

9

»Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. Però Déu era al seu costat

  • Gènesi 39,2 El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci.
  • Salms 105,17 Havia enviat un home davant d’ells, Josep, venut com un esclau;
  • Isaïes 43,2 Si travesses aigües profundes, jo soc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
  • Gènesi 45,4 Llavors Josep digué als seus germans: —Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: —Jo soc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte.
  • Isaïes 41,10 No tinguis por, que jo soc amb tu. No et neguitegis, que jo soc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta bondadosa.
  • Mateu 27,18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
  • Gènesi 39,5Gènesi 49,23-24Gènesi 37,18-29Gènesi 39,21-23Gènesi 37,4-11Gènesi 50,15-20
10

i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial.

11

Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc.

  • Gènesi 41,54-57 i van començar els set anys de fam, tal com Josep havia anunciat. La fam afeixugava per tota la terra, però en el país d’Egipte hi havia pa. […]
  • Gènesi 47,13-15 La fam era tan greu que ja no hi havia pa enlloc del país. A Egipte i a Canaan la gent defallia de tanta fam. […]
  • Gènesi 45,5-6 Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. […]
  • Gènesi 42,5 Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
  • Salms 105,16 Després cridà la fam al país, els privà del pa que els mantenia.
  • Gènesi 43,1 La fam continuava afeixugant el país.
  • Gènesi 45,11
12

Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat.

  • Gènesi 42,1-24 Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills: —Què espereu? […]
  • Gènesi 43,2 Quan la família de Jacob s’hagué acabat tot el gra que havien portat d’Egipte, el pare va dir als seus fills: —Torneu a comprar-nos més queviures.
13

La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep.

  • Gènesi 46,31 Després Josep va dir als seus germans i a tota la família del seu pare: —Me’n vaig a fer-ho saber al faraó. Pujo a dir-li que ja han arribat els meus germans i la família del meu pare, que eren al país de Canaan.
  • Gènesi 45,1-18 Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: —Feu sortir tothom del meu davant. Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. […]
14

Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, en total setanta-cinc persones.

  • Deuteronomi 10,22 Quan els teus pares van baixar a Egipte eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, t’ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.
  • Gènesi 46,26-27 Els membres de la família de Jacob, els seus descendents directes que van entrar a Egipte, eren un total de seixanta-sis, sense comptar les mullers dels seus fills. […]
  • Èxode 1,5 Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta.
  • 1 Cròniques 2,5-6 Fills de Peres: Hesron i Hamul. […]
  • Gènesi 45,9-11 Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. […]
  • Gènesi 46,12 Judà i els seus fills Xelà, Peres i Zèrah; els altres fills Er i Onan havien mort al país de Canaan; Peres tenia dos fills, Hesron i Hamul.
  • Salms 105,23
15

Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares.

  • Èxode 1,6 Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació.
  • Gènesi 49,33 Quan hagué donat aquestes recomanacions als seus fills, Jacob tornà a estirar-se al llit, va morir i es va reunir amb els seus.
  • Gènesi 46,3-7 Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. […]
  • Nombres 20,15 Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares.
  • Deuteronomi 26,5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això: »“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa.
  • Hebreus 11,21-22 Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó . […]
  • Josuè 24,4Deuteronomi 10,22
16

Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor.

  • Josuè 24,32 Pel que fa a les despulles de Josep, que s’havien endut d’Egipte, els israelites les van enterrar a Siquem. Van sepultar-les en el camp que Jacob havia comprat per cent peces de plata als descendents d’Hamor, pare de Siquem. Les despulles de Josep quedaren en possessió dels seus descendents.
  • Gènesi 23,16 Abraham i Efron es van entendre i, en presència dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders.
  • Èxode 13,19 Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.»
  • Gènesi 33,9-20 Esaú va replicar: —Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu. […]
  • Gènesi 34,2-31 Siquem, fill d’Hamor, l’hivita, que era el cap d’aquella regió, va veure Dina, la va raptar i la va violar. […]
  • Gènesi 49,29-32 Després Jacob els va donar les seves darreres recomanacions. Els digué: —Estic a punt de reunir-me amb els meus. Enterreu-me amb els meus pares a la cova del camp d’Efron, l’hitita: […]
  • Gènesi 50,13Gènesi 35,19
17

»Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte

  • Èxode 1,7-12 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. […]
  • Fets 7,6 Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys.
  • Fets 13,17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç.
  • Salms 105,24-25 El Senyor va fer el seu poble molt fecund, més nombrós que els seus enemics. […]
  • Gènesi 15,13-16 Llavors el Senyor va dir a Abram: —Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. […]
  • Èxode 1,20 Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós.
  • 2 Pere 3,8-9
18

fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep .

  • Èxode 1,8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte,
19

Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin.

  • Salms 105,25 Però canvià el cor dels egipcis perquè avorrissin el seu poble i tractessin amb perfídia els seus servents.
  • Èxode 1,9-22 i digué al seu poble: —Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. […]
  • Salms 83,4-5 Tramen un complot contra el teu poble, conspiren contra el teu tresor i diuen: […]
  • Apocalipsi 12,4-5 i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. […]
  • Salms 129,1-3 Càntic de pelegrinatge. Molt sovint m’han combatut des de jove —que respongui el poble d’Israel—, […]
20

Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare;

  • Hebreus 11,23 Gràcies a la fe, Moisès, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquè havien vist com n’era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l’edicte reial.
  • Èxode 2,2-10 La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. […]
  • 1 Samuel 16,12 Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: —Ungeix-lo, que és ell.
21

i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu.

  • Hebreus 11,24 Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó.
  • Deuteronomi 32,26 »Jo em deia: “No en deixaré rastre, ningú no guardarà el seu record.”
  • Èxode 2,2-10 La dona va tenir un fill. Veient que l’infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. […]
22

El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.

  • Isaïes 19,11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»?
  • Daniel 1,17-20 Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis. […]
  • Lluc 24,19 Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
  • 2 Cròniques 9,22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.
  • Daniel 1,4 uns joves sense cap defecte i ben plantats, instruïts en totes les branques de la saviesa, intel·ligents i assenyats, aptes per a servir al palau reial i per a aprendre l’escriptura i la llengua dels caldeus.
  • 1 Reis 4,29-30
23

Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites.

  • Èxode 2,11-12 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. […]
  • Hebreus 11,24-26 Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó. […]
  • Proverbis 21,1 El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol.
  • Filipencs 2,12-13 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: […]
  • Jaume 1,17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
  • Apocalipsi 17,17 perquè Déu ha infós en els seus cors el desig de complir el seu designi: tots posaran el seu poder reial al servei de la bèstia fins que s’hagin complert les paraules de Déu.
  • Esdres 7,27Esdres 1,5Èxode 4,18Esdres 1,1Èxode 35,212 Cròniques 30,12Èxode 35,29
24

I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci.

  • Joan 18,10-11 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. […]
  • Fets 7,28 ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?
  • Joan 18,25-27 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: —¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? Ell ho negà: —No, no ho soc pas. […]
25

Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre.

  • Lluc 9,45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.
  • 2 Corintis 6,1 Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n’heu rebut.
  • Lluc 18,34 Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.
  • 1 Corintis 15,10 Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi.
  • 2 Reis 5,1 Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra.
  • Romans 15,18 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció,
  • Salms 106,7Marc 9,32Colossencs 1,29Fets 15,71 Samuel 19,5Fets 21,191 Samuel 14,45Fets 15,41 Corintis 3,9Fets 14,27
26

L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient: »—¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?

  • Èxode 2,13-15 L’endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: —Per què pegues a un company? […]
  • 1 Joan 3,11-15 El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres. […]
  • Filipencs 2,3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
  • Joan 15,17-18 Això us mano: que us estimeu els uns als altres. […]
  • Proverbis 18,19 Un home ofès resisteix més que una plaça forta, en el judici és com el forrellat d’un castell.
  • Gènesi 45,24 Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí.
  • Filipencs 2,1Gènesi 13,8Salms 133,11 Corintis 6,6-8
27

»Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li: »— ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre?

  • Lluc 12,14 Ell li respongué: —Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?
  • Proverbis 9,7-8 Rebrà insults, qui renya l’insolent; qui reprèn el malvat en rebrà injúries. […]
  • Fets 7,35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge? , Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa.
  • Fets 7,54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.
  • Joan 18,36-37 Jesús contestà: —La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. […]
  • 1 Samuel 25,14-15 Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo: —David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament, […]
  • Fets 3,13-15Fets 7,39Fets 4,11-12Mateu 21,23Fets 5,33Joan 19,12-15Fets 4,7Gènesi 19,19
28

¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci?

Sense referències creuades.

29

»Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, on va tenir dos fills.

  • Èxode 18,2-4 Jetró, sogre de Moisès, va prendre amb ell Siporà, dona de Moisès, que aquest havia fet tornar a casa, […]
  • Èxode 4,19-20 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès: —Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar. […]
  • Èxode 2,14-22 Ell li replicà: —¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» […]
30

»Al cap de quaranta anys se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava.

31

Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:

  • Èxode 3,3-4 I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» […]
32

»— Jo soc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. »Moisès, tot tremolós, no gosava mirar.

33

El Senyor li digué: »— Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

  • Èxode 3,5 Déu li digué: —No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
  • Josuè 5,15 El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre: —Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I Josuè es va descalçar.
  • 2 Pere 1,18 Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
  • Cohèlet 5,1 Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules.
34

He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara ves, jo t’envio a Egipte.

35

»A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge? , Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa.

36

És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, al Mar Roig i al desert durant quaranta anys.

37

Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo.

  • Deuteronomi 18,15-19 El Senyor, el teu Déu, farà que enmig teu, entre els teus germans, s’aixequi un profeta com jo. Escolteu-lo. […]
  • Fets 3,22-23 D’una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s’aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. […]
  • Joan 18,37 Pilat li digué: —Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: —Tu ho dius: jo soc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
  • Fets 7,38 És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
  • Mateu 17,3-5 Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. […]
  • Lluc 9,35 Llavors va sortir del núvol una veu que deia: —Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
  • Lluc 9,30-31Marc 9,7Joan 8,46-472 Cròniques 28,22Daniel 6,13
38

És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.

39

Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte,

  • Nombres 14,3-4 Per què el Senyor ens porta en aquest país? ¿Per fer-nos morir a la guerra i perquè les nostres dones i els nostres infants siguin capturats? Valdria més tornar-nos-en a Egipte! […]
  • Nombres 11,5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
  • Nehemies 9,16-17 »Però ells, els nostres pares, plens d’arrogància, van anar a la seva i no obeïren els teus manaments. […]
  • Èxode 16,3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
  • Ezequiel 20,6-14 Aquell dia els vaig jurar que els faria sortir del país d’Egipte i que els portaria a un país que jo havia explorat per a ells, un país que regalima llet i mel, el més esplèndid de tots. […]
  • Fets 7,51-52 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. […]
  • Salms 106,32-33Èxode 14,11-12Nombres 21,5Jutges 11,2Èxode 17,31 Reis 2,27Fets 7,27
40

i deien a Aaron: »— Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.

  • Èxode 32,1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
  • Èxode 32,23 Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.”
41

»Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.

  • Salms 106,19-21 A l’Horeb fabricaren un vedell, adoraren un ídol de fosa; […]
  • Nehemies 9,18 Es van fer un vedell de fosa i es deien entre ells: “Aquest és el teu Déu, que t’ha tret d’Egipte.” Així van ultratjar-te greument.
  • Osees 9,1 Israel, no celebris festes ni t’alegris com els altres pobles, perquè prostituint-te t’has allunyat del teu Déu. T’estimaves més la paga que rebies a totes les eres on batien el blat.
  • Apocalipsi 9,20 Els homes que quedaven, els qui no van morir d’aquelles plagues, no renunciaren a allò que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d’or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar;
  • Habacuc 2,18-20 »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat? O una imatge de fosa que respon amb mentides? Com pot confiar un escultor en la seva escultura fins a fabricar-se uns ídols muts? […]
  • Osees 9,10 Diu el Senyor: «Vaig trobar Israel com qui troba raïms al desert. Vaig mirar els vostres pares com es miren les figues primerenques. Però ells arribaren a Baal-Peor i es van consagrar a l’Ídol Vergonyós, es van tornar fastigosos com el seu amant.
  • Deuteronomi 9,12-18Èxode 32,17-20Isaïes 44,9-20Isaïes 2,8-9Èxode 32,2-8
42

Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis?

43

En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.

  • Amós 5,26-27 Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. […]
  • Èxode 20,4-5 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. […]
  • Deuteronomi 5,8-9 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües de sota la terra. […]
  • Levític 20,2-5 —Comunica això als israelites: »Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort. La gent del país l’ha d’apedregar. […]
  • 2 Reis 21,6 Va cremar en sacrifici el seu fill, practicava els encanteris i la màgia, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
  • 2 Reis 18,11 El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.
  • Deuteronomi 4,16-182 Reis 17,16-18Levític 18,212 Reis 17,6
44

»En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança. Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist.

  • Èxode 25,40 Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.
  • Èxode 38,21 Per ordre de Moisès, els levites, sota la direcció d’Itamar, fill del sacerdot Aaron, van fer el recompte del material esmerçat en la construcció del tabernacle de l’aliança.
  • Hebreus 8,5 Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.
  • Èxode 26,30 Construeix el tabernacle segons la norma que et mostro aquí a la muntanya.
  • Nombres 9,15 El dia que va ser erigit el tabernacle, el núvol el cobrí; cobrí la tenda de l’aliança. Al capvespre, el núvol apareixia damunt el tabernacle com la resplendor d’un foc, fins al matí.
  • 1 Cròniques 28,11 Llavors David va donar al seu fill Salomó l’esbós del vestíbul i dels seus annexos, dels seus magatzems, de les seves cambres altes, dels compartiments interiors i de la cambra per a la coberta del perdó.
  • 2 Cròniques 24,6Nombres 10,11Hebreus 8,2Josuè 18,1Nombres 18,2Nombres 1,50-53Èxode 25,8-9Nombres 17,7-81 Cròniques 28,19
45

Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David.

46

Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob.

  • Salms 132,1-5 Càntic de pelegrinatge. Recorda’t, Senyor, de David i de totes les seves proves, […]
  • Fets 13,22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué: »— M’he fixat en David , fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor , que realitzarà tot el que jo vull.
  • 2 Samuel 7,1-5 Quan el rei David s’hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l’envoltaven, […]
  • 1 Cròniques 17,1-4 Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: —Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona. […]
  • 1 Samuel 16,11-13 Samuel va afegir: —No queda cap més fill? Jessè va respondre: —Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li digué: —Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui. […]
  • 1 Samuel 16,1 El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
  • 2 Samuel 6,212 Samuel 7,8-162 Samuel 7,18-191 Cròniques 22,7-81 Reis 8,17-191 Cròniques 29,2-31 Samuel 15,28Salms 89,19-37Salms 78,68-72Salms 132,111 Cròniques 28,2-5
47

Però fou Salomó qui li va construir un casal,

  • 1 Reis 8,20 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;
  • 2 Samuel 7,13 És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre.
  • 1 Reis 6,37-38 L’any quart del regnat de Salomó, el mes de ziu, van posar els fonaments del temple del Senyor, […]
  • 1 Reis 7,13-51 El rei Salomó va fer venir Hiram de Tir i el va contractar. […]
  • 1 Reis 5,1 Salomó era sobirà de tots els reialmes que hi havia des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus mentre ell visqué.
  • 2 Cròniques 3,1 Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor a Jerusalem, a la muntanya de Morià, on el Senyor s’havia aparegut a David, el seu pare; era el lloc que aquest havia preparat a l’era d’Ornan, el jebuseu.
  • 2 Cròniques 2,1-41 Cròniques 17,1Zacaries 6,12-13
48

encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home, tal com diu el profeta:

  • Fets 17,24-25 El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home […]
  • Isaïes 66,1-2 Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? […]
  • 1 Reis 8,27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.
  • 2 Cròniques 2,5-6 Però, qui es veurà amb cor d’edificar-li un temple, si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la seva immensitat? I qui soc jo per a edificar-li un temple, ni que fos tan sols per a cremar encens en honor seu? […]
  • 2 Cròniques 6,18 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir amb els homes a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.
  • Salms 91,9 Quan deies: «M’emparo en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi.
  • Salms 91,1Daniel 4,17Salms 92,8Daniel 4,24-25Salms 7,17Daniel 4,34Deuteronomi 32,8Salms 46,4
49

El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?

  • Isaïes 66,1 Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?
  • Salms 11,4 El Senyor habita en el seu sant palau, el Senyor té el seu tron en el cel. D’allà estant esguarda el món, els seus ulls examinen tots els homes:
  • Joan 4,21 Jesús li diu: —Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
  • Apocalipsi 3,21 »Al qui surti vencedor, li concediré d’asseure’s amb mi en el meu tron, tal com jo, que he vençut, m’he assegut amb el meu Pare en el seu tron.
  • Jeremies 23,24 Ja pot buscar l’home amagatalls, que jo l’hi trobaré. Ho dic jo, el Senyor. ¿No sabeu que jo omplo el cel i la terra? Ho dic jo, el Senyor.
  • 1 Reis 22,19 Micàiehu va afegir: —Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra.
  • Mateu 5,34-35Mateu 23,22Mateu 24,2Jeremies 7,4-11Malaquies 1,11
50

¿ No ho ha fet tot la meva mà?

  • Jeremies 32,17 »—Ah, Senyor Déu! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible.
  • Isaïes 66,2 Tot ho ha fet la meva mà, i per això tot existeix. Ho dic jo, el Senyor. Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula.
  • Salms 33,6-9 Amb la paraula el Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada. […]
  • Fets 14,15 —Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou .
  • Èxode 20,11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
  • Isaïes 40,28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència.
  • Isaïes 45,7-8Salms 50,9-12Jeremies 10,11Salms 146,5-6Isaïes 45,12Isaïes 44,24
51

»Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares.

52

A quin dels profetes ells no van perseguir? Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, que ara vosaltres heu traït i assassinat.

53

Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, però no l’heu guardada.

  • Hebreus 2,2 Perquè la Llei, promulgada per mitjà d’àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament.
  • Gàlates 3,19 Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer.
  • Fets 7,38 És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre.
  • Joan 7,19 ¿No és cert que Moisès us va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la compleix! Per què busqueu de matar-me?
  • Deuteronomi 33,2 —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seva pròpia mà els envia el foc d’una llei.
  • Gàlates 6,13 De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió.
  • Romans 2,23-25Ezequiel 20,18-21Salms 68,17Èxode 19,1-20

Mort d’Esteve

54

En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.

55

Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.

56

Llavors va dir: —Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu.

  • Mateu 26,64-65 Jesús li respon: —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel . […]
  • Fets 10,11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes.
  • Apocalipsi 11,19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
  • Mateu 3,16 Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell.
  • Apocalipsi 19,11 Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.
  • Apocalipsi 4,1 Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: —Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir.
  • Daniel 7,13-14Fets 10,16Mateu 16,27-28Mateu 8,20Mateu 25,31Joan 5,22-27Joan 1,51Lluc 3,21Marc 1,10
57

Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell,

  • Zacaries 7,11 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi.
  • Salms 58,4 Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s’extravien de petits,
  • Fets 23,27 Els jueus s’havien apoderat d’aquest home i anaven a matar-lo, quan jo, informat que era ciutadà romà, hi vaig acudir amb la tropa i el vaig salvar.
  • Fets 21,27-31 Eren a punt de complir-se els set dies quan els jueus originaris de l’Àsia, en veure Pau al temple, amotinaren la gent i el van agafar, […]
  • Fets 7,54 En sentir això, estrenyien les dents i es corsecaven de ràbia contra Esteve.
  • Proverbis 21,13 Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cridi ell.
58

el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule.

  • Fets 22,20 i quan era vessada la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
  • Fets 8,1 Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.
  • Levític 24,14-16 —Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l’han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat. […]
  • Fets 6,13 Allà van presentar falsos testimonis que deien: —Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei.
  • Fets 22,4 Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó.
  • 1 Reis 21,13 Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot: —Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei. Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí.
  • Deuteronomi 17,7Deuteronomi 13,9-10Lluc 4,29Nombres 15,35Joan 10,23-26Fets 9,1-19Hebreus 13,12-13Fets 6,11
59

Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: —Jesús, Senyor, rep el meu esperit.

  • Lluc 23,46 Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar.
  • Salms 31,5 treu-me del llaç que m’han parat, ets tu qui em defensa.
  • Fets 22,16 I ara, què esperes? Aixeca’t, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom.
  • 1 Corintis 1,2 a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre.
  • Fets 9,14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.
  • Joel 2,32
  • Fets 2,21Fets 9,21Romans 10,12-14
60

Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força: —Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat! I, havent dit això, va morir.