Nombres 16

381 referències creuades · llegeix el capítol →

El poble refusa l’autoritat de Moisès i Aaron

Rebel·lió de Corè

Corè, fill d’Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn,

Judes 1,11 Ai d’ells! S’han embrancat pel camí de Caín; per diners, s’han enfonsat en l’error de Balaam; han anat a la perdició amb la revolta de Corè. ⤳
Deuteronomi 11,6 heu vist allò que va fer a Datan i Abiron, fills d’Eliab, de la tribu de Rubèn, quan, enmig de tot el poble d’Israel, la terra va obrir-se i els engolí amb les seves famílies, les seves tendes i tots els qui s’havien posat al costat d’ells. ⤳
Èxode 6,21 Fills d’Ishar: Corè, Nèfeg i Zicrí. ⤳
Nombres 27,3 —El nostre pare va morir al desert, però ell no era dels seguidors de Corè que es van rebel·lar contra el Senyor. Ell va morir per la seva culpa i sense tenir fills. ⤳
Gènesi 49,3-4 »Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, superior en dignitat, superior en poder, […] ⤳
Nombres 26,9-10 era pare de Nemuel, Datan i Abiron. Els dos darrers van ser els delegats de la comunitat que s’amotinaren contra Moisès i Aaron, i també contra el Senyor, juntament amb els partidaris de Corè. […] ⤳
Èxode 6,18 1 Cròniques 5,1-2

per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S’hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l’assemblea del poble, tots ells homes de prestigi.

Nombres 26,9 era pare de Nemuel, Datan i Abiron. Els dos darrers van ser els delegats de la comunitat que s’amotinaren contra Moisès i Aaron, i també contra el Senyor, juntament amb els partidaris de Corè. ⤳
Ezequiel 23,10 Ells la despullaren, li prengueren els fills i les filles i la van matar amb l’espasa. El càstig que li van imposar la va fer cèlebre entre les dones. ⤳
1 Cròniques 5,24 Els caps dels seus llinatges eren: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Van ser homes coratjosos i de renom, caps dels seus llinatges. ⤳
Nombres 1,16 Aquests van ser els delegats de la comunitat com a principals de les seves tribus i caps de les unitats d’Israel. ⤳
Gènesi 6,4 En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics. ⤳
1 Cròniques 12,30 Dels descendents de Benjamí, parents de Saül, tres mil. La majoria d’ells havia servit fidelment fins aleshores el casal de Saül. ⤳

Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor?

Salms 106,16 Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; ⤳
Nombres 14,14 i ho han dit als habitants d’aquesta terra. Tots han sentit a dir que tu, Senyor, acompanyes aquest poble i t’hi mostres cara a cara; que el teu núvol reposa damunt d’ells, que de dia camines davant d’ells en una columna de núvol i de nit en una columna de foc. ⤳
Èxode 19,6 sereu per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa.” Això és el que has de dir als israelites. ⤳
Fets 7,51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, no us heu circumcidat el cor ni les orelles! Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: feu igual que els vostres pares. ⤳
Nombres 16,7 i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites! ⤳
Nombres 16,11 De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat. ⤳
Jeremies 7,3-12 Nombres 12,1-2 Isaïes 1,11-16 Esdres 9,2 Nombres 35,34 Fets 7,39 Salms 68,17 Èxode 29,45-46 Nombres 14,1-4 Romans 2,28-29 Mateu 3,9-10

En sentir això, Moisès es va prosternar amb el front a terra.

Nombres 14,5 Llavors Moisès i Aaron es van prosternar amb el front a terra, en presència de tota la comunitat reunida. ⤳
Nombres 20,6 Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, ⤳
Nombres 16,45 ⤳
Josuè 7,6 Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra fins al vespre, davant l’arca del Senyor. ⤳

Després digué a Corè i a tots els seus partidaris: —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes.

Salms 65,4 Les nostres culpes ens aclaparen, però tu ens perdones les faltes. ⤳
Nombres 17,5 Això recordava als israelites que només el qui és descendent d’Aaron pot acostar-se a l’altar a cremar encens al Senyor. Si algun altre s’hi acostés, acabaria com Corè i els seus partidaris, tal com el Senyor li havia advertit per mitjà de Moisès. ⤳
2 Timoteu 2,19 Tanmateix, Déu ha posat un sòlid fonament que es manté ferm i que porta gravades aquestes paraules: El Senyor coneix els qui són seus. I també: Que s’allunyin del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor. ⤳
Levític 10,3 Moisès va dir a Aaron: —Això, el Senyor ja ho havia dit: “Em mostraré sant en els qui s’acosten per adorar-me, i gloriós en presència de tot el poble.” Però Aaron va callar. ⤳
Nombres 16,3 Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor? ⤳
Èxode 28,1 »D’entre els israelites, fes venir al teu costat el teu germà Aaron i el seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, per fer-los els meus sacerdots. ⤳
1 Pere 2,5-9 Joan 15,16 Malaquies 3,18 Hebreus 10,19-22 2 Timoteu 2,3-4 Ezequiel 40,46 1 Samuel 2,28 Fets 13,2 Fets 1,24 Salms 105,26 Apocalipsi 5,9-10 Fets 22,14 Fets 1,2 Apocalipsi 1,6 Ezequiel 44,15-16 Levític 21,6-8 Isaïes 61,5-6 Èxode 28,43 Levític 21,12-15

Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers,

Levític 10,1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat. ⤳
Nombres 16,35-40 D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens. […] ⤳
1 Reis 18,21-23 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: —Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res. […] ⤳
Levític 16,12-13 Omplirà després un encenser amb brases preses de l’altar situat davant el Senyor, agafarà dos bons grapats d’encens aromàtic en pols, i ho durà darrere la cortina interior. […] ⤳
Nombres 16,46-48 ⤳

i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites!

Nombres 16,3 Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor? ⤳
Efesis 1,4 Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ⤳
1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable. ⤳
2 Tessalonicencs 2,13 Germans estimats del Senyor, sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, ja que ell us ha escollit com a primícies perquè obtingueu la salvació per l’Esperit que santifica i per la fe en la veritat. ⤳
1 Reis 18,17-18 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: —¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel? […] ⤳
Nombres 16,5 Després digué a Corè i a tots els seus partidaris: —Demà al matí el Senyor farà saber qui és dels seus, qui és sant i se li pot acostar, i qui ha escollit per a presentar-li les ofrenes. ⤳
Mateu 21,23-27

Moisès va dir encara a Corè: —Escolteu-me, levites!

Sense referències creuades.

¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat?

Isaïes 7,13 Aleshores Isaïes digué: —Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? ⤳
Deuteronomi 10,8 Llavors el Senyor va separar de les altres la tribu de Leví per confiar-li aquestes tasques: portar l’arca de l’aliança del Senyor, acostar-se a la presència del Senyor per oficiar com a sacerdots, i pronunciar la benedicció en el seu nom. Aquestes són les seves tasques encara avui. ⤳
Ezequiel 44,10-11 »Els levites que em van abandonar quan Israel anava esgarriat darrere els seus ídols repugnants, hauran de pagar la seva culpa. […] ⤳
Nombres 1,53 però els levites acamparan entorn del tabernacle de l’aliança i en seran els servidors, perquè la meva indignació no esclati contra la comunitat d’Israel. ⤳
Nombres 16,13 ¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap? ⤳
Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, ⤳
Nombres 3,6 1 Samuel 18,23 Gènesi 30,15 2 Cròniques 35,3 Ezequiel 34,18 Nombres 3,41-45 Nombres 8,14-16 2 Samuel 7,19 Nombres 18,2-6 1 Corintis 4,3 Fets 13,2

El Senyor ha volgut que tu, Corè, i els altres levites estigueu prop d’ell. Per què reclameu també el sacerdoci?

Proverbis 13,10 L’orgullós no crea més que conflictes; és savi el qui es deixa aconsellar. ⤳
Lluc 22,24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. ⤳
Filipencs 2,3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. ⤳
Nombres 3,10 Les funcions sacerdotals, deixa-les a càrrec d’Aaron i dels seus fills. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà. ⤳
Nombres 18,7 Però tu, Aaron, amb els teus descendents, exerciràs les funcions sacerdotals i prestaràs el teu servei en tot el que es refereix a l’altar i al lloc santíssim, situat darrere la cortina interior. Jo us faig el do del sacerdoci. Us confio les funcions sacerdotals. Si algú, sense ser sacerdot, s’atreveix a exercir-les, morirà. ⤳
3 Joan 1,9 He escrit a la comunitat, però Diòtrefes, que pretén d’ocupar-hi el primer lloc, no reconeix la nostra autoritat. ⤳
Mateu 20,21-22 Romans 12,10

De fet, Aaron no és ningú perquè murmureu contra ell. És contra el Senyor que tu i els teus partidaris us heu amotinat.

Èxode 16,7-8 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre? […] ⤳
Èxode 17,2 Llavors el poble es posà a discutir amb Moisès i li deia: —Dona’ns aigua per a beure. Moisès els va replicar: —Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor? ⤳
Nombres 16,3 Es van amotinar contra Moisès i Aaron i els van dir: —Ja n’hi ha prou! Tots els membres de la comunitat pertanyen a un poble sant i enmig d’ells hi ha el Senyor. Amb quin dret us heu erigit en autoritat sobre la comunitat del Senyor? ⤳
1 Corintis 3,5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. ⤳
1 Samuel 8,7 i el Senyor li respongué: —Accedeix al que el poble et demana. No et rebutgen pas a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi. ⤳
Fets 5,4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te’l; i, quan te l’has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què el teu cor ha maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu! ⤳
Romans 13,2 Joan 13,20 Lluc 10,16 1 Corintis 10,10

Rebel·lió de Datan i Abiron

Moisès va fer cridar Datan i Abiron, fills d’Eliab. Però ells van contestar: —No volem venir!

Isaïes 3,5 Els homes es barallaran els uns amb els altres. El jove no respectarà l’ancià, un qualsevol no respectarà els més dignes. ⤳
Proverbis 29,9 Si l’assenyat es querella amb el neci, pot riure o enfadar-se, però no resoldrà res. ⤳
1 Pere 2,13-14 Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà, […] ⤳
Judes 1,8 De la mateixa manera, ara aquests visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els éssers gloriosos. ⤳

¿No en tens prou d’haver-nos tret d’un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara pretenguis ser el nostre cap?

Fets 7,35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge? , Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. ⤳
Èxode 2,14 Ell li replicà: —¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» ⤳
Èxode 16,3 Els israelites els deien: —Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam. ⤳
Nombres 11,5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! ⤳
Nombres 20,3-4 El poble discutia amb Moisès. Li deia: —Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! […] ⤳
Èxode 2,23 Al cap de molt de temps, el rei d’Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, ⤳
Èxode 1,11 Èxode 17,3 Salms 2,2-3 Èxode 1,22 Lluc 19,14 Nombres 14,2 Fets 7,25-27

No ens has dut pas a un país que regalimi llet i mel, ni ens has donat camps ni vinyes. ¿Et penses que aquesta gent són cecs? Doncs no, no volem venir!

Nombres 36,8-10 Per tant, si una dona, de la tribu que sigui, és hereva del seu pare, ha de casar-se amb un home d’un clan de la seva tribu paterna. Així cada israelita conservarà l’heretat dels seus pares […] ⤳
1 Samuel 11,2 Nahaix, l’ammonita, els va respondre: —El pacte que faré amb vosaltres serà aquest: Us buidaré a tots l’ull dret. Vull que en vosaltres tot Israel rebi aquest afront. ⤳
Levític 20,24 Per això us he dit: “Preneu possessió vosaltres del seu país, jo us el dono en heretat: és un país que regalima llet i mel.” Jo soc el Senyor, el vostre Déu, que us he separat dels altres pobles. ⤳
Jutges 16,21 Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feien moldre gra a la presó. ⤳
Èxode 22,5 »Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propietat d’un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis. ⤳
Èxode 3,17 us trauré de l’opressió d’Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel.” ⤳
Èxode 3,8 Nombres 20,5 Èxode 23,11

Moisès, molt indignat, va dir al Senyor: —No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.

Gènesi 4,4-5 Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, […] ⤳
2 Corintis 7,2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. ⤳
1 Corintis 9,15 Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me. ⤳
Mateu 5,22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. ⤳
Isaïes 1,10-15 Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra! […] ⤳
Nombres 12,3 De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. ⤳
Marc 3,5 Èxode 32,19 Nombres 16,6-7 1 Tessalonicencs 2,10 Fets 20,33-34 2 Corintis 1,12 2 Corintis 12,14-17 1 Samuel 12,3-4 Efesis 4,26

Càstig de Corè i dels seus partidaris

Moisès va dir després a Corè: —Tu i tots els teus partidaris, presenteu-vos demà davant el Senyor. Aaron també hi serà.

1 Samuel 12,3 Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho. ⤳
1 Samuel 12,7 Ara, doncs, compareixeu, que us retrauré, a la seva presència, tots els beneficis que ell us ha fet, tant a vosaltres com als vostres pares. ⤳
2 Timoteu 2,14 Recorda’ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s’embranquin en discussions sobre paraules, que només serveixen per a fer mal als qui escolten. ⤳
Nombres 16,6-7 Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, […] ⤳

Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor.

1 Samuel 12,7 Ara, doncs, compareixeu, que us retrauré, a la seva presència, tots els beneficis que ell us ha fet, tant a vosaltres com als vostres pares. ⤳

Cada un, doncs, va prendre el seu encenser, va posar-hi les brases i l’encens, i es quedaren drets amb Moisès i Aaron a l’entrada de la tenda del trobament.

Sense referències creuades.

Corè havia reunit contra Moisès i Aaron tota la comunitat a l’entrada de la tenda del trobament. Llavors la presència gloriosa del Senyor es va aparèixer a tota l’assemblea.

Nombres 16,42 ⤳
Nombres 14,10 Però tota la comunitat parlava d’apedregar-los, quan la presència gloriosa del Senyor va aparèixer a la tenda del trobament davant tots els israelites. ⤳
Èxode 16,7 i al matí veureu la glòria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre? ⤳
Levític 9,23 Després Moisès i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en sortir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble. ⤳
Nombres 12,5 Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar ⤳
Nombres 16,1-2 Corè, fill d’Ishar, del clan de Quehat, de la tribu de Leví, va prendre amb ell Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn, […] ⤳
Èxode 16,10 Nombres 20,6 Levític 9,6

El Senyor parlà llavors a Moisès i a Aaron. Els digué:

Sense referències creuades.

—Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant.

Èxode 32,10 Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. ⤳
Nombres 16,45 ⤳
Èxode 33,5 Perquè el Senyor havia manat a Moisès que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t’acompanyés uns moments, t’exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré què faig amb tu.» ⤳
Apocalipsi 18,4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; ⤳
Salms 73,19 Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment, sense deixar rastre! ⤳
Nombres 14,15 Si ara fas morir d’un cop tot aquest poble, les nacions que en sentiran parlar diran: ⤳
2 Corintis 6,17 Efesis 5,6-7 Nombres 14,12 Jeremies 5,16 Gènesi 19,15-22 Hebreus 12,28-29 Isaïes 37,36 Fets 2,40

Però Moisès i Aaron es prosternaren amb el front a terra i van exclamar: —Déu i Senyor de l’alè de tots els vivents, ¿pel pecat d’un sol home t’indignaràs contra tota la comunitat?

Nombres 27,16 —Que el Senyor, el Déu que dona l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat, ⤳
Job 12,10 Ell té a la mà tots els vivents i l’alè de tots els homes. ⤳
Zacaries 12,1 Presagi. Paraula del Senyor per a Israel. Això diu el Senyor, ell que ha desplegat el cel, ha assentat els fonaments de la terra i ha posat l’alè de vida dintre l’home: ⤳
Cohèlet 12,7 ⤳
Hebreus 12,9 Els nostres pares terrenals ens corregien, i no per això deixàvem de respectar-los. Molt més, doncs, ens hem de sotmetre al Pare que ens dona l’esperit perquè visquem. ⤳
Romans 5,18 Per tant, així com per la falta d’un sol home la condemna s’ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. ⤳
Gènesi 18,23-25 Nombres 14,5 2 Samuel 24,17 Isaïes 57,16 Nombres 16,45 Gènesi 18,32 Josuè 7,1-26 Nombres 16,4 2 Samuel 24,1 1 Corintis 13,7

El Senyor va respondre a Moisès:

Sense referències creuades.

—Digues a la comunitat que s’apartin dels voltants de l’indret on viuen Corè, Datan i Abiron.

Nombres 16,21 —Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant. ⤳

Moisès, seguit pels ancians d’Israel, va anar on eren Datan i Abiron.

Nombres 11,25 El Senyor va baixar enmig d’un núvol, parlà amb Moisès i infongué als setanta ancians una part de l’esperit que Moisès tenia. Tan bon punt l’esperit va reposar damunt d’ells, es posaren a parlar com els profetes; però això no es va repetir més. ⤳
Nombres 11,16-17 El Senyor respongué a Moisès: —Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tinguis realment com a ancians i capdavanters del poble; porta’ls a la tenda del trobament i que es quedin allí amb tu. […] ⤳
Nombres 11,30 Després Moisès i els ancians d’Israel es van retirar al campament. ⤳

Allà digué a la comunitat: —Aparteu-vos de les tendes d’aquests homes malvats, no toqueu res que sigui seu, no fos cas que us perdéssiu vosaltres amb ells per tots els seus pecats.

Isaïes 52,11 Fora, fora, sortiu de Babilònia! No toqueu res d’impur, sortiu-ne purificats enduent-vos els paraments sagrats del Senyor. ⤳
Apocalipsi 18,4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: —Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; ⤳
2 Corintis 6,17 Per això, sortiu d’enmig d’ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d’impur, i jo us acolliré . ⤳
Nombres 16,21-24 —Separeu-vos d’aquesta comunitat, perquè els destruiré en un instant. […] ⤳
1 Timoteu 5,22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net. ⤳
Deuteronomi 13,17 Amuntega totes les riqueses enmig de la plaça i cala foc a tota la ciutat amb totes les seves riqueses, com a ofrena en honor del Senyor, el teu Déu. Que quedi per sempre en ruïnes, i mai més no sigui reconstruïda. ⤳
Fets 8,20 Gènesi 19,12-15 Fets 13,51 Mateu 10,14

Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit fora, i s’estaven a l’entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i les criatures.

Isaïes 28,14 Escolteu la paraula del Senyor, homes sarcàstics que governeu el poble de Jerusalem: ⤳
Job 40,10-11 Revesteix-te, doncs, de glòria i de grandesa, embolcalla’t d’esplendor i de majestat! […] ⤳
Job 9,4 Déu és savi i poderós. ¿Qui pot plantar-li cara i continuar vivint en pau? ⤳
Proverbis 16,18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra. ⤳
2 Reis 9,30-31 Jehú va arribar a Jizreel. Jezabel, en saber-ho, es va maquillar els ulls, va arreglar-se el cap i es posà a la finestra. […] ⤳
Proverbis 18,12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. ⤳

Llavors Moisès va dir: —Aquest serà el senyal que és el Senyor qui m’ha enviat a fer tot el que he fet, i que no soc jo qui ho ha volgut així.

Joan 6,38 perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. ⤳
Èxode 3,12 Déu li va respondre: —Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya. ⤳
Ezequiel 13,17 »Tu, fill d’home, encara’t també amb les dones del teu poble que profetitzen segons el seu propi parer i profetitza contra elles. ⤳
Joan 5,36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat perquè jo les dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. ⤳
Joan 14,11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. ⤳
Jeremies 23,16 «Això diu el Senyor de l’univers: No escolteu els profetes que us prediquen sense fonament, que propaguen visions imaginàries sense que el Senyor els hagi parlat. ⤳
Èxode 7,9 Zacaries 4,9 Joan 11,42 1 Reis 18,36 Deuteronomi 18,22 Èxode 4,1-9 Zacaries 2,9 Joan 5,30 Nombres 24,13

Si aquesta gent mor de mort natural, seguint el destí comú a tots els homes, és que el Senyor no m’ha enviat.

1 Reis 22,28 Però Micàiehu replicà: —Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I afegí encara: —Escolteu-ho, tots els pobles! ⤳
Lamentacions 4,22 Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa, mai més no seràs deportada. Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom, posarà al descobert els teus pecats. ⤳
Isaïes 10,3 Què fareu el dia que us demanaran comptes, quan veureu apropar-se la tempesta? A qui acudireu perquè us socorri? On amagareu les vostres riqueses? ⤳
Jeremies 5,9 ¿No haig de demanar comptes per tot això? A un poble com aquest, ¿no li haig de donar el que es mereix? Ho dic jo, el Senyor. ⤳
Job 35,15 I si dius que no s’indigna i no es fixa en les teves reflexions, ⤳
2 Cròniques 18,27 Però Micàiehu replicà: —Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca. I va afegir encara: —Escolteu-ho, tots els pobles! ⤳
Cohèlet 3,19 Èxode 32,34 Èxode 20,5

Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.

Salms 55,15 Una dolça intimitat ens unia, ens trobàvem plegats a la casa de Déu. ⤳
Nombres 16,33 Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d’ells i desaparegueren d’enmig de la comunitat. ⤳
Job 31,3 ¿No és el desastre per al malvat, l’adversitat per als malfactors? ⤳
Isaïes 45,7 Jo formo la llum i creo la tenebra, dono la felicitat i creo la desgràcia. Jo, el Senyor, faig tot això. ⤳
Isaïes 43,19 Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa. ⤳
Jeremies 31,22 Fins quan donaràs tombs, filla rebel? El Senyor crea una cosa nova en aquest país: serà la dona qui rondarà l’home. ⤳
Isaïes 28,21 Isaïes 45,12

Tot just Moisès acabava de parlar, quan la terra s’esberlà sota els peus d’ells.

Nombres 27,3 —El nostre pare va morir al desert, però ell no era dels seguidors de Corè que es van rebel·lar contra el Senyor. Ell va morir per la seva culpa i sense tenir fills. ⤳
Salms 106,17-18 però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; […] ⤳
Deuteronomi 11,6 heu vist allò que va fer a Datan i Abiron, fills d’Eliab, de la tribu de Rubèn, quan, enmig de tot el poble d’Israel, la terra va obrir-se i els engolí amb les seves famílies, les seves tendes i tots els qui s’havien posat al costat d’ells. ⤳
Nombres 26,10-11 Però la terra es va obrir i els engolí juntament amb Corè, el dia que moriren tots els seus partidaris i el foc va consumir, a més, dos-cents cinquanta homes. Van servir d’escarment per al poble. […] ⤳

La terra es va obrir i els engolí amb les seves famílies, amb tots els homes de Corè i tots els seus béns.

Salms 106,17 però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; ⤳
Nombres 26,11 Però els fills de Corè no van morir. ⤳
Apocalipsi 12,16 Però la terra va ajudar la dona: la boca de la terra s’obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat. ⤳
1 Cròniques 6,22 Tàhat, Assir, Ebiassaf, Corè, ⤳
Isaïes 5,14 Per això el país dels morts eixamplarà la seva gola, obrirà la boca de bat a bat. Hi davallaran nobles i poble enmig d’una cridòria eixordadora. ⤳
Nombres 16,30 Però si el Senyor fa un gran prodigi, si la terra s’obre, els engoleix amb tot el que tenen i baixen vius al país dels morts, sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor. ⤳
Salms 88,1 Salms 84,1 1 Cròniques 6,37 Deuteronomi 11,6 Nombres 16,17 Salms 85,1 Nombres 27,3 Gènesi 4,11

Van baixar de viu en viu al país dels morts amb tot el que tenien. La terra es va cloure damunt d’ells i desaparegueren d’enmig de la comunitat.

Salms 55,23 Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà. No permetrà mai de la vida que el just trontolli. ⤳
Isaïes 14,9 »El país dels morts es remou amb l’anunci de la teva arribada; desvetlla per tu les ombres dels morts, les de tots els poderosos de la terra; fa aixecar dels seus setials els reis de les nacions. ⤳
Isaïes 14,15 De fet, però, has baixat al país dels morts, al fons de tot dels inferns. ⤳
Salms 9,15 Llavors contaré les teves obres, dignes de lloança, celebraré que m’has salvat, als portals de la ciutat de Sió. ⤳
Salms 143,7 De pressa, Senyor, respon-me, que el meu esperit defalleix; no m’amaguis la teva mirada, que seria com els qui baixen a la fossa. ⤳
Salms 69,15 Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals. ⤳
Judes 1,11 Ezequiel 32,18 Ezequiel 32,30

En sentir els seus crits, tots els israelites que eren allà presents van fugir, tement que la terra els engolís.

Zacaries 14,5 Aquella vall entre muntanyes arribarà fins a Assel. Vosaltres fugireu pel mig de la vall, tal com van fugir els vostres pares el dia del terratrèmol en temps d’Ozies, rei de Judà. Llavors vindrà el Senyor, el meu Déu, amb tots els seus sants àngels. ⤳
Apocalipsi 6,15-17 Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes. […] ⤳
Nombres 17,12-13 Aaron va prendre l’encenser, tal com Moisès havia ordenat, i corregué cap a la comunitat. El flagell ja començava a estendre’s entre el poble. Aaron va posar encens a l’encenser i va fer el ritu d’expiació pel poble. […] ⤳
Isaïes 33,3 Els pobles fugen quan s’acosta la teva remor, les nacions es dispersen quan t’aixeques. ⤳

D’altra banda, una flama que venia del Senyor va consumir els dos-cents cinquanta homes que estaven oferint l’encens.

Nombres 26,10 Però la terra es va obrir i els engolí juntament amb Corè, el dia que moriren tots els seus partidaris i el foc va consumir, a més, dos-cents cinquanta homes. Van servir d’escarment per al poble. ⤳
Levític 10,2 Llavors va sortir de la presència del Senyor un foc que els va consumir, i moriren al davant mateix del Senyor. ⤳
Salms 106,18 un foc va consumir aquella gentussa, una flamarada devorà aquells infidels. ⤳
Nombres 11,1-3 El poble començà a queixar-se amargament al Senyor de les seves penalitats. Ell ho va sentir i s’abrandà la seva indignació; llavors els envià un gran foc que va incendiar i consumir un dels extrems del campament. […] ⤳
Nombres 16,2 per tal de rebel·lar-se contra Moisès. S’hi van afegir dos-cents cinquanta israelites més, dels principals de la comunitat, delegats de l’assemblea del poble, tots ells homes de prestigi. ⤳
Nombres 16,17 Tu i Aaron porteu el vostre encenser, i que també el portin cada un dels dos-cents cinquanta partidaris teus. Tireu-hi encens i presenteu-lo davant el Senyor. ⤳