Èxode 22

»Quan un lladre és sorprès de nit mentre forada la paret d’una casa i el maten, el qui l’ha matat no és culpable d’homicidi.

Però si això passa quan ha sortit el sol, és culpable d’homicidi. »Tot lladre ha de restituir: si no té res per a pagar, serà venut com a esclau.

Si ha robat un bou, un ase o una ovella i els troben encara vius en poder seu, ha de restituir el doble.

»Quan algú deixa que el seu bestiar pasturi en el camp o la vinya d’un altre, haurà d’indemnitzar l’amo amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya.

»Quan algú crema esbarzers i el foc s’estén a la propietat d’un altre i li crema les garbes, el sembrat madur o el que ja despunta, el qui ha encès el foc pagarà els perjudicis.

»Quan algú rep d’un altre diners o objectes en dipòsit i li són robats de casa seva, si es descobreix el lladre, aquest haurà de restituir el doble.

Però si no es descobreix el lladre, l’amo de la casa es presentarà davant de Déu i jurarà que no ha robat els béns del seu company.

En tots els casos de litigi sobre la propietat, sigui d’un bou, d’un ase, d’una ovella, d’un mantell o de qualsevol objecte perdut, els dos homes que pretenguin ser-ne els amos, presentaran el seu cas davant de Déu: aquell que Déu declararà culpable restituirà el doble al seu company.

»Quan algú confia al seu veí un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal perquè els guardi, i la bèstia mor o pren mal o se l’enduen quan no ho veu,

el veí jurarà pel Senyor que ell no ha robat els béns de l’altre. L’amo de l’animal acceptarà aquest jurament i el veí no haurà de restituir.

Però si el veí ha vist com li robaven l’animal, haurà d’indemnitzar l’amo.

Si l’animal ha estat destrossat per una bèstia salvatge, el veí presentarà les restes com a prova, però no haurà d’indemnitzar.

»Quan algú manlleva un animal al seu veí i l’animal pren mal o mor en absència del seu amo, el qui l’havia manllevat l’haurà d’indemnitzar.

Però si l’amo hi era present, no l’haurà d’indemnitzar. Si l’animal era llogat, el preu de lloguer val com a indemnització.

»Quan algú sedueix una noia verge no unida per acord matrimonial i dorm amb ella, haurà de pagar el dot i casar-s’hi.

Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge.

»A la dona que practica la màgia, no li perdonis la vida.

»Qui jegui amb una bèstia serà condemnat a mort .

»Qui ofereixi sacrificis a altres déus fora del Senyor, serà consagrat a l’extermini.

»No explotis ni oprimeixis l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte.

»No maltractis cap viuda ni cap orfe:

si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam

i, encès d’indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.

»Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.

»Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol.

És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l’escoltaria, perquè soc misericordiós.

»No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

»No tardis a oferir-me les primícies de la collita i de la verema. »Consagra’m el teu primogènit.

»Fes el mateix amb les primeres cries de les teves vaques, ovelles o cabres: que estiguin set dies amb la seva mare i ofereix-me-les el dia vuitè.

»Comporteu-vos com un poble consagrat a mi: no mengeu la carn destrossada per una bèstia salvatge, llenceu-la als gossos.