Jonàs 4

• Lluc 15,28 »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. ⤳
• Jonàs 4,9 Llavors Déu va preguntar a Jonàs: —¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera? Jonàs va respondre: —Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria! ⤳
• Mateu 20,15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? ⤳
• Jonàs 4,4 El Senyor li va respondre: —¿Et sembla bé d’enfurismar-te d’aquesta manera? ⤳
• Jaume 4,5-6 ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»? […] ⤳
• Lluc 7,39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» ⤳
• Fets 13,46

• Salms 86,15 Però tu, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel i ric en l’amor, ⤳
• Èxode 34,6-7 El Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar: —El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! […] ⤳
• Nombres 14,18-19 “Jo soc el Senyor, lent per al càstig i ric en l’amor. Perdono les culpes i les faltes, però no tinc el culpable per innocent: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació.” […] ⤳
• Joel 2,13-14 Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu, que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor, i que es desdiu de fer el mal. […] ⤳
• Salms 145,8 El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. ⤳
• Miquees 7,18 Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar. ⤳
• Salms 86,5Èxode 32,14Jeremies 18,8Salms 78,38Osees 11,8-9Amós 7,3Jonàs 3,10Jonàs 1,3Amós 7,61 Reis 19,4Salms 90,13Lluc 10,29

• 1 Reis 19,4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares. ⤳
• Cohèlet 7,1 Una bona anomenada és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement. ⤳
• Jeremies 20,14-18 Maleït sigui el dia que vaig néixer: que ningú no proclami beneït el dia que la mare em va infantar! […] ⤳
• Nombres 11,15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort. ⤳
• Nombres 20,3 El poble discutia amb Moisès. Li deia: —Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! ⤳
• Jonàs 4,8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.» ⤳
• Filipencs 1,21-25Job 3,20-211 Corintis 9,15Job 6,8-9Job 7,15-16

• Mateu 20,15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós? ⤳
• Jonàs 4,9 Llavors Déu va preguntar a Jonàs: —¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera? Jonàs va respondre: —Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria! ⤳
• Salms 106,32-33 Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà i, per culpa d’ells, Moisès rebé el seu càstig; […] ⤳
• Miquees 6,3 «Poble meu, què t’he fet, en què t’he afligit? Respon-me! ⤳
• Jaume 1,19-20 Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se. […] ⤳
• Nombres 20,11-12 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. […] ⤳

• 1 Reis 19,9 En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà: —Què hi fas, aquí, Elies? ⤳
• Isaïes 57,17 M’indignaven els fraus del meu poble. Tant em van indignar, que el vaig ferir i me’n vaig apartar. Però ell s’obstinava a seguir els seus propis camins: ⤳
• Gènesi 19,27-28 Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor. […] ⤳
• Jeremies 17,15-16 Ells em van dient: «Què se n’ha fet, de la paraula del Senyor? Que es compleixi!» […] ⤳
• 1 Reis 19,13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: —Què hi fas, aquí, Elies? ⤳
• Jeremies 20,9 Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d’apagar-lo i no he pogut. ⤳
• Jonàs 1,5Lluc 19,41-44

• Salms 103,10-14 no ens tracta com caldria pels pecats, no ens paga com deuria les nostres culpes. […] ⤳
• Lluc 10,20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel. ⤳
• Jonàs 1,17 ⤳
• Isaïes 39,2 Ezequies es va alegrar de l’arribada dels ambaixadors de Merodac Baladan i els mostrà l’edifici on guardava el seu tresor, la plata, l’or, els perfums i els olis aromàtics. Els mostrà també el seu arsenal i tot el que hi tenia emmagatzemat. Ezequies els va mostrar tot el que hi havia al seu palau i en tots els seus dominis: no els va amagar res. ⤳
• 1 Corintis 7,30 els qui ploren, com si no ploressin; els qui estan contents, com si no ho estiguessin; els qui compren, com si no tinguessin res; ⤳
• Ester 5,9 Aquell dia, Aman se’n va anar molt content i feliç. Però, així que va veure Mardoqueu a l’entrada del palau reial i va adonar-se que ell no s’aixecava ni es movia en senyal de respecte, s’omplí d’indignació. ⤳
• Amós 6,13

• Joel 1,12 S’han assecat els ceps, s’han esfullat les figueres. Magraners, palmeres i pomers, tots els fruiters són secs. S’ha fos l’alegria de la gent. ⤳
• Salms 90,5-6 T’emportes els homes com si fossin un son, com l’herba que s’espiga al matí: […] ⤳
• Salms 102,10 Menjo cendra com si fos pa, barrejo amb les llàgrimes la beguda, ⤳
• Job 1,21 i digué: —Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dona, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom! ⤳
• Salms 30,6-7 El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. […] ⤳
• Isaïes 40,6-8 Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: […] ⤳

• Salms 121,6 De dia el sol no et farà mal ni la lluna de nit. ⤳
• Jonàs 4,3 I ara, t’ho prego, Senyor, pren-me la vida; més em val morir que no pas viure! ⤳
• Ezequiel 19,12 Però, arrencat amb furor, va ser llançat per terra: el vent del desert l’eixugà, els seus fruits caigueren, se li assecaren els sarments vigorosos i el foc els consumí. ⤳
• Apocalipsi 7,16 Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor , ⤳
• Isaïes 49,10 no passaran fam ni set, no els farà mal el sol ni la xardor, perquè els guiarà el qui se’n compadeix i els conduirà a les fonts d’aigua. ⤳
• Apocalipsi 3,19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te. ⤳
• 2 Samuel 15,25-26Càntic 1,61 Samuel 3,18Jonàs 4,6-7Salms 39,9Jonàs 1,4Levític 10,3Jonàs 1,17Job 2,10

• Job 40,4-5 Jo soc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca! […] ⤳
• Job 18,4 Tu amb la teva ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’homes la terra o fer lliscar les roques del lloc on reposen? ⤳
• Jutges 16,16 Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, ⤳
• Gènesi 4,5-14 però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. […] ⤳
• Job 5,2 Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir el ximple. ⤳
• Apocalipsi 9,6 Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s’apartarà d’ells. ⤳
• 2 Corintis 7,10Mateu 26,38

Sense referències creuades.

• Mateu 18,33 ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu? ⤳
• Lluc 15,28-32 »El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. […] ⤳
• Salms 36,6 El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel, la teva fidelitat arriba fins als núvols. ⤳
• Jonàs 1,2 —Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. ⤳
• Salms 145,8-9 El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. […] ⤳
• Deuteronomi 1,39 Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra. En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió. ⤳
• Isaïes 1,18Salms 104,14Salms 104,27-28Salms 145,15-16Jonàs 3,2-3Jonàs 3,10